Les Balears lideren la captació de recursos provinents dels fons Next Generation amb gairebé mil euros per habitant NNota Informativa

Un total de 6.489 beneficiaris del Mecanisme de Recuperació i Resiliència són del sector privat, entre empreses, autònoms i persones particulars

L’Estratègia Regional d’Innovació per a l’Especialització Intel·ligent de les Illes Balears (RIS3) disposarà de 116 milions d’euros per al període 2021-2027

Les Illes Balears són, fins a 31 de desembre del 2022, la Comunitat Autònoma més beneficiada pel repartiment de fons Next Generation amb relació al seu pes poblacional, ja que, segons les darreres dades publicades pel Ministeri d’Afers Econòmics i Transformació Digital, han rebut 1.156 milions d’euros procedents d’aquest mecanisme, és a dir, 985 € per habitant, molt per damunt de la mitjana estatal, que se situa en 643 € per habitant, segons dades estatals en data de 30 de novembre de 2022.

Així ho han explicat la presidenta del Govern, Francina Armengol, i el conseller de Fons Europeus, Universitat i Cultura, Miquel Company, durant la reunió de la Mesa de Diàleg Social que ha tingut lloc avui al Consolat de Mar per presentar el pla estratègic regional per al desenvolupament econòmic RIS3 elaborat pel Govern de les Illes Balears.

A aquesta reunió, hi han assistit també el vicepresident i conseller de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica, Juan Pedro Yllanes; el conseller de Model Econòmic, Turisme i Treball, Iago Negueruela, diversos directors generals del Govern i representants de CAEB, PIMEB, UGT i CCOO.

Durant la presentació, a banda de les dades d’assignació Next Generation, el conseller Company ha exposat també les dades d’execució de fons europeus, que confirmen la posició de lideratge balear també en aquest sentit, amb prop del 70 % dels fons disponibles ja assignats a través de convocatòries de subvencions (379,50 milions), licitacions de contractes (275,68) i altres instruments, com convenis i transferències a entitats locals (141,07 milions).

En total, segons les dades al tancament del 2022, el Govern ha posat en marxa més de 200 actuacions per un valor de 793,64 milions d’euros en només dos anys, des que es va aprovar l’any 2020 per part de la Unió Europea el programa Next Generation com a eina per modernitzar les economies del estats membres i apuntalar els serveis públics, especialment els dels països més afectats per la pandèmia de la COVID-19.

Atenent al volum de recursos assignats, el gruix dels fons assignats a les Illes Balears en el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència han estat assignats a polítiques de desplegament i integració d’energies renovables (199,94 milions), de modernització i competitivitat del sector turístic (215,70 milions), de rehabilitació d’habitatge i entorns urbans (106,63 milions) i a polítiques d’inclusió i de reforçament de l’economia de les cures (66,97 milions).

El conseller Company ha volgut agrair la implicació del conjunt de les administracions balears per posar en marxa «un volum tan elevat d’actuacions en un temps rècord i demostrar una capacitat de planificació i de gestió extraordinàries». Així mateix, ha destacat «el paper del sector privat, que ha presentat un autèntic allau de projectes i propostes que han trobat encaix en les diferents convocatòries d’ajuts».

Prop de 6.500 beneficiaris privats

En aquest sentit, ha destacat que ja són 6.489 els beneficiaris balears dels fons MRR, el principal programa emmarcat dins els fons Next Generation, a les Balears, entre empreses, autònoms i particulars.

 «Cada dia coneixem més exemples de com aquests fons comencen a arribar a les nostres empreses per transformar la nostra economia. Tenim empreses que són beneficiàries d’ajuts molt importants per dur a terme iniciatives en matèria d’intel·ligència artificial, de modernització de flotes, de mobilitat elèctrica, de gestió de residus i de sostenibilitat, a més de milers de petites empreses i autònoms que accedeixen a línies de subvencions per a la modernització dels seus negocis», ha dit Company.

A més, ha recordat que, només per part del Govern, hi ha actualment obertes per a empreses 17 convocatòries per un valor de 176 milions d’euros i 12 convocatòries més previstes per al segon trimestre de 2023 per un import de 69 milions. Això suposa que les empreses balears poden optar al 75 % dels recursos que es troben actualment disponibles a través de convocatòries Next Generation. Quant a les 13 línies d’ajuts gestionades pels diferents ministeris i que actualment es troben obertes a empreses, suposen 3.000 milions d’euros.

