La Conselleria d’Habitatge, Territori i Mobilitat incrementa el seu pressupost i augmentarà en un 14% les inversions per al 2024 NNota Informativa

La consellera Vidal destaca les mesures per a la millora del transport públic, el ritme inversor per crear més habitatge de protecció pública i l’agilització les ajudes per al lloguer i dels fons europeus per a la rehabilitació energètica

També reclama al Govern central el mateix tracte que a Canàries per prorrogar el finançament estatal de la gratuïtat del transport públic a les Illes Balears, i la recuperació del conveni ferroviari per finançar noves ampliacions de la xarxa

La Conselleria d'Habitatge, Territori i Mobilitat incrementa el seu pressupost per al 2024, en un 6,2%, fins a 240 milions d’euros, una xifra inicial que es reforçarà amb assignacions del factor d’insularitat i del fons d’Impuls del Turisme Sostenible (ITS), fins a situar-se en 274 milions, i augmentarà les inversions en un 14%, enfocades sobretot, com ha destacat la consellera Marta Vidal, en les mesures de millora de la xarxa de transport públic, el ritme inversor en la construcció d’habitatge de protecció pública i l’agilització de la gestió de les ajudes per al lloguer i per a la rehabilitació energètica d’habitatges, entre d’altres.

La consellera d'Habitatge, Territori i Mobilitat, Marta Vidal, ha exposat les línies generals del projecte de pressuposts per al 2024 davant la Comissió d’Hisenda i Pressuposts del Parlament de les Illes Balears i ha incidit en que tant les polítiques per facilitar l’accés a l’habitatge com la millora del transport públic són “prioritats” per al Govern. També ha destacat els increments de pressupost o del capítol d’inversió de les empreses i ens públics adscrits a la Conselleria, com l’Institut Balear de l’Habitatge (IBAVI), Serveis Ferroviaris de Mallorca (SFM) i el Consorci de Transports de Mallorca (CTM).

En el cas de l’IBAVI, augmenta el pressupost en quasi un 10%, fins a 88,7 milions, són 8 milions més que enguany, i d’aquest pressupost, més de la meitat (inicialment 53 milions) són per a inversió. SFM, per la seva banda, augmenta la inversió en quasi 1 milió, fins a 88,8 milions, i manté un pressupost global de 147 milions per al 2024; mentre que el pressupost de CTM creix en un 18%, fins a 75,6 milions, un augment d’11,6 milions respecte del 2023. L’Institut Cartogràfic i Geogràfic de les Illes Balears (ICGIB) augmenta el seu pressupost en un 6,4%, i es situa en 1,34 milions.

Pel que fa al pressupost de la Conselleria, inicialment és de quasi 240 milions i augmenta en un 6,2%, en 14,1 milions, respecte de les actuals àrees el 2023 en l’anterior estructura del Govern. Els capítols destinats a inversions augmenten en un 14,2%, un increment de 19 milions, fins a situar-se en 153,2 milions. A més, al pressupost inicial de la conselleria o dels ens públics, s’incorporaran altres 34 milions més per a inversions, de les assignacions provinents del Factor d’Insularitat (24 milions) i del fons ITS (10 milions per a Mobilitat sostenible), de manera que en total es disposarà de 274 milions.

Augment de pressupost de l’IBAVI

En relació amb l’habitatge, la consellera Vidal ha destacat l’augment pressupostari de quasi el 10% de l’IBAVI, amb el qual es mantindrà el ritme inversor en les promocions d’habitatge públic, tant de les que es troben en fase de construcció com de noves, i ha explicat que es preveu signar més de 20 convenis amb ajuntaments i entitats per a la cessió de sòl per a la construcció de noves promocions d’habitatge de protecció pública. Per a inversió, l’IBAVI compta amb 53,3 milions per al 2024, al nivell del pressupost anterior, si bé dels 56 milions pressupostats al 2023, només s’han executat prop de 24, menys de la meitat, i sense que s’hagi aturat cap projecte anterior.

