\ Inclou una modificació del règim sancionador específic per fer front als incompliments de la normativa COVID-19
\ També aclareix la normativa sobre la bonificació en les tarifes dels serveis regulars de transport marítim
El Consell de Govern ha aprovat aquest dijous un decret llei de mesures urgents en determinats sectors d’activitat administrativa que aborden reformes puntuals de diverses normes sectorials, també de rang legal i reglamentari, com és el cas de la modificació del Decret llei 11/2020, de 10 de juliol, pel qual s’estableix un règim sancionador específic per fer front als incompliments de les disposicions dictades per pal·liar els efectes de la crisi ocasionada per la COVID-19, o la modificació de la Llei 1/2017, de 12 de maig, de les cambres de comerç, indústria, serveis i navegació de les Illes Balears; de la Llei 2/2011, de 22 de març, per la qual es regula la participació institucional de les organitzacions empresarials i sindicals més representatives de la comunitat autònoma de les Illes Balears, o la modificació del Decret 20/2019, de 15 de març, pel qual es regula la bonificació en les tarifes dels serveis regulars de transport marítim interinsular per a les persones residents a la comunitat autònoma de les Illes Balears.
Així mateix, inclou modificacions de la Llei 7/1998, de 12 de novembre, d’ordenació farmacèutica de les Illes Balears, o la suspensió de la vigència de determinats preceptes reglamentaris en matèria de joc, a fi d’assegurar la vigència immediata d’aquestes reformes.
En aquest sentit, el Decret llei inclou una modificació del règim sancionador específic per fer front als incompliments de la normativa COVID-19, amb l’objectiu d’adaptar les possibles infraccions a la normativa aprovada les darreres setmanes, relativa a l’obligatorietat de sol·licitar el certificat covid digital en determinats espais. D’aquesta manera, s’introdueixen dos nous tipus d’infraccions, de manera que es tipifica com a greu o molt greu l’incompliment de l’obligació de la comprovació dels requisits i documents d’accés a l’interior dels establiments, locals o esdeveniments que determini a cada moment l’autoritat sanitària.
També es preveurà com a falta greu o lleu la realització d’altres conductes o omissions que infringeixin les obligacions establertes per l’Estat o per la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, per fer front a la crisi sanitària ocasionada per la COVID-19, que produeixin un risc o un dany greu per a la salut de la població. Cal recordar que les sancions que preveu el Decret sancionador són de 100 a 3.000 euros per a infraccions lleus, de 3.001 a 60.000 euros per a infraccions greus i de 60.001 a 600.000 euros per a incompliments molt greus.
D’altra banda, el Decret llei garanteix un finançament específic per a les organitzacions sindicals i empresarials més representatives de la comunitat autònoma de les Illes Balears, i estableix un import pressupostari. Es concreta econòmicament en els seus aspectes mínims, de manera que aquesta garantia financera anual establerta en els pressuposts generals de la CAIB permeti una planificació i actuació eficient del mandat que tenen legalment reconegut. Aquest finançament es deriva de la Llei 2/2011, la qual recull la importància de la participació institucional i en regula el foment i l’avaluació, establint els criteris necessaris amb els quals han de ser compensats els costs que els suposi la participació institucional per part de l’Administració pública i d’acord amb criteris que dotin de més transparència el conjunt de subvencions i ajuts que reben les mateixes organitzacions sindicals i empresarials.
Per al Govern, el diàleg social amb els agents socials i econòmics és clau per afavorir mesures que afectaran la ciutadania de la comunitat autònoma, a més de la defensa dels interessos de la classe treballadora i empresarial, atès que són aquestes les que coneixen de primera mà la realitat econòmica i social que tan important és tenir en compte per a la presa de les decisions polítiques.
