Antoni Grau: «Les reserves marines són una eina de gestió important per recuperar les poblacions de peixos comercials, conservar els hàbitats naturals i ajudar la pesca professional d’arts menors» NNota Informativa

El 8 de juny de 1999 es va publicar en el Butlletí Oficial de les Illes Balears el Decret 63/1999, de 28 de maig, pel qual es va establir la Reserva Marina dels Freus d’Eivissa i Formentera, la primera de les Illes Balears. Per celebrar el 25è aniversari d’aquest fet, avui s’ha duit a terme un acte commemoratiu a la seu del Consell d’Eivissa, que ha comptat amb la presència de diferents persones i institucions que han format part d’aquest procés. Durant l’acte, en què s’ha projectat un vídeo per rememorar aquests 25 anys, el director general de Pesca del Govern, Antoni Grau, ha aprofitat per agrair a tots els agents implicats del sector «la seva contribució i el seu compromís a continuar protegint i conservant els recursos marins de les Illes Balears durant els pròxims 25 anys i molts més».

Grau ha recalcat que aquesta commemoració, així com la creació de la resta de reserves marines, significa «una història d’èxit, un èxit de la capacitat d’autogovern de les Illes Balears i de la sòlida relació d’estimació de la població illenca cap a la mar i els recursos naturals marins». En aquest sentit, també ha subratllat que «a les Illes Balears, s’ha demostrat que les reserves marines són una important eina de gestió pesquera per recuperar les poblacions de peixos comercials, conservar els hàbitats naturals i ajudar la pesca professional d’arts menors». «Amb la creació de la Reserva Marina dels Freus es va encetar un procés que els que el vam iniciar mai no ens podíem imaginar que assoliria l’envergadura que ha adquirit amb el temps», ha afirmat el director general de Pesca.

A l’acte commemoratiu també hi han assistit el president del Consell d’Eivissa, Vicent Marí, que ha estat l’encarregat de donar el discurs de benvinguda; la consellera de Benestar Social de Formentera, Maria Cristina Costa Juan, i el director insular de Medi Rural i Marí d’Eivissa, Joan Marí. A més, hi han estat presents diferents representants d’institucions i entitats relacionades amb el sector de la pesca i la protecció del medi ambient.

Cal recordar que, avui dia, i després de 25 anys, les Illes Balears tenen un total de 12 reserves marines que, amb una superfície total de 67.420,53 hectàrees, cobreixen un 22% de les aigües interiors competència del Govern i que representen més de la meitat de les reserves que hi ha al conjunt de l’Estat. «De fet, si no hi ha més reserves marines a les Illes Balears és perquè la majoria d’iniciatives que s’han proposat en aigües exteriors, de competència estatal, no s’han materialitzat», ha apuntat Grau. En concret, la Reserva Marina dels Freus és, després de la del Migjorn de Mallorca, la segona en extensió de les Illes Balears. En total té 15.353 hectàrees marines protegides, de les quals 442 són zona de protecció especial (reserva integral) i 2.890, zona de veda de pesca recreativa.

Durant el seu discurs, Grau ha manifestat que l’èxit de les reserves marines es basa, sobretot, en una gestió adaptativa a partir de tres pilars fonamentals: la vigilància efectiva, el seguiment regular de les poblacions de peixos comercials i una comunicació freqüent amb el sector mitjançant les comissions de seguiment i el contacte permanent amb el personal sobre el terreny. «A les reserves marines hi ha més peixos, són més grossos i hi abunden espècies que és difícil trobar a fora. Per això, les captures són millors i d’un valor econòmic superior, raó per la qual actualment constitueixen elements essencials per a la supervivència de la flota d’arts menors».

Les reserves marines també s’han constituït com un element important en el desenvolupament del turisme subaquàtic, una forma d’explotació econòmica innòcua per als peixos, que han trobat dins les reserves l’àmbit idoni per créixer. El 2023 es van dur a terme prop de 72.000 immersions a les reserves marines de l’arxipèlag balear. A més de la xarxa de reserves, les Illes Balears compten amb el Parc Nacional Maritimoterrestre de l’Arxipèlag de Cabrera, amb més de 80.000 hectàrees marines, i amb tota una sèrie de figures de protecció especial, en particular la Xarxa Natura 2000, que donen forma a una cobertura d’àrees marines protegides sense comparació a la Mediterrània occidental, ja que ocupen més del 40% de les aigües litorals de l’arxipèlag.

Actualment, la Llei 6/2013, de pesca marítima a les Illes Balears, defineix les reserves marines com a àrees on es limita l’explotació dels recursos marins vius per incrementar-ne la repoblació i fomentar la proliferació de les espècies objecte d’explotació o protegir els ecosistemes amb característiques ecològiques diferenciades. Es tracta d’una definició que es basa en el principi de gestió ecosistèmica, cosa que es tradueix en el fet que no és possible tenir uns recursos pesquers en bon estat si no hi està també l’entorn que necessiten per desenvolupar-se. Aquest fet faculta el Govern a regular qualsevol activitat que pugui afectar els recursos marins vius i, necessàriament, totes les accions d’extracció de flora o fauna marines i les activitats subaquàtiques.