16 febrer 2017
| <9ªL> Conselleria de Salut
La valoració i el tractament del dolor en la infància ha estat el tema de debat en la Jornada d’Infermeria que ha tengut lloc a l’Hospital de Manacor NNota Informativa
Descàrrega d'imatges d'alta qualitat
La valoració i el tractament del dolor en la infància ha estat el tema de debat en la Jornada d’Infermeria que ha tengut lloc a l’Hospital de Manacor
Organitzada amb la col·laboració de l’Hospital
Son Llàtzer, hi han acudit més de cent participants
Al llarg d’aquest dijous ha tengut lloc a l’Hospital de Manacor la Jornada d’Infermeria sobre el Dolor a la Infància, organitzada amb la col·laboració de l’Hospital Son Llàtzer i que ha tengut una participació nombrosa.
Tal com han explicat en la presentació de la Jornada la directora d’infermeria de l’Hospital de Manacor, Francesca Rosa Rosal, i la subdirectora d’infermeria de l’Hospital Son Llàtzer, Verónica Lluch, qualsevol acte terapèutic provoca dolor en els adults i també en produeix en els nounats i en els infants. Aquest tema i la necessitat que tots els professionals sanitaris intentin minimitzar els estímuls dolorosos han estat les qüestions centrals de les taules d’experts i d’experiències.
En aquest sentit, s’ha apuntat que són molts i freqüents els procediments aplicats durant la cura dels nounats i dels infants ingressats (extraccions de sang, canalització de vies, controls de glucèmia, sondes...) que resulten dolorosos o, si més no, estressants. A més de reconèixer el dolor, els nounats que són dins incubadores també són capaços de reconèixer el sofriment, l’ansietat i la por.
També s’ha explicat que la definició de dolor és ‘una experiència sensorial i emocional no agradable que va associada a un dolor tissular real o potencial’. Durant anys hi ha hagut la creença que els nounats, atesa la immaduresa biològica, no perceben el dolor o el toleren més bé, creença que actualment està descartada: l’any 1980 l’evidència científica va demostrar que els nounats —tant els que són a terme com els prematurs— experimenten més dolor que les altres persones perquè no tenen mecanismes inhibidors del dolor i de l’estrès. Ara es considera que qualsevol acte terapèutic que provoqui dolor en els adults també ho farà en els nounats i en els infants. Les darreres evidències demostren fins i tot la importància de l’analgèsia preventiva.
El plantejament del dolor necessita sens dubte una motivació i la conscienciació de la necessitat que els professionals sanitaris minimitzin els estímuls dolorosos, prioritzin les mesures preventives i integrin la família en les cures.
Tal com han explicat en la presentació de la Jornada la directora d’infermeria de l’Hospital de Manacor, Francesca Rosa Rosal, i la subdirectora d’infermeria de l’Hospital Son Llàtzer, Verónica Lluch, qualsevol acte terapèutic provoca dolor en els adults i també en produeix en els nounats i en els infants. Aquest tema i la necessitat que tots els professionals sanitaris intentin minimitzar els estímuls dolorosos han estat les qüestions centrals de les taules d’experts i d’experiències.
En aquest sentit, s’ha apuntat que són molts i freqüents els procediments aplicats durant la cura dels nounats i dels infants ingressats (extraccions de sang, canalització de vies, controls de glucèmia, sondes...) que resulten dolorosos o, si més no, estressants. A més de reconèixer el dolor, els nounats que són dins incubadores també són capaços de reconèixer el sofriment, l’ansietat i la por.
També s’ha explicat que la definició de dolor és ‘una experiència sensorial i emocional no agradable que va associada a un dolor tissular real o potencial’. Durant anys hi ha hagut la creença que els nounats, atesa la immaduresa biològica, no perceben el dolor o el toleren més bé, creença que actualment està descartada: l’any 1980 l’evidència científica va demostrar que els nounats —tant els que són a terme com els prematurs— experimenten més dolor que les altres persones perquè no tenen mecanismes inhibidors del dolor i de l’estrès. Ara es considera que qualsevol acte terapèutic que provoqui dolor en els adults també ho farà en els nounats i en els infants. Les darreres evidències demostren fins i tot la importància de l’analgèsia preventiva.
El plantejament del dolor necessita sens dubte una motivació i la conscienciació de la necessitat que els professionals sanitaris minimitzin els estímuls dolorosos, prioritzin les mesures preventives i integrin la família en les cures.