Així mateix, aquest Decret llei inclou també la regulació de la declaració responsable, en substitució de la tramitació de la llicència d’obra per a determinades obres perquè aquestes es puguin dur a terme amb més agilitat. Fins ara, era vigent la possibilitat de presentar la declaració responsable fixada pel Decret llei 8/2020 (després la Llei 2/2020) per afavorir la dinamització del sector de la construcció. Aquesta declaració expirava el 31 de desembre de 2021 i ara s’ha acordat una nova figura de declaració responsable -fins al 31 de desembre de 2025- i lligada a l’execució de les obres susceptibles de ser finançades amb fons del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència. Les obres més directament afectades són les de rehabilitació residencial per a l’eficiència energètica, dotades amb 28,3 milions d’euros. Aquesta nova declaració responsable respon a la necessitat de tenir una especial agilitat per executar aquestes obres perquè totes aquestes actuacions finançades amb els fons europeus han d’estar acabades el 30 de juny de 2026.
A més a més, la declaració responsable per a les obres de rehabilitació d’eficiència energètica amb fons europeus contribuirà també a descongestionar els serveis municipals de llicències. Per acollir-se a aquesta nova declaració responsable, les obres han de ser de millora d’eficiència energètica o incorporar mecanismes d’estalvi d’aigua. S’ha de presentar quinze dies abans de l’inici de les obres i el termini d’execució no es pot perllongar per més de dos anys.
Així mateix, i en matèria de transport, el Decret llei aclareix la normativa sobre la bonificació en les tarifes dels serveis regulars de transport marítim interinsular per als residents a la comunitat autònoma, en el sentit que es poden acumular a les bonificacions per residència altres descomptes com els de família nombrosa (o d’altres) sempre que no se superi el 100 % la tarifa. En aquest sentit, cal recordar que en els trajectes marítims interinsulars, els residents de Mallorca, Menorca i Eivissa obtenen una subvenció del 75 %, un 50 % assumida per l’Estat i el 25 % restant per la Comunitat Autònoma. En el cas de Formentera, el descompte arriba fins al 89 %, el 39 % del qual és assumit per la Comunitat Autònoma.
Així, els residents de Formentera podran sumar altres bonificacions al 89 % de descompte de resident i la resta d’illencs també en podran afegir d’altres al 75 % per residència, fins al 100 % de la tarifa. Amb la inclusió d’aquesta mesura s’evita el límit fixat per l’Estat d’un màxim del 85 % de bonificacions acumulables i que perjudicaria els ciutadans de les Illes, especialment els de Formentera. El Govern de les Illes Balears pagarà la part que excedeixi el 85 % de màxim subvencionable per l’Estat.
D’altra banda, en matèria de cambres de comerç, aquest Decret llei modifica l’article 30 de la Llei 1/2017, de 12 de maig, de les cambres de comerç, indústria, serveis i navegació de les Illes Balears, per tal de garantir la viabilitat de les cambres, introduint un precepte que prevegi, per al finançament de les activitats de les cambres, una consignació anual en el pressupost autonòmic, que pugui destinar-se a sufragar les despeses estructurals, de funcionament i el cost dels serveis publicoadministratius prevists en l’article 4 de la Llei, així com la gestió de programes que li siguin encomanats mitjançant convenis, delegacions de funcions, encàrrecs o contractes programa.
Quant a la modificació de la Llei 7/1998, de 12 de novembre, d’ordenació farmacèutica de les Illes Balears, l’Acord del Govern aprovat avui també modifica l’apartat 9 de l’article 24 de la Llei d’ordenació farmacèutica de les Illes Balears, que passa a recollir que en el supòsit que un titular d’oficina de farmàcia s’hagi vist obligat a tancar-la o fins i tot se li hagi impedit obrir-la perquè s’hagi declarat nul·la l’adjudicació al seu favor, o a favor d’adjudicataris precedents dels que dugui causa (ja es produeix aquesta situació a conseqüència de l’execució d’una resolució judicial ferma, i sempre que sigui per una causa no imputable a ell mateix), podrà triar, en el termini de quinze dies, una de les farmàcies vacants que constin en el catàleg i que no hagin estat objecte del procediment d’adjudicació, de la mateixa zona farmacèutica o, en cas que no n’hi hagi, de les zones farmacèutiques limítrofes i així successivament, sempre que es renunciï a la reclamació dels perjudicis econòmics que es puguin derivar del compliment de la resolució o sentència judicial. Si coincideixen més d’un titular d’oficina en alguna d’aquestes circumstàncies, serà preferit aquell que acrediti més experiència professional.