A més, es continua amb altres iniciatives, com el programa Garantia Hipoteca IBAVI, amb el qual s’ajuda a la compra de l’habitatge habitual amb una garantia de fins al 20% de l’hipoteca i que comptarà amb 12 milions per al 2024. Fins ara, l’IBAVI ha aprovat 200 garanties a través d’aquest programa, per valor de 4,8 milions. El pressupost també inclou 2,4 milions per a operacions de compra, per tanteig i retracte, d’habitatges de protecció pública, per a les quals, a més, n’hi ha disponibles 6 milions de romanent d’anys anteriors.

Millora de la gestió de les ajudes al lloguer i dels fons europeus per a rehabilitació

Pel que fa als programes de la Direcció General d’Habitatge i Arquitectura, compten amb 60,2 milions. Un dels objectius és l’agilització dels pagaments de les ajudes al lloguer, tant de la nova línia 2023, dotada amb 8,77 milions i de la qual ja s’ha obert el termini per presentar sol·licituds (del 15 de novembre al 15 de desembre),  com de les ajudes pendents dels dos darrers anys. Per al 2024, les ajudes al lloguer ascendeixen a 9,2 milions, ja que s’inclou quasi mig milió per al Bo Lloguer Jove, finançat amb fons estatals.

La Direcció General d'Habitatge i Arquitectura té entre les seves funcions gestionar i controlar l’execució dels Plans d’habitatge a Balears i altres programes d’ajuda en matèria de rehabilitació i habitatge social, a fi de garantir la seva execució. En aquest sentit, s’està treballant en millorar la gestió dels fons europeus que s’han rebut els darrers anys per a ajudes destinades a la rehabilitació energètica, dels quals es varen rebre 45 milions i s’ha executat només prop d’un 10%. En el cas dels tres programes per a la rehabilitació d’habitatges i edificis residencials, dels 29,5 milions rebuts, només s’havien concedit 1,3 milions, i per això la Conselleria ha llançat recentment una campanya publicitària per donar a conèixer aquestes ajudes, les quals es poden sol·licitar fins el 31 de desembre.

En relació amb l’eficiència energètica, la Direcció general impulsa ajudes a la formació universitària i col·labora amb la Universitat de les Illes Balears en el projecte del nou Màster de formació permanent en aplicació de l'eficiència energètica en el manteniment i conservació d'edificis. Per al 2024, també preveu la millora de la gestió del registre d’habitatges desocupats, mitjançant la implantació d’una aplicació informàtica per sistematitzar el registre de forma àgil i actualitzada. Així mateix, preveu altres millores de caire tecnològic i informàtic, com un nou programa de software de disseny d’arquitectura.

Nou Observatori de l’Habitatge de les Illes Balears

Una altra novetat per al 2024 és la inclusió al pressupost d’una partida (200.000 €) per a crear i implantar una nova eina, com serà l’Observatori de l’Habitatge de les Illes Balears, una plataforma d’intercanvi d’informació i propostes que ha de servir de suport als agents públics i personals interessats en el sector, per a la planificació, estudi i anàlisi de la realitat de l’habitatge a cada illa i del sector, “i que ens aporti dades i informació actualitzada i real, una qüestió fonamental per a la presa de decisions”. “Disposar de dades, estadístiques i indicadors de referència, és imprescindible per a l’anàlisi i la capacitat de gestió i decisió”, ha destacat la consellera.

D’altra banda, en l’àmbit del territori i l’urbanisme, la Direcció General de Territori i Paisatge té un pressupost de quasi 2,4 milions, i vol impulsar diferents programes que són d’obligat compliment per llei i que a dia d’avui encara no s’han desenvolupat, com ara la memòria relativa a l’aplicació de les directrius d’ordenació territorial (DOT) de 1999; i continuar amb l’actualització del Mapa Urbanístic de les Illes, entre d’altres actuacions. De la seva banda, l’Institut Cartogràfic i Geogràfic de les Illes Balears augmenta el pressupost en un 6,4%, fins a 1,34 milions, i juntament amb la direcció general treballarà en l’elaboració d’una Llei de cartografia de les Balears, amb la qual dotar les Illes d’un sistema cartogràfic propi.

Per la seva part, la Direcció General de Coordinació i Harmonització Urbanística compta amb un pressupost de 1,23 milions per al 2024. Aquesta direcció general té com a objectiu la harmonització normativa del planejament urbanístic i de la nomenclatura tècnica, així com de la col·laboració i coordinació amb els ajuntaments i els consells insulars en matèria urbanística, i preveu establir el proper any un conveni de col·laboració amb institucions per a l’elaboració d’una futura nova Llei de l’Habitatge de les Illes Balears. 

