Es constitueix la primera comunitat energètica de Menorca ubicada al Polígon de Sant Lluís NNota Informativa

Aquest divendres s’ha constituït formalment la comunitat energètica del polígon empresarial de Sant Lluís. L’ens compta amb la participació de 13 empreses, l’Institut Balear de l’Energia (IBE) i l’Ajuntament de Sant Lluís, a més del suport de Menorca Preservation, que ha finançat l’equip tècnic per a la creació d’aquesta entitat. Tots els integrants han signat l’acta constitucional, han validat els estatuts i han escollit president i secretari. Concretament, el càrrec de president recau en Pablo Sánchez de l'empresa Dixis,  mentre que el secretari serà Josep Pons de l'empresa Ecosis.

Aquesta serà la primera comunitat energètica ubicada a un polígon empresarial, i compta amb una inversió inicial ja compromesa de 150.000 euros per part de l’IBE, organisme adscrit a la Vicepresidència i Conselleria de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica del Govern de les Illes Balears.

Els 15 socis inicials que conformen la comunitat posen a disposició de la comunitat energètica 7.990 metres quadrats de superfície a les seves cobertes per a acollir instal•lacions de generació d’energia renovable.

El director gerent de l’IBE, Ferran Rosa, ha celebrat la constitució de la comunitat, assegurant que «amb aquesta comunitat energètica seguim avançant en l’objectiu de promoure la implantació d’instal·lacions solars fotovoltaiques sobre cobertes i de fomentar la cooperació empresarial. Aquesta experiència té vocació d’ampliar-se a tot el polígon i, sobretot, de replicar-se arreu de la resta de polígons industrials de Balears».

Per la seva banda, la batlessa de Sant Lluís, Carol Marquès, ha destacat la importància de la iniciativa i la suma d’esforços entre sector públic i privat: «La transició cap a un model energètic més sostenible ens interpel·la a tots, i per açò actuacions com aquesta són un bon exemple de com s’ha de fer feina de la mà, amb uns objectius que ens beneficiïn a tots, i que implicaran millores clares tant per al sector públic com per al privat. La implantació d’una comunitat energètica en el polígon empresarial no només beneficia els empresaris, sinó que és una passa endavant per a tot el poble de Sant Lluís i per a l’illa de Menorca, que segueix avançant en la implantació de les energies renovables i en el procés de descarbonització», ha defensat.

Menorca Preservation, fundació sense ànim de lucre, ha estat un actor imprescindible a l’hora d’elaborar els treballs tècnics per fer realitat aquesta entitat. Basant-se en l’estudi de viabilitat de la comunitat energètica que va dur a terme l’Ajuntament de Sant Lluís, Menorca Preservation —que té com a una de les seves prioritats donar suport a projectes que contribueixin a l’esforç de descarbonització de Menorca en el marc de l’Estratègia 2030 del Consell Insular— va voler donar suport a l’impuls d’aquest projecte. La fundació va aportar 9.000 euros per finançar el treball de l’equip tècnic, liderat per Jesús Cardona, amb l’objectiu d’aconseguir un model que després pugui ser replicat a altres municipis. La directora de Menorca Preservation, Rebecca Morris, ha valorat que «estem molt orgullosos d’haver pogut formar part de la feina complexa i col·laborativa que ha significat aquest projecte. I estem encantats que tretze empresaris amb visió de futur hagin constituït aquesta comunitat, que esperam que sigui la primera de moltes i que ens beneficiï a tots».

Els objectius d’aquesta comunitat energètica són assolir l’autosuficiència energètica del polígon empresarial de Sant Lluís mitjançant la reducció del seu consum energètic i la generació d’energia de fonts renovables al propi polígon. Així mateix, un altre dels objectius és aconseguir el preu més econòmic possible per a l’energia consumida.

Cal assenyalar que la comunitat energètica promourà instal·lacions d’energies renovables en l’entorn del polígon, en gestionarà el seu aprofitament energètic, en farà el manteniment i facturarà als consumidors l’energia subministrada. A la vegada, facilitarà eines i instruments de gestió energètica als seus membres, a efectes de reduir el consum energètic i el preu de l’energia que consumeixin. La participació en aquesta associació és de caràcter obert i voluntari per a qualsevol persona física o jurídica que compleixi les condicions de participació fixades en els Estatuts.

La comunitat determinarà un preu anual del kWh per sota del preu mitjà de mercat, que incorporarà el cost de les instal·lacions, la seva amortització i els costos d’operació i manteniment. El preu es revisarà anualment i haurà de preveure necessàriament la retribució dels inversors que haguessin aportat capital.

Els membres de la comunitat energètica que siguin consumidors tindran dret a l’aprofitament energètic de les instal·lacions d’autoconsum. Així mateix, aquesta comunitat energètica tindrà la facultat d’establir els protocols d’entrada i sortida dels autoconsumidors i el coeficient de repartiment de l’energia i es fixarà, en tot cas, una quota màxima de repartiment de l’energia, a efectes d’assegurar l’accés per part d’un major nombre de consumidors a aquesta.

Cal apuntar que tant la quota de participació com el número d’autoconsumidors s’anirà adaptant progressivament a la implantació d’instal·lacions de generació. L’adhesió de nous autoconsumidors es farà de forma progressiva, a efectes d’assegurar que la seva entrada no impliqui una reducció significativa de la quota d’energia autoconsumida dels membres que ja ho eren.

El Govern de les Illes Balears considera que les comunitats energètiques locals són una peça clau en l’impuls de la democratització de l’energia, en la mesura en què permeten l’explotació col·lectiva dels recursos energètics amb una finalitat cooperativa i d’abaratiment de la factura i no de lucre, de manera que faciliten la resposta a dues problemàtiques importants, com són l’emergència climàtica i l’elevat cost de la factura energètica. Així, aquestes no només faciliten l’accés a una energia més barata, sinó que també contribueixen a fer arribar l’autoconsum energètic a consumidors amb menor capacitat d’inversió. Amb aquests projectes es pretén augmentar notablement la resiliència de les empreses del sector industrial i aconseguir no només un abaratiment dels seus costos, sinó també una cultura de col·laboració entre aquestes.