LOGO CAIB
8 febrer 2023 <10aL>Conselleria de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica

Arrenca el Quart Pla de Foses del Govern amb l’obertura del cementiri de Son Coletes NNota Informativa

Foto de noticia
Descàrrega d'imatges d'alta qualitat

Arrenca el Quart Pla de Foses del Govern amb l’obertura del cementiri de Son Coletes

\ L’inici dels treballs d’excavacions i exhumacions a Manacor permet, a més, establir un calendari aproximat per a les intervencions següents: l’actuació a Sa Coma es preveu a mitjans de març mentre que la del cementiri de Sant Francesc, a Formentera, seria després de l’estiu

El secretari autonòmic de Sectors Productius i Memòria Democràtica del Govern, Jesús Jurado, i el director general de Memòria Democràtica, Marc Andreu Herrera, han anunciat avui en roda de premsa l’inici dels treballs d’excavacions i exhumacions del Quart Pla de Foses i Memòria Democràtica del Govern que durà a terme la UTE formada per Aranzadi i ATICS i que començaran aquest mateix dimecres al cementiri de Son Coletes.

Aquesta tercera fase d’excavacions i exhumacions del cementiri de Manacor és la continuació dels treballs realitzats a les fases anteriors, que ja han permès actuar en 482 m², i suposarà la intervenció en una mica més de 1.300 m², fins a completar tot el terreny corresponent al recinte del cementiri antic que no es va veure afectat per les obres de 1953. Es preveu, per tant, que sigui la darrera i definitiva actuació sobre Son Coletes. (L’antic recinte de Son Coletes, actualment cobert pel cementiri municipal, tenia una superfície aproximada d’uns 3.600 m² dels quals es calcula que uns 1.800 m² no s’haurien vist afectats per les obres de construcció del nou cementiri i que, per tant, serien susceptibles de conservar restes de la repressió franquista).

L’objectiu és localitzar la continuació de les fosses descobertes prèviament, i altres possibles troballes, però també descartar aquestes zones on, el més probable, és que no es produeixin troballes, però que igualment s’han de prospectar, sota la premissa del Govern de «buscar a tots aquells llocs on hi hagi alguna mínima possibilitat de trobar restes humanes».

Per això, s’han establert una sèrie de zones prioritàries per excavar-les en extensió: aquelles on es té coneixement que podrien continuar les fosses que van ser utilitzades per dipositar les restes dels represaliats de 1936-1937, o que podrien aparèixer noves fosses; i altres zones secundàries, on es faran sondejos arqueològics, per considerar, arran de les intervencions anteriors, que la possibilitat d’aportar noves restes són més baixes.

El secretari autonòmic de Sectors Productius i Memòria Democràtica, Jesús Jurado, ha expresat que,  «amb aquesta  tercera fase de Son Coletes obrirem fins al darrer metre cuadrat practicable perquè ens hem compromès a continuar cercant a les victimes mentres hi hagui possibilitat de trobar-les, encara que sigui una».

Es preveu que els treballs tinguin una durada aproximada de cinc mesos, durant els quals es compatibilitzarà aquesta actuació amb altres de les intervencions previstes al Quart Pla de Foses i Memòria Democràtica del Govern.

Així, la previsió és que les primeres intervencions a la platja de Sa Coma i en altres de les direccions vinculades al desembarcament de Bayo, com la fossa de Son Escrivà o la de l’Hospital de Sang, puguin començar cap a mitjans de març, si bé no es culminaran fins després de l’estiu, tenint en compte que es farà una aturada estival per no interrompre la temporada turística.

També està prevista per després de l’estiu la segona fase d’excavacions i exhumacions del cementiri de Sant Francesc, a Formentera, que en una primera fase va permetre localitzar les restes de sis víctimes del Penal de la Savina, i identificar-ne un: el cartagener Francisco Solano Vera, les restes del qual seran retornades a la seva família properament

Els treballs del Govern al cementiri de Son Coletes

El Govern de les Illes Balears ha impulsat prèviament dues intervencions més al cementiri de Manacor: una primera realitzada sota la direcció de la Societat de Ciències Aranzadi el 2020, en el marc del Segon Pla de Foses del Govern (2020-2021); i una segona que va dur a terme entre octubre i desembre del 2021 un equip conjunt de tècnics d’Aranzadi i ATICS, dins del Tercer Pla de Foses del Govern (2021-2022).

En total, gràcies als treballs d’excavacions i exhumacions realitzats a les dues campanyes, s’han localitzat set fosses i les restes òssies d’un mínim de 86 persones, a més de múltiples objectes associats. Entre aquestes restes, 55 esquelets van ser recuperats en posició primària i 31 en posició secundària (fragments i restes desarticulades). 13 d’aquestes persones ja han pogut ser identificades i 9 retornades a les famílies.

Fins avui, a les Illes Balears s’han pogut recuperar en total les restes d’almenys 241 persones assassinades durant la Guerra Civil i la repressió franquista, de les quals ja se n’han identificat 52 i se n’han tornat 41/43 a les famílies.