El Consell de Govern ha aprovat el Decret per al desenvolupament de la competència comunicativa en llengües estrangeres als centres educatius sostinguts amb fons públics de les Illes Balears (en endavant, Decret de llengües estrangeres). Aquest Decret té per objecte establir un marc de referència a partir del qual cada centre pugui definir, en exercici de la seva autonomia, una proposta pedagògica per a l’ensenyament i l’aprenentatge de i en llengües estrangeres, amb l’objectiu de millorar-ne la competència de l’alumnat, tot respectant el Decret de Mínims. Aquesta mesura s’emmarca en el conjunt d’iniciatives de la Conselleria adreçades a aconseguir l’èxit educatiu.
El Decret s’aplicarà a partir del pròxim curs, 2016-2017, i arriba al Consell de Govern després d’haver-se aprovat per unanimitat al Consell Escolar de les Illes Balears i d’haver consultat la Universitat de les Illes Balears, la Mesa Sectorial d’Educació i el Consell Consultiu.
Un decret per millorar les competències comunicatives Tots els centres educatius de les Illes Balears imparteixen una o més llengües estrangeres, tal com estableixen els currículums educatius obligatoris. El nou Decret determina mesures organitzatives i recursos que es poden dur a terme en els centres educatius, de manera que aquests puguin decidir quins són els que més s’adeqüen a la seva realitat i així aconseguir una millora en la competència comunicativa en llengua estrangera dels seus alumnes.
L’objectiu de la Conselleria d’Educació i Universitat és que en els pròxims cursos s’aconsegueixi una millora efectiva de la competència lingüística en llengua estrangera a partir d’un marc legislatiu adequat (Decret de llengües estrangeres) i l’aplicació de les mesures que el desenvolupen i l’acompanyen. Algunes mesures destacables que s’aplicaran el curs que ve són les següents:
- Desdoblament de grups d’anglès a partir de 15 alumnes a ESO.
- Aplicació dels nous currículums que faciliten hores de lliure disposició als centres educatius per incrementar el temps destinat a reforçar les matèries que considerin adients, inclosa la llengua estrangera.
- Cursos gratuïts d’anglès avançat (B2 i C1) per a professorat en actiu dels centres públics i concertats a les escoles oficials d’idiomes. S’ofereixen 375 places a totes les illes durant el curs 2016-2017.
- Cursos d’acreditació i actualització en metodologies per impartir àrees no lingüístiques en llengües estrangeres. S’oferiran 5 cursos d’acreditació i 7 d’actualització el curs que ve.
- Els docents en actiu d’alguna llengua estrangera en centres educatius de les Illes Balears es podran inscriure a un dels 16 cursos de formació per actualitzar la competència metodològica i els recursos per facilitar l’aprenentatge de les llengües estrangeres als alumnes de les diferents etapes educatives.
- S’han adjudicat 340 auxiliars de conversa nadius per al curs 2016-2017, la majoria d’anglès (298), que suposen 55 auxiliars més dels que disposava el programa durant el curs passat.
- Es consolida el programa EOIES, que permet a l’alumnat de secundària obtenir la certificació oficial de l’Escola Oficial d’Idiomes (EOI) en algun dels 6 nivells que s’imparteixen en les llengües estrangeres d’anglès, alemany o francès, des del seu centre i sense cap càrrega lectiva. El curs passat hi varen participar 3.376 alumnes de 4t d’ESO i de 1r i 2n de batxillerat.
- Els centres podran impartir una assignatura no lingüística en llengua estrangera, de manera voluntària i sense necessitat d’esperar autorització. En qualsevol cas, el Projecte Lingüístic del Centre ha de justificar si inclou aquesta mesura o no, i sempre com un element més per a la millora de la competència comunicativa en llengua estrangera que no pot afectar el contingut de l’àrea no lingüística. En canvi, el Decret estableix que per impartir una segona àrea en llengua estrangera s’ha de demanar autorització a la Conselleria d’Educació i Universitat.
- El Decret exigeix que els professors d’una assignatura no lingüística en llengua estrangera tenguin una titulació B2 per a primària i FP i un C1 per a ESO i batxillerat, a part d’una formació específica en metodologia d’aprenentatge en llengües estrangeres.
Aquesta normativa neix amb la idea d’establir un marc jurídic que pugui donar resposta a la diversitat lingüística que actualment tenen els centres educatius. En els darrers anys, els centres educatius de les Illes Balears han participat en diverses experiències d’ensenyament de continguts no lingüístics en llengua estrangera. De fet, en el curs 2015-2016 hi havia 166 centres autoritzats a fer seccions europees (3 en francès i la resta en anglès) i 35 centres que aplicaven el Pla Pilot Plurilingüe en anglès que finalitzava aquest curs. De l’anàlisi d’aquestes experiències i dels recents canvis produïts en la legislació autonòmica relativa a l’ensenyament de llengües, es va fer evident la necessitat de revisar la normativa i regular el procediment pel qual els centres docents, en funció de la seva autonomia, amb el consens de la comunitat educativa i a partir dels criteris pedagògics establerts en els projectes lingüístics, puguin desenvolupar i potenciar la competència comunicativa en llengües estrangeres del seu alumnat.
Així, el Decret deroga la normativa corresponent a aquests programes i experiències pilot per regular l’ensenyament de matèries no lingüístiques en llengua estrangera, atès que el Decret de Mínims no preveu aquesta circumstància.
El Decret no obliga a impartir matèries no lingüístiques en llengua estrangera. De fet, cap comunitat espanyola ho fa, entre altres coses perquè garantir la igualtat d’oportunitats per a tots els alumnes no implica necessàriament aplicar les mateixes mesures per a tothom, sinó que, en funció de la realitat sociolingüística de l’alumnat, cada centre haurà d’arbitrar les mesures pedagògiques i organitzatives que consideri més adients per aconseguir, de manera progressiva, un domini més elevat de les competències en llengües estrangeres.