Estratègia RIS3

D’altra banda, la Mesa de Diàleg Social ha donat el vistiplau a l’Estratègia Regional d’Innovació per a l’Especialització Intel·ligent de les Illes Balears (2021-2027), anomenat RIS3, que ja disposa de l’aprovació del Comitè de Seguiment de la RIS3 a les Illes Balears.

La visió de l’especialització intel·ligent de les Illes Balears en l’horitzó del 2027 és avançar cap a una economia més diversificada, en què les activitats basades en el coneixement adquireixin més importància dins l’estructura productiva de les Illes Balears.

Per això, la RIS3 contribuirà, d’una banda, a la construcció d’un patró d’especialització intel·ligent d’alt potencial de creixement que transformi els reptes socials, econòmics, tecnològics i científics de l’entorn regional, nacional i internacional en oportunitats de desenvolupament d’empreses balears amb alt potencial de creixement, innovadores i competitives en l’entorn global.

De l’altra, impulsarà nous sectors emergents amb capacitat de mobilitzar institucions de recerca amb gran potencialitat de transferència i el sector privat per al desenvolupament conjunt d’iniciatives emprenedores transformadores de la realitat social i econòmica de les Illes Balears.

La RIS3 de les Balears 2021-2027 és producte d’un procés de governança participativa i el resultat d’aquesta visió compartida i consensuada amb empreses, investigadors, administracions públiques, ciutadania i altres actors rellevants en el desenvolupament social i econòmic de les nostres Illes.

D’aquesta manera, s’han duit a terme 124 entrevistes a empreses i taules de treball per conèixer la situació competitiva i les necessitats per a la innovació i l’especialització intel·ligent de les empreses de les Illes Balears d’aquí a 2027. Per a aquesta enquesta, s’han tingut en compte les empreses situades a les quatre illes.

La RIS3 es caracteritza per:

• Concentrar les polítiques i els recursos públics en les prioritats econòmiques, científiques i tecnològiques que ens permetin aprofitar els nostres avantatges competitius i les oportunitats que ens ofereix l’entorn.
• Construir el desenvolupament sobre els avantatges competitius i potencials (els punts forts) de cada territori.
• Donar suport a la innovació tecnològica per estimular la inversió privada en aquests àmbits.
• Involucrar tots els agents socials i econòmics en les mateixes fites de desenvolupament.

Un document essencial per accedir a fons estructurals europeus

Totes les regions que aspiren a accedir a recursos europeus de fons estructurals han de tenir obligatòriament una RIS3. El concepte d’especialització intel·ligent és clau per situar la política d’innovació. És per això que la seva existència es proposà com a condició indispensable per accedir a fons estructurals europeus, en especial al finançament del fons FEDER de la UE.

La UE aposta per «una Europa més intel·ligent, promovent una transformació econòmica innovadora intel·ligent», i per contribuir-hi, les regions han d’adoptar una estratègia regional de recerca i innovació (RIS3) que respongui a les seves pròpies realitats, de manera que es possibiliti un aprofitament més eficaç dels fons estructurals i d’inversió europeus.

De fet, la Comissió Europea ha plantejat l’especialització intel·ligent com a condició prèvia per a les inversions en un objectiu específic fonamental de la política de cohesió per al període 2021-2027: el desenvolupament i la millora de les capacitats de recerca i innovació.

El finançament previst per impulsar els àmbits prioritaris d’especialització de les Balears és de 116 milions d’euros.

Així, els sectors emergents transformadors configuren un dels principals eixos, amb un 30 % del seu pressupost. També les tecnologies per a la transformació digital i ecològica (22 %) i la gestió de la innovació de la internacionalització empresarial (18 %) configuren dos eixos d’acció fonamental en l’estratègia balear.

Les accions en turisme també tenen un pes, que se centrarà eminentment a desenvolupar les cadenes de valor, amb un 11 % del pressupost total.

Altres eixos recollits són actuacions per a la sostenibilitat territorial per a la modernització econòmica (11 %) i l’aprofundiment en el coneixement per enfortir l’economia balear, aprofitant l’efecte tractor de la cadena de valor del turisme (8 %).