Yllanes es reuneix amb la Generalitat de Catalunya per aprofundir en la cooperació entre ambdues institucions en polítiques de memòria democràtica NNota Informativa
Yllanes es reuneix amb la Generalitat de Catalunya per aprofundir en la cooperació entre ambdues institucions en polítiques de memòria democràtica
El vicepresident Yllanes s’ha reunit aquest dimecres amb la consellera de la Generalitat, Gemma Ubasart, i el seu director general de Memòria Democràtica, Alfons Aragoneses, que demà dijous visitaran les exhumacions que duu a terme el Govern a sa Coma i a Son Coletes dins del IV Pla de Fosses i Memòria Democràtica
El vicepresident del Govern i conseller de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica, Juan Pedro Yllanes, s’ha reunit aquest dimecres amb la consellera de Justícia, Drets i Memòria de la Generalitat de Catalunya, Gemma Ubasart, i amb el seu director general de Memòria Democràtica, Alfons Aragoneses, que s’han desplaçat aquests dies a Mallorca per conèixer de primera mà el treball que duu a terme el Govern en el marc del IV Pla de Fosses i Memòria Democràtica. També han participat en la reunió el secretari autonòmic de Sectors Productius i Memòria Democràtica, Jesús Jurado, i el director general de Memòria Democràtica del Govern, Marc Andreu Herrera.
Govern i Generalitat han coincidit a assenyalar la bona sintonia entre sengles administracions autonòmiques, que al setembre del 2022 varen renovar un protocol de col·laboració en polítiques de memòria democràtica per avançar plegats en la localització, recuperació i identificació de possibles víctimes de la Guerra Civil i la repressió franquista i que ara, amb les exhumacions de sa Coma, Son Escrivà, el hospital de sang i el cementeri de Son Carrió, així com la darrera fase d’exhumacions a Son Coletes, començarà a tenir una aplicació pràctica.
«Govern i Generalitat compartim la voluntat de col·laborar en la preservació de la memòria democràtica, tot tenint en compte l’existència d’intensos llaços històrics i culturals entre les nostres comunitats autònomes. Confiam que aquesta manera de col·laborar, en la qual hem fet feina els últims anys, comenci a donar fruits a partir de les exhumacions vinculades al desembarcament de Bayo en el IV Pla de Fosses», ha dit el vicepresident Yllanes.
«L’existència d’intensos lligams històrics, culturals i lingüístics amb les Illes Balears és un orgull que, a Catalunya, reivindiquem amb força. Des d’aquí, vull reiterar el compromís ferm del departament per seguir col·laborant amb les polítiques públiques de memòria, en la dignificació de les víctimes i en la reparació de les famílies», ha afegit, per la seva part, la consellera Ubasart.
La Generalitat busca familiars de prop de 400 soldats desapareguts a Mallorca en l’estiu de 1936
La consellera Ubasart ha presentat al Govern els resultats de l’estudi sobre el desembarcament del capità Bayo a Mallorca que ha impulsat la Direcció General de Memòria Democràtica de la Generalitat l’any 2022 i que ha elaborat l’historiador Gonzalo Berger.
L’informe, que completa el treball documental que ha dut a terme la Generalitat de Catalunya des que es va signar el protocol de col·laboració amb el Govern el 2018, aporta dades de fins a 372 combatents morts o desapareguts a conseqüència del desembarcament de les forces republicanes a Mallorca, i les restes dels quals podrien haver estat inhumades a fosses com les de sa Coma, Son Coletes i a altres indrets vinculats al desembarcament.
La Direcció General de Memòria Democràtica de la Generalitat de Catalunya ha fet, a més, una compilació de familiars de les persones desaparegudes a Mallorca que estan inscrits en el seu Cens i que, avui dia, ascendeixen a un total de 35 famílies. El departament ja té les mostres genètiques de 30 d’aquestes famílies i ha fet una crida a la resta de familiars dels expedicionaris perquè es puguin inscriure en el Cens, si no ho estan encara, i donar mostres d’ADN per incloure-les en el Programa d’identificació genètica de la Generalitat.
El Govern estudia l’impacte del desembarcament republicà a Mallorca
El Govern de les Illes Balears, per la seva part, ha inclòs en el seu IV Pla de Fosses i Memòria Democràtica un estudi de recerca complementari sobre l’impacte que va tenir a l’illa de Mallorca el desembarcament republicà durant la Guerra Civil i també en els anys posteriors.
L’historiador Gonzalo Berger és igualment el responsable d’aquest treball de recerca, que forma part dels 15 estudis multidisciplinaris de memòria democràtica recollits en el IV Pla de Fosses del Govern, amb el qual es pretén donar llum sobre el nombre de baixes de guerra associades al desembarcament —avui dia, encara objecte de debat entre historiadors—; sobre l’impacte que aquest fet de guerra, el més important dels que varen tenir lloc a les Illes durant la Guerra Civil, ha tingut en l’imaginari col·lectiu; i, principalment, sobre l’escalada de repressió que es va viure posteriorment a Mallorca i les Pitiuses que desembocà en l’assassinat de centenars de persones en llocs tan significatius per a aquest territori com les fosses de Porreres o Son Coletes.