El text preveu la modificació total o parcial d’una cinquantena de lleis i decrets llei, amb més de 170 canvis en els diferents articulats
El principal objectiu és que l’excés de burocràcia deixi de ser un obstacle per als ciutadans i disposar d’una Administració àgil i eficaç
El Consell de Govern d’avui divendres ha aprovat el Decret llei de mesures urgents de simplificació i racionalització administratives de les administracions públiques de les Illes Balears. El principal objectiu és que l’excés de burocràcia deixi de ser un obstacle per als ciutadans i disposar d’una Administració àgil i eficaç. D’aquesta manera, també es facilita l’atracció d’inversions a les Illes Balears que permetin la generació d’oportunitats. El text modifica total o parcial d’una cinquantena de lleis i decrets llei, amb més de 170 canvis en els diferents articulats.
Aquest Decret òmnibus de mesures urgents actua sobre els principals embossos burocràtics de l’Administració. D’una banda, se suprimeix la Comissió Balear de Medi Ambient, perquè a partir d’ara els informes d’impacte ambiental es passin a avaluar des d’una perspectiva estrictament tècnica i es doni el vistiplau, o no, en un temps raonable, i eliminar les interferències polítiques. Així, la Comissió Balear de Medi Ambient deixa de funcionar com un òrgan col·legiat i passa a operar com un departament tècnic, amb la qual cosa s’adoptarà el model de la majoria de comunitats autònomes. L’òrgan ambiental s’integrarà en l’actual Direcció General de Coordinació i Harmonització Urbanística que passarà a anomenar-se Direcció General d’Harmonització Urbanística i Avaluació Ambiental. La participació dels consells insulars i dels ajuntaments queda garantida en el procediment ambiental a través de la fase de consultes a les administracions públiques.
D’altra banda, en matèria de recursos hídrics, es redueixen els supòsits que requereixen de forma obligatòria un informe de la Direcció General corresponent.
En els àmbits d’habitatge i urbanisme, una de les principals mesures noves és que es facilita una agilització de les llicències urbanístiques municipals i es dona l’opció —per tant, de forma voluntària— d’externalitzar-les a entitats col·laboradores urbanístiques (ECU), que emetran els pertinents informes tècnics i jurídics, i d’aquesta manera aconseguir reduir els terminis de la concessió d’aquestes llicències. És una figura que existeix a altres comunitats autònomes com la Comunitat de Madrid, Catalunya, Andalusia o la Comunitat Valenciana.
A més, s’elimina l’exigència de la cèdula d’habitabilitat de primera ocupació, que emeten els consells insulars, i es deixa com a base la llicència municipal de primera ocupació, atès que hi havia una evident duplicitat. Les llicències també es podran externalitzar a les ECU.
En el cas dels serveis socials, es crea un historial social únic, un registre unificat que permetrà garantir una atenció integral efectiva i agilitzar, per exemple, l’accés a les diferents ajudes a partir del creuament de les dades, informacions i coneixements dels dos àmbits per evitar duplicar la paperassa que es requereix, avançar en la digitalització i establir un model de coordinació assistencial de la cronicitat i la dependència. Igualment, les persones que acreditin una diagnosi de malaltia mental a partir d’un informe mèdic no necessitaran obtenir el certificat de discapacitat per accedir a les ajudes socials i a la xarxa d’entitats socials de la Comunitat Autònoma.
Agilització de projectes de transició energètica
Per avançar en la transició energètica, s’estableix la declaració d’interès general, que agilitzarà la tramitació de projectes de transició energètica, com punts de recàrrega de vehicles elèctrics o instal·lacions d’emmagatzematge. Això simplificarà el procediment administratiu i reconeixerà la utilitat pública d’aquests projectes.
A més, es modifica la Llei 10/2019, de canvi climàtic i transició energètica, per elevar de 100kw a 500kw les instal·lacions de plaques fotovoltaiques que queden exemptes de l’autorització administrativa prèvia, la qual cosa n’agilitzarà la implantació. De fet, aquest llindar és el que marca la legislació bàsica estatal en aquesta matèria. De la mateixa manera, es possibilitarà la via telemàtica per a les comunicacions, les justificacions i els registres d’ajudes referents a les energies renovables.
En el nou decret de simplificació administrativa també s’hi preveuen mesures per agilitzar el pagament de subvencions amb una simplificació de les comprovacions prèvies, i modificacions tècniques en la llei agrària vigent a fi de fer més àgil la tramitació de projectes agrícoles, entre d’altres.
Regularització extraordinària de construccions fora d’ordenació
El Decret òmnibus preveu que les edificacions, construccions, instal·lacions i usos fora d’ordenació, respecte dels quals a l’entrada en vigor d’aquest Decret llei ja no procedeixi adoptar les mesures de restabliment de la legalitat urbanística, es podran legalitzar amb caràcter extraordinari en el termini màxim de tres anys.
Aquesta mesura s’adreça únicament a edificacions, construccions i instal·lacions contra les quals l’Administració ja no pot actuar, perquè es tracta d’infraccions prescrites, contra les quals ja no és possible una sanció ni el restabliment de la legalitat urbanística. La mesura incorpora la prohibició de destinar-lo a la comercialització d’estades turístiques.
Es podran acollir a aquesta mesura extraordinària aquelles edificacions, construccions i instal·lacions construïdes vuit anys abans de l’entrada en vigor del Decret llei. En el cas de edificacions, construccions i instal·lacions ubicades en sòl rústic protegit, seran aquelles construïdes abans de l’entrada en vigor de la Llei d’ordenació i ús del sòl, de 29 de maig de 2014 excepte en els sòls inclosos en l'àmbit de la Llei d'Espais Naturals, en què hauran de ser anteriors a 10 de març de 1991.