Finalment, pel que fa a la suspensió de la vigència de determinats preceptes reglamentaris en matèria de joc, s’ha d’assenyalar que el Govern farà ús del mecanisme cautelar consistent en la suspensió transitòria de la concessió de noves autoritzacions per a l’obertura de qualsevol establiment de joc (casinos, sales accessòries de casinos, bingos, sales de jocs, zones d’apostes en sales de jocs, bingos i casinos i locals específics d’apostes) fins a l’aprovació i entrada en vigor de la modificació de la Llei 8/2014, d’1 d’agost, del joc i les apostes a les Illes Balears, i de la resta de disposicions reglamentàries. Això implica la suspensió de la vigència dels articles 20.6, 20.7, 22.1, 23, 24 i 25 del Decret 42/2017, de 25 d’agost, pel qual s’aprova el Reglament d’apostes de la comunitat autònoma de les Illes Balears; de l’article 22 del Decret 41/2017, de 25 d’agost, pel qual s’aprova el Reglament de casinos de joc de la comunitat autònoma de les Illes Balears, i dels articles 8 i 17 del Decret 42/2019, de 24 de maig, pel qual s’aprova el Reglament de sales de jocs de la comunitat autònoma de les Illes Balears.
Atès el nombre de sales de jocs autoritzades actualment a la comunitat autònoma de les Illes Balears i que el territori de la comunitat autònoma és limitat, i atès que amb l’aprovació del Decret d’apostes es va duplicar automàticament l’oferta de joc perquè cada sala de jocs disposa també d’una zona d’apostes esportives, el Consell de Govern, en la sessió del dia 10 de gener de 2020, va iniciar la planificació general del sector del joc en el territori de la comunitat autònoma de les Illes Balears i va suspendre la concessió d’autoritzacions per a l’obertura de nous establiments de joc a la comunitat autònoma de les Illes Balears per un període de vint-i-quatre mesos. Aquest Acord va ser publicat en el Butlletí Oficial de les Illes Balears núm. 5, de l’11 de gener de 2020. No obstant això, cal assenyalar que l’adopció d’aquest Acord va coincidir en el temps amb l’aprovació d’una sèrie de mesures sanitàries excepcionals de prevenció, contenció i coordinació dictades pel Govern de les Illes Balears per fer front a la crisi sanitària causada per la COVID-19, que ha ocasionat el tancament temporal involuntari dels establiments de joc, i en general un desplaçament de la normativa en matèria de joc durant tot aquest període. La prioritat de tot el Govern de les Illes Balears ha estat contenir la propagació del virus i la planificació del sector s’ha vist postergada.
La nova planificació del joc i les apostes i la futura reforma legal a la comunitat autònoma de les Illes Balears han de ser afrontades a partir d’una anàlisi rigorosa de les dades disponibles, amb la màxima participació de tots els actors implicats i amb una ponderació adequada de tots els interessos afectats, però prioritzant en tot cas la salvaguarda dels menors i altres col·lectius necessitats de protecció especial. Aquest procés es podria veure frustrat si no s’adoptàs una mesura consistent en una modificació de l’actual Llei 8/2014, d’1 d’agost, del joc i les apostes a les Illes Balears, i s’ha de concretar en primer lloc en la suspensió del dret dels interessats a la presentació i tramitació de nous títols habilitants de casinos, sales accessòries de casinos, bingos, sales de jocs, zones d’apostes en sales de jocs, bingos i casinos i locals específics d’apostes; i, en segon lloc, a determinar la zona d’influència a la qual es refereix l’article 3.1 de la Llei 8/2014, atesa la demanda social existent en aquest sentit.