La futura llei urbanística simplifica la planificació i la gestió, reforça la disciplina i aposta per la sostenibilitat NNota Informativa

El conseller de Territori, Energia i Mobilitat, Marc Pons, i el director general d’Ordenació del Territori, Lluís Corral, han donat avui a conèixer el contingut de l’avantprojecte de la futura Llei urbanística de les Illes Balears (LUIB), que substituirà l’actual Llei del sòl.
 
La nova normativa —que ara ha d’iniciar el camí d’exposició pública i negociació amb els distints grups polítics— neix del consens professional perquè en la seva redacció han participat més de 60 professionals de distints àmbits que, en 8 mesos de treball, han anat analitzant la normativa de sòl vigent i han plantejant propostes de millora que s’han articulat en el text que ara es presenta.
 
La futura LUIB pretén ser un instrument útil per a la planificació i gestió territorial, tot donant resposta a les necessitats, problemàtiques i reptes que la història urbanística d’aquesta comunitat ha anat posant de manifest. Neix amb vocació de tenir perdurabilitat, en una clara aposta per la sostenibilitat territorial de les Illes com a condició de futur imprescindible.
 
La Llei es marca com a objectius principals:
 
• Com a llei bàsica de consens, la perdurabilitat, ja que dóna màxima seguretat jurídica.
 
• La definició de les línies bàsiques de regulació dels tres tipus de sòl, que inclou el sòl rústic (que no apareixia a la Llei del sòl).
 
• El tancament, d’una vegada per totes, de la barrera a tot allò que s’ha gestat il·legalment o als canvis de classificació automàtics, de manera irregular, per la via del fets.
 
• L’agilitació al màxim dels processos d’aprovació dels plans generals, amb un nou sistema de tramitació que permetrà que els quasi 8 anys actuals passin a 3 anys.
 
• La sostenibilitat del territori, prioritzant al màxim la “reutilització del sol urbà”, les actuacions sobre “ciutat edificada”, tot evitant l’ocupació de nou sòl.
 
•La lluita contra l’especulació, amb l’articulació d’instruments que garanteixen un control màxim dels processos, des del punt de vista administratiu i econòmic, i amb mesures correctores que impedeixin, per exemple, plusvàlues exagerades, per dotar tot el procés de transparència.
 
•Una disciplina urbanística efectiva, tant per garantir el compliment de sancions i el restabliment de la legalitat quan aquesta s’ha vulnerat, com per actuar com a element preventiu i dissuasiu de comportaments irregulars tant entre els particulars com entre els responsables públics, per acció u omissió d’aquests.
 
•Més garanties per a la protecció dels sòls especialment protegits (ANEI, ARIP i àrees de protecció territorial APT costaneres), tot donant competència als consells i les seves agències de disciplina urbanística per actuar sobre aquests sòls.
 
Principals mesures que incorpora la Llei per assolir aquests objectius:
 
1. En sòl rústic:

•La Llei incorpora tant el règim urbanístic del sòl rústic com els aspectes de planejament i gestió relatius a aquest sòl, tot i que sense incorporar els aspectes de detall reglamentaris inclosos en la legislació urbanística sectorial que una llei bàsica com aquesta no ha de contenir.
 
•Elimina la possibilitat d’assentaments en medi rural com a via de reclassificació de les urbanitzacions il·legals i també deixa sense efecte qualsevol amnistia dels habitatges il·legals en aquest tipus de sòl.
 
•Es dóna competències als consells i a les seves oficines de disciplina per actuar en els sòls especialment protegits (com ANEI, ARIP o APT costaneres), i s’eleven així les garanties de protecció i de compliment de la normativa en aquests casos.
 
2.Agilitació de la tramitació dels planejaments urbanístic

•El planejament urbanístic tradicional es divideix en dues figures:
 

• El pla general, que regula els aspectes més estructurals, tot limitant el seu contingut a l’escala macro, les infraestructures i dotacions generals, i els usos globals.
• Una nova figura: el pla d’ordenació detallat. Amb les determinacions d’ordenació de caràcter més flexible en el temps: forma urbana, tipologies, usos detallats....

 
Aquests plans d’ordenació detallats seran el document “actiu”, amb flexibilitat per poder-se dividir en funció de les classes de sòl, àmbits territorials o el que es consideri oportú.
 