Per això, s’adopta la mesura a canvi d’exigir als propietaris el pagament de contraprestacions econòmiques i l’adopció de mesures mediambientals. Així, tindran l’obligació de contribuir, com la resta de propietaris, al procediment urbanístic amb el pagament de les mateixes taxes i imposts prevists per a noves edificacions, construccions o instal·lacions.
La persona interessada haurà d’abonar a l’ajuntament una prestació econòmica. Les quantitats ingressades per aquest concepte s’han de destinar a l’adquisició, la recuperació, la protecció i la gestió sostenible d’espais i recursos naturals o a la dotació del patrimoni municipal de sòl. Per això, s’aplicarà un percentatge del 10 % si la legalització se sol·licita en el primer any de la vigència d’aquest procediment, del 12,5 % si es fa el segon any i del 15 % si se sol·licita en el tercer any, amb una reducció prevista pel que fa als sol·licitants sotmesos a l’impost sobre la renda de les persones físiques d’un 50 %, quan es tracti de contribuents la base imposable total dels quals, calculada en la mitjana de la corresponent als quatre darreres exercicis fiscals, no ultrapassi els 33.000 euros en cas de tributació individual o els 52.800 euros en cas de tributació conjunta; i del 25 % quan aquesta base no ultrapassi els 52.800 euros en cas de tributació individual o els 84.480 euros en cas de tributació conjunta.
A més, s’haurà de presentar un projecte tècnic per a l’adaptació a criteris de sostenibilitat ambiental amb mesures que suposin reducció de la contaminació lumínica i un increment de l’eficiència energètica o hídrica de l’edificació, la construcció o la instal·lació mitjançant la utilització de materials, tècniques i sistemes constructius, canvi d’instal·lacions, generació d’energia renovable, instal·lacions de dipòsits d’aigua o qualsevol altre sistema de reducció del consum energètic o hídric de la xarxa, i també sistemes de depuració d’aigua adequats en cada cas al Pla hidrològic de les Illes Balears.
El procediment extraordinari regulat en aquesta disposició addicional no és aplicable als casos següents:
La resolució en virtut de la qual s’atorgui, si escau, llicència de legalització extraordinària d’un habitatge haurà de fer constar expressament la prohibició de destinar-lo a la comercialització d’estades turístiques.
Altres mesures
El nou Decret contempla, entre altres moltes mesures, la possibilitat que de manera extraordinària i temporal, els ajuntaments poden ubicar a sòl rústic i a qualsevol altre classe de sòl, públic o privat, aparcaments de vehicles per facilitar la mobilitat en les èpoques de més afluència de visitants, sempre amb caràcter provisional i una duració màxima de vuit mesos cada any natural. Amb aquesta mesura es vol dissuadir als conductors de la idea d'accedir al centre de la ciutat, pobles i zones costaneres amb cotxe particular. Les zones s’adequaran per a aquesta finalitat a través de la compactació del terreny o la instal·lació d’estructures provisionals que permetin la recuperació del seu estat original quan finalitzi el seu ús o s’esgoti el termini màxim de vuit mesos.
També es permet als consells insulars externalitzar les inspeccions tècniques de vehicles amb l'objectiu d'agilitzar aquestes revisions i evitar les recurrents llistes d'espera i els problemes per a aconseguir cita. Per a això, es permet l'aplicació de la normativa nacional, que ja contempla aquesta possibilitat en el Reial decret 920/2017, de 23 d'octubre. D'aquesta manera, l'execució material de les inspeccions es pot realitzar mitjançant la gestió directa de cada consell insular, mitjançant una societat d'economia mixta i per empreses privades, amb el seu propi personal i en règim de concessió administrativa o concessió, d'acord amb el que determini cada consell.
A més, aquest Decret crea el complement retributiu en Educació de places de molt difícil cobertura per a docents a Menorca, Eivissa i Formentera, amb l'objectiu de garantir la prestació dels serveis públics essencials a tota la ciutadania de Balears. El Consell de Govern determinarà per a cada curs i cadascuna de les illes els llocs i, així mateix, també serà el Consell de Govern qui determini l'import d'aquest complement.
Així mateix, es crea el complement retributiu de places de difícil cobertura de la Fundació d’Atenció i Suport a la Dependència i de Promoció de l’Autonomia Personal. Són llocs de treball estructurals o conjunturals que desenvolupin funcions per a les residències de la Fundació a l'illa d'Eivissa, la provisió de la qual estigui dificultada per raons tècniques o geogràfiques.
Guia de simplificació
El decret òmnibus preveu la aprovació d’una guia de simplificació administrativa, que establirà les pautes per a totes les administracions de les Illes Balears, amb l’objectiu que tant les administracions municipals com les insulars i també l’autonòmica deixin de ser vistes com un problema pels ciutadans per passar a ser una solució.
Finalment, s’estableix la necessitat de disposar d’un pla de digitalització a curt, mitjà i llarg termini que la Conselleria d’Economia, Hisenda i Innovació ja està preparant per poder presentar-lo pròximament. Cal recordar que es preveu automatitzar, abans de la tardor, la gestió i la tramitació de prestacions i subvencions —inicialment, la renda social garantida, les pensions no contributives i les subvencions en energia— a través de robots, que funcionaran 24 hores al dia i set dies a la setmana, fet que alliberarà els treballadors públics de tasques repetitives i els permetrà fer tasques de més valor, i en millorarà la motivació i la productivitat.