El Govern contesta els requeriments de l’Estat sobre les dessaladores de Menorca i Eivissa reclamant la convocatòria de la Comissió de Seguiment NNota Informativa

\ Mitjançant aquests requeriments el Ministeri d’Agricultura i Pesca, Alimentació i Medi Ambient reclama a les Illes Balears tota la indemnització que ha abonat a les concessionàries.
\ El Govern manté que l’incompliment de les obligacions del Ministeri amb les concessionàries no pot repercutir sobre la Comunitat Autònoma.
 
El conseller de Medi Ambient, Agricultura i Pesca, Vicenç Vidal, ha contestat les dues resolucions del secretari d’estat de Medi Ambient, Pablo Saavedra, de 26 d’octubre, en les quals es requereix a la Comunitat Autònoma que aboni 26.113.865 euros per la dessaladora de Santa Eulària del Riu i 20.225.262 euros per la de Ciutadella de Menorca, i reclama la convocatòria de la Comissió de Seguiment del Conveni signat entre les dues administracions l’any 2005.
 
El Ministeri d’Agricultura i Pesca, Alimentació i Medi Ambient sosté que l’Estat ha hagut de pagar el rescat de la concessió per culpa de la Comunitat Autònoma, que va impedir la connexió de les instal·lacions a les xarxes municipals i que no va pagar els costos de producció i manteniment de les dessaladores.
 
Una afirmació que nega la Conselleria, que defensa que l’incompliment de les obligacions del Ministeri amb les empreses concessionàries és independent de l’actuació del Govern, que en qualsevol cas ha estat correcta ja que les instal·lacions no estaven recepcionades i per tant no hi havia cap obligació de la Comunitat Autònoma envers aquestes companyies, les quals, de fet, han reclamat al Ministeri i no a la Comunitat Autònoma.
 
Les obres de les dessaladores varen acabar la legislatura passada, l’any 2011, però la Comunitat Autònoma no les va recepcionar per l’incompliment estatal del Conveni: les dessaladores no estaven connectades a la xarxa en alta; per tant, no era possible que comencessin a funcionar amb normalitat i el sobrecost dels projectes implicava un augment substancial de la tarifa.
 
El Ministeri, de fet, assegura en els requeriments que la Comunitat Autònoma va impedir la connexió de les infraestructures a la xarxa, asseveració totalment falsa, com reflecteixen les actes de les sessions del Comitè de Seguiment, i més tenint en compte que aquestes connexions les havia de dur a terme l'Estat.  A més, el sobrecost de les modificacions dels projectes, que havia aprovat el Ministeri, i contràriament al que havia justificat en el Comitè de Seguiment, implicava un augment substancial de la tarifa. En aquest cas, el Conveni preveu que es modifiqui el període de concessió, cosa que només pot fer el Ministeri.
 
En aquest punt, l’any 2013 les empreses concessionàries reclamaren el rescat dels seus contractes.
 
El tràmit d’aprovació del pagament del rescat fou al final de 2015, just abans de les eleccions, després d’arribar a un acord polític mitjançant el qual el Govern estatal es feia càrrec del rescat i la Comunitat Autònoma connectava les instal·lacions a les xarxes municipals. Així, la Conselleria “donava una solució al problema de manca d'aigua a Eivissa que els dos governs del Partit Popular havien segrestat durant una legislatura”, ha subratllat Vidal, qui ha recordat que les Illes Balears ja “compleixen amb aquest acord, en haver iniciat les obres de connexió de la dessaladora de Santa Eulària a Roca Llisa i la tramitació de la resta de connexions necessàries”.
 
Just abans de les segones eleccions, el maig de 2016, les Illes Balears recepcionaren les dues instal·lacions mitjançant una acta en la qual l’Estat cedeix l’ús i l’explotació de les instal·lacions a l’Agència Balear de l’Aigua i la Qualitat Ambiental (ABAQUA), mantenint-ne la titularitat i reservant-se el dret de repetir accions contra l’Administració autonòmica com a conseqüència del pagament del rescat de la concessió.
 
Per tant, aquests requeriments de l’Estat es fan al marge del Conveni entre el Ministeri i la Conselleria, després del rescat de la concessió a les empreses guanyadores de la licitació i incomplint “un compromís polític amb les Illes Balears”. Aquesta reclamació respon a “una voluntat política”, ha assegurat el conseller.
 
Vicenç Vidal considera que “tot és molt estrany i sospitós”. En primer lloc, “que el Ministeri aprovi i liciti la concessió de les instal·lacions abans de la signatura del Conveni amb la Comunitat Autònoma, que no va poder opinar sobre la ubicació de les dessaladores o la tarifa”. “Una altra herència del senyor Matas”, ha puntualitzat el conseller. En segon lloc, “que els projectes hagin de menester unes modificacions que gairebé dupliquen les inversions inicials previstes i que en aquell moment ni el Ministeri ni el concessionari no resolguessin la concessió, per impossibilitat de mantenir la tarifa”. En tercer lloc, “que el Ministeri justifiqués davant el Comitè de Seguiment del Conveni que les modificacions no implicarien una pujada de les tarifes, fet que després va succeir”. En quart lloc, “que no es modifiqui el termini de concessió per equilibrar la tarifa”, i en cinquè lloc, “que no consti cap sessió del Comitè de Seguiment del Conveni des de l’any 2011”.
 
A tot això, ha afegit el conseller Vidal, se li ha de sumar “la utilització política que fa el Partit Popular estatal del problema de l’aigua a les Illes Balears, tenint en compte que tots els moviments del Ministeri referents a aquestes instal·lacions s’han fet abans o després de les eleccions o davant la constitució del nou Govern de l’Estat”.
 
“És sorprenent, també, la rentada de mans del PP balear, que sembla que no va intentar gestionar aquest problema durant la seva legislatura i que no té res a veure amb la resolució”, ha subratllat Vidal.
 
Mentrestant, la Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca continua fent feina per connectar i posar en marxa les dessaladores, i manté els terminis previstos per al funcionament de les instal·lacions per a la temporada alta de l’any que ve.