•Els municipis superiors a 10.000 habitants podran aprovar aquests plans d’ordenació.
 
•El termini d’aprovació dels plans generals, que marcaran únicament les línies estructurals, es preveu que no serà superior a tres anys i el Consell n’informarà en el moment de l’aprovació inicial per així agilitar i garantir la seguretat jurídica de tot el procés.
 
•Es preveu una transició d’un model a l’altre (els planejaments en tràmit continuaran el procés iniciat).
 
 
3. Mesures de sostenibilitat urbanística i de garanties econòmiques dels processos urbanístics

•Es planteja la reutilització del sòl urbà per evitar nou consum de territori. Aquest és un dels principals objectius de la nova norma i estableix mecanismes per fer-ho:
— Mesures edificatòries, com la rehabilitació.
— Mesures de posada en el mercat de sòl urbà vacant, davant les demandes de nou sòl.
— Mesures de renovació i regeneració de teixit urbà.
 
•Totes les actuacions urbanístiques hauran de supeditar-se a un control econòmic:
— Una memòria de viabilitat en el cas dels particulars i un informe de sostenibilitat econòmica per a les administracions com a garantia que una actuació determinada no llastrarà el futur dels comptes de les hisendes locals.
 
4. Mesures per lluitar contra l’especulació

 
•Lligada a les mesures anteriors, es determina que les plusvàlues generades pels canvis de classificació, qualificació o rendibilitat d’usos que resultin superiors a un benefici raonable hauran de repercutir en l’administració.
 
•Queden prohibits els convenis de planejament urbanístic, que han estat font de conflictes i que moltes vegades han derivat en indemnitzacions quantioses.
 
•Hi ha d’haver màxima transparència de tots els processos: documents públics, participació de professionals acreditats, de societats de taxació, etc.
 
S’ha de destacar que es crea una Junta d’Expropiació Autonòmica, integrada per professionals.
 
5. Mesures de disciplina urbanística

 
• La futura Llei reforça els mecanismes per fer efectiva la disciplina urbanística.
 
 
Les mesures. S’hi fixen dos processos:
 
•El sancionador i el de restabliment de la legalitat i de la realitat física alterada.
 
•El procediment sancionador: les sancions per a actuacions il·legals (sense títol urbanístic que les empari) seran econòmiques i varia el seu import.
 
•Per a obres i instal·lacions il·legals en sòl urbà o urbanitzable:
— Multes d’entre el 50 i el 70 % del valor de l’obra executada si l’ús n’és permès.
— Multes d’entre el 75 i el 100 % del valor de l’obra si l’ús no és permès.
 
•Per a obres i instal·lacions en sòl rústic:
 
— Multa de fins al 300 % del valor si és un ús prohibit.

•  Multa d’entre el 150 i el 300 % del valor si és ús autoritzat.

 
•En el procediment de restabliment/execució de les demolicions:
 
•Se simplifiquen les execucions d’ordres de demolició, que queden exemptes de llicència urbanística prèvia: es presenta el projecte i si l’ajuntament no diu res en un termini d’un mes, s’inicia el termini per executar.
 
•Es preveuen multes coercitives continuades: del 10 % del valor de l’obra il·legal i es van repetint CADA MES (fins a 12) fins que l’infractor en du a terme la demolició i la restitució.
 
•El termini per a l’execució subsidiària per part de l’administració s’amplia fins als 15 anys. La llei ho introdueix, seguint els criteris jurisprudencials. L’administració pot executar subsidiàriament des del moment en què expira el termini donat a l’infractor.
 
•Per evitar el problema de la proximitat en el compliment de la disciplina urbanística es dóna competència als consells insular i a les agències i consorcis supramunicipals sobre el sòl rústic ANEI, ARIP i APT.
 
En conseqüència, tindran competència també per a la imposició de multes coercitives per a l’execució d’ordres de demolició.
 
•Què passa amb l’ús de les construccions il·legals ja prescrites? Sobre allò que és il·legal no es pot autoritzar cap actuació; ni tan sols de manteniment.
 
•La responsabilitat de les autoritats o càrrecs públics: Es fixen responsabilitats per a les autoritats i càrrecs públics que, amb coneixement de causa i tenint possibilitat d’impedir-ho, permeten la indisciplina urbanística; per exemple, si deixen caducar expedients o deixen de sancionar una infracció o d’ordenar-ne el restabliment.