Millores en el transport públic i reclamacions de finançament estatal

En matèria de mobilitat, la consellera Vidal ha remarcat que “aquest Govern està treballant des del primer dia en la millora dels serveis que presta a la ciutadania, tant dels serveis actuals de tren i metro i dels autobusos interurbans del TIB a Mallorca, com per avançar en els projectes d’ampliació de la xarxa de transport públic”. Per al 2024, la Direcció General de Mobilitat incrementa el pressupost en 19 milions, fins a 168,7 milions. SFM manté un pressupost de 147, del qual creix el capítol d’inversió en quasi 1 milió, fins a 80,6 milions, i CTM augmenta el pressupost en un 18% (+11,5 milions), fins a 75,6 milions.

La consellera ha confirmat que per al 2024 s’augmentarà la flota del transport públic, amb la incorporació de 10 autobusos i cinc trens, i que ja en aquests darrers mesos s’han introduït millores, com el reforç del servei dels busos interurbans del TIB de Mallorca, al qual s’han fet millores en 27 línies en els nous horaris d’hivern respecte de l’hivern passat, o en actuacions a la xarxa de SFM, en matèria de manteniment i seguretat de les estacions, amb l’inici d’un pla de neteja integral d'estacions, a més de la posada en funcionament d’una nova estació, el baixador Constància / Hospital d'Inca.

En el cas del CTM, el pressupost destinat al servei d’autobusos interurbans s’incrementa en un 13% i es situa en 59,3 milions per al 2024 i també es preveu per al 2024 diverses actuacions de millora de parades i estacions de bus, amb una partida global de 3,8 milions. Per part de SFM, en matèria d’inversions, es continuarà amb les obres de l’ampliació de la línia de la UIB fins al Parc Bit, i s’inclou la remodelació i millora dels tallers de Son Rullan, vinculades també a la incorporació dels nous trens.

Així mateix, es preveu implantar els nous sistemes de seguretat que facilitaran la circulació de més trens a les vies, i la rehabilitació i reforma de l’edifici de l’antic Hostal Terminus, per a acollir les futures oficines i altres dependències tècniques de SFM, a més d’altres usos socials i culturals. També s’han pressupostat els punts d’avançament entre Sineu i Manacor i la millora del pas inferior del carrer Greco, a Palma.

D’altra banda, la consellera Vidal ha manifestat que el Govern no renuncia a la gratuïtat del transport públic per al 2024. En aquest sentit, s’ha referit als diversos acords entre partits per a la investidura a nivell nacional, i ha manifestat que el Govern reclamarà a l’Executiu central el mateix tracte que Canàries en cas que aquest arxipèlag rebi una bonificació al 100%, per tal que les Balears rebin el proper any el finançament estatal necessari per a la gratuïtat del transport públic, més enllà de les bonificacions a determinats col·lectius.

A més, la consellera també ha defensat que les Illes Balears han de recuperar un conveni ferroviari amb el Govern d’Espanya per rebre el finançament estatal per dur a terme els projectes d’ampliació de la xarxa ferroviària. En aquest sentit, també ha manifestat que el Govern no ha aturat cap projecte ferroviari de l’anterior executiu, sinó que tots continuen les seves tramitacions, i ha aclarit que cap dels projectes anunciats, com la línia Manacor-Artà o el tramvia de la badia de Palma, estava en disposició d’iniciar-se les obres, ni tenien ni tenen assegurat el finançament necessari per a la totalitat de cada projecte.

Al pressupost per al 2024, s'han inclòs els costos previstos per a la redacció de nous projectes d’ampliació de la xarxa de tren, per assistències tècniques per finalitzar els estudis informatius -una fase inicial de les tramitacions administratives- i per poder destinar-se a la redacció de projectes d’obres de construcció de noves línies. En el cas del tren de Llevant, no té encara un projecte d’execució d’obres, i a més, s’han d’actualitzar els estudis de demanda de totes les possibles ampliacions, tant d’aquesta línia com de les dues altres: els corredors Palma-Aeroport-Llucmajor-Campos i Sa Pobla-Alcúdia.