29 d’octubre 2015 | <9ªL> Conselleria d'Hisenda i Administracions Públiques

Consell de Govern: Aprovat el projecte de Pressupost de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears per a 2016, per un total de 4.241 M€ CConsell de Govern

Consell de Govern: Aprovat el projecte de Pressupost de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears per a 2016, per un total de 4.241 M€

La consellera d’Hisenda i Administracions Públiques, Catalina Cladera i el conseller de Presidència, Marc Pons han presentat les xifres bàsiques del document que demà iniciarà el seu període de tràmit parlamentari.

4.241 M€ és l’import global del Pressupost 2016, el projecte de llei del qual ha estat aprovat avui pel Consell de Govern. Aquest total suposa un augment del 5,09% respecte la xifra del pressupost de 2015.

Cladera ha destacat que “aquests són els millors pressupostos que podem presentar, ateses les circumstàncies” en al·lusió a l’elevat endeutament que arrossega la Comunitat, i als límits financers imposats per la legislació de l’Estat. Així Cladera ha titllat el projecte de llei de Pressuposts 2016 com “la primera passa cap el gir social a l’esquerra i per la recuperació dels drets perduts i dels serveis bàsics que han estat retallats durant els darrers anys”. Així la titular d’Hisenda i Administracions Públiques s’ha referit a “l’equililbri que han suposat la realització d’aquests pressuposts, l’esforç que han suposat i el trànsit des de la desigualtat cap a la cohesió social” que s’ha iniciat amb el nou Govern, i que compta com a full de ruta amb el document de pacte dels Acords de Governabilitat.

Aquests comptes per 2016 es basen en una previsió econòmica de creixement, a l’entorn del 3%  del PIB, repartir de manera uniforme per tots els sectors productius. La tendència actual dels preus, plana, o amb lleu caiguda cap a la deflació, es mantindrà durant aquest final de 2015, mentre que pel que fa al mercat laboral, les darreres xifres de l’Enquesta sobre la Població Activa indiquen increments de la població activa del 2,5% respecte del trimestre anterior, per un total de 644.600 persones en disposició de treballar a Balears, amb 89.500 persones aturades, tot i que la tendència és ala baixa de l’11,4% interanual, i un augment dels ocupats fins els 555.300 per un increment del 4,2% anual.

Els pressupostos del gir social a l’esquerra
Les xifres presentades avui pel Govern pal·lesen l’aposta real i decidia per polítiques transformadores, per aconseguir revertir la situació de creixent desigualtat social a Balears i evitar la fractura social entre els que més tenen i els que cada cop tenen més difícil la seva manutenció.  Mai un pressupost havia destinat una percentatge tant gran de despesa cap a qüestions socials. Aplegant els capítols d’Educació, Sanitat, Serveis socials, Ocupació i altra despesa social continguda en altres conselleries, el total és de 2.549 M€, un 60,12% de la despesa global consolidada del Pressupost 2016, però un 87,8% de la despesa repartida entre totes les conselleries del Govern.

Destaca l’augment a polítiques actives d’ocupació a través del SOIB, que augmenten en un 19,1%, el de serveis socials, en un 12,1%;  a Sanitat la pujada de la dotació és d’un 5,6% i d’un 5,4% a Educació, aquestes dues darreres basades en l’augment de Capítol 1 per a la dotació real de les nòmines i de professionals i de substituts necessaris pel servei.  

Pressuposts descentralitzadors que refermen el paper dels Consells
La dotació prevista per al finançament dels Consells s’apuja en 16,1 M€, fins els 300,1M€, tot i que en realitat seran els governs Insulars podran comptar amb una nova bossa de 30 M€ (19,2M€ per Mallorca, 4,7 M€ per Menorca, 5,2% per Eivissa i 0,5 M€ per Formentera) de la que podran disposar lliurament ja que no tindrà caràcter finalista

Pel què fa al capítol d’ingressos, l’increment del 5,09% dels recursos per Balears es deu a tres factors bàsics, com són la millora del cicle econòmic, la major exigència fiscal a tributs cedits per a les rendes més altres, i al major zel inspector per fer aflorar bosses de frau fiscal. Així els impostos directes s’incrementen un 8,9%, els indirectes un 2,5% mentre que les transferències corrents ho fan en un 97,2%. D’altra banda, els ingressos per passius financers, es redueixen en un 4,71% per l’efecte de la reducció de la limitació del dèficit marcada pel Ministeri d’Hisenda.

Només el 2% dels contribuents de Balears veuran incrementada la seva pressió fiscal
Es preveuen increments del 25% en la recaptació dels tributs cedits per les causes ja esmentades anteriorment, respecte enguany, i del 58,24 % d’increment en la recaptació de tributs propis, un increment que es deu bàsicament a la posada en marxa de l’Impost sobre el Turisme Sostenible, i per la previsió d’ingressos de 50 M€ per aquest concepte.

Les principals novetats en matèria tributària rauen en l’increment de la pressió fiscal per a les rendes altes, de forma que només un 2% de les rendes es veuran afectades per la pujada de l’IRPF, un 3% de les transmissions patrimonials a Balears hauran de tributar a un major tipus, i un  4% de les successions i donacions tributaran més

Així l’augment d’impostos actua exclusivament a les rendes altres. Qui més té més paga. No a les rendes mitjanes i baixes, que han estat els veritables patidors de les pujades d’impostos de la darrera legislatura. 

En el capítol de despeses, l’augment dels ingressos permet, en conseqüència, augmentar les despeses en la mateixa mesura. Aquest fet justifica que el Capítol 1, el referent a personal, pugui assumir un augment de fins 95,7 M€ que permetrà d’una banda fer una previsió realista per al pagament de nòmines al Servei de Salut i a Educació, per evitar l’estat d’infrafinançament viscut enguany.

D’altra banda també es dóna cabuda a la previsió dels acords en matèria laboral per als treballadors de la funció pública de la CAIB, en relació a les reivindicacions sobre carrera professional, i en general per la recuperació progressiva dels emoluments que van restar suspesos o eliminats pel Decret Llei 5/2012 de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.
Igualment destacable l’augment en les transferències corrents, d’un 10,7%, per un valor superior als 98,9M€ que verifica l’esforç de descentralització financera cap a les institucions insulars.

El Capítol 6, d’inversions reals també repunta un 5,3% fins els 150,3 M€, la major part dels quals destinades a inversió territorialitzada.

“Aquest només és l’inici d’un camí, d’un full de ruta, marcat pels Acords de Governabilitat i que ens ha de portar a mostrar-nos davant la societat, en 2019, amb un ambiciós programa de Govern acomplert” ha dit Cladera, a mode de resum, per un projecte de Llei de Pressuposts que demà divendres farà entrada en el Parlament per a l’inici del tràmit de debat i aportació d’esmenes.