El Govern presenta al·legacions al reglament del règim fiscal per donar més seguretat jurídica i flexibilitzar els requisits NNota Informativa

El conseller d’Economia, Hisenda i Innovació ha anunciat, després de reunir-se amb els cercles d’economia de Barcelona, Mallorca i Menorca, que el Govern està en converses amb el Ministeri d’Hisenda per aprovar el reglament

Antoni Costa ha explicat que, amb vista a la tramitació dels pressuposts generals de l’Estat, l’executiu exigirà que s’hi incloguin els convenis de carreteres i ferroviari, a més del plus d’insularitat

La Conselleria d’Economia, Hisenda i Innovació està negociant amb el Ministeri d’Hisenda el reglament que ha de desplegar el règim fiscal. El Govern de les Illes Balears ha presentat una sèrie d’al·legacions, eminentment tècniques, que cerquen dos objectius principals, segons ha anunciat el conseller Antoni Costa: aclarir tots els conceptes per donar més seguretat jurídica i ampliar al màxim la possibilitat de tenir els beneficis fiscals, reduint i flexibilitzant els requisits que s’exigeixen.

«Jugam a l’equip de les Illes Balears, la nostra principal preocupació és millorar la vida dels ciutadans i les empreses. Les al·legacions que hem presentat al reglament del règim fiscal van en aquest sentit», ha explicat.

El vicepresident del Govern ha fet aquestes declaracions després de reunir-se amb els cercles d’economia de Barcelona, Mallorca i Menorca. Per part del Cercle d’Economia de Barcelona hi han assistit el president de l’entitat, Jaume Guardiola; el director general, Miquel Nadal, i el responsable de Relacions Institucionals, Albert Salvador. Pel que fa als cercles d’economia de Mallorca i Menorca, hi han assistit els principals directius, encapçalats pels respectius presidents, Josep Maria Vicens i Francesc Tutzó. A més, han acompanyat el conseller la directora general d’Economia i Estadística, Catalina Barceló, i el director general de Pressuposts i Finançament, Bartomeu Alcover.

Reglament de ‘minimis’

Sobre el reglament de ‘minimis’, la limitació de les ajudes per a empreses de regions insulars, des de la direcció general d’Economia i Estadística ja s’estan elaborant els estudis per analitzar una nova limitació més elevada que els actuals 300.000 € (anteriorment eren 200.000 €), perquè les empreses de les Illes Balears solventin el problema dels sobrecosts derivats de la insularitat, i que el nou import estableixi el mateix marc de competitivitat d’empreses continentals.

El Govern vol emprar així la mateixa metodologia que ha utilitzat la Unió Europea per recalcular-ho específicament per al cas de les Illes Balears.

Pressuposts generals de l’Estat

Costa ha apuntat que, davant la pròxima tramitació dels pressuposts generals de l’Estat (PGE), el Govern de les Illes Balears «batallarà fins al final» per la inclusió de dos aspectes «fonamentals». D’una banda, 18 milions d’euros per a la insularitat digna, per millorar la indemnització per residència per als funcionaris de l’Administració General de l’Estat, un complement congelat des del 2006. I, d’una altra, els convenis de carreteres i el conveni ferroviari. «Els consells insulars tenen paralitzades inversions que donarien més seguretat. Són inversions necessàries», ha subratllat.

En el marc de desenvolupar l’agenda balear, Costa ha exigit que el Govern d’Espanya financi el cost addicional que implica la valorització dels residus generats a les Illes Balears, i que siguin transportats per mar a la Península o a una illa distinta, mitjançant partides pressupostàries suficients habilitades anualment. "El Govern de les Illes Balears no ha de finançar el transport de residus entre Formentera i Eivissa", ha expressat.

I, així com ja ho va traslladar als ministres de les seves competències, també ha reclamat que s’ampliïn els terminis per executar els fons europeus provinents del Mecanisme de Recuperació i Resiliència (MRR). Finalment, referint-se al descompte de resident del 75 % per al transport aeri i marítim, el conseller ha sostingut que «donam per fet que ni s’ha de discutir la seva continuïtat».