La Conselleria d'Habitatge es reuneix amb ajuntaments a la FELIB i inicia una nova ronda de trobades per facilitar l'efectivitat de les mesures per crear habitatges de preu limitat NNota Informativa

La consellera d’Habitatge, Territori i Mobilitat, Marta Vidal, juntament amb el director general d'Habitatge i Arquitectura, José Francisco Reynés, ha participat aquest dijous a una trobada amb ajuntaments, a través de la Federació d'Entitats Locals de les Illes Balears (FELIB), per explicar i aclarir dubtes en relació al Decret llei 6/2023 de mesures urgents en matèria d’habitatge per tal de facilitar la seva aplicació i contribuir a l'efectivitat de les mesures per posar habitatges de preu limitat a l'abast de la ciutadania a les àrees urbanes dels municipis de les Illes Balears.

Amb aquesta reunió, a la seu de la FELIB i a la qual hi han participat una cinquantena de batles i regidors de municipis de totes les illes -de manera presencial i per videoconferència-, la Conselleria ha continuat amb la ronda de trobades que va iniciar l'estiu passat per treballar en l'elaboració del Decret llei i que prossegueix aquest dijous i en properes dates amb reunions de caràcter més tècnic tant amb les diverses administracions públiques com amb col·legis professionals i altres entitats, per tal de facilitar una correcta aplicació i una major efectivitat de les mesures.

Tal com ha recordat la consellera Vidal, el Decret llei inclou un primer paquet de mesures urgents enfocades en l’objectiu d’augmentar l’oferta d’habitatges disponibles als municipis de les Illes a preus assequibles i sense consumir territori, a edificis existents i parcel·les no edificades en sòl urbà, i en facilitar l’accés a l’habitatge a les classes mitjanes i treballadores i a la gent jove, a través de la nova figura de l’habitatge de preu limitat (HPL). El Decret habilita mesures  per generar la creació de nous habitatges de preu limitat per l’Administració, i no a un preu lliure, i amb una sèrie de requisits i limitacions per tal d'evitar l'especulació.

"Incorporam incentius per posar més habitatges al mercat, a preus més assequibles respecte del mercat lliure, sota una regulació pública, i creiem que és una eina potent per als ajuntaments per afrontar el problema de l'habitatge a les Illes", ha exposat la consellera, qui ha valorat la celebració d’aquesta trobada “i l’esperit constructiu” dels batles i regidors durant la reunió, a la qual s’han plantejat diverses qüestions per aclarir punts de les actuacions previstes en el decret i la casuística de cada cas. A més, ha recordat que es tramitarà com a Projecte de llei en el Parlament per tal que els grups polítics contribueixin a millorar el text.

Amb aquesta iniciativa, en un context d'emergència per afrontar el problema de l'habitatge a les Illes, el Govern posa a l’abast dels ajuntaments un conjunt d’actuacions encaminades a facilitar l’accés a l’habitatge des del respecte a les competències municipals. Amb un "absolut respecte a l'autonomia local, com no pot ser d'una altra manera", ha recordat la consellera, atès que, tal com es va establir i es va informar des del primer moment, els ajuntaments, mitjançant un acord del ple municipal, podran limitar de manera parcial o deixar sense efecte les actuacions previstes en el Decret llei per qualsevol circumstància que s’acordi dins la seva competència municipal.

Per a la creació dels habitatges de preu limitat (HPL), el Decret inclou mesures com el canvi d'ús de locals (comercials, administratius, etc.) per a la seva reconversió en aquest tipus d'habitatges de preu limitat; la divisió d’habitatges existents, mitjançant un augment de les densitats màximes; o el creixement de l’edificabilitat en alçària en edificacions existents o parcel·les amb usos residencials plurifamiliars permesos, també per destinar-se a habitatges d'aquesta nova figura.

Per tal de garantir la seva efectivitat, per poder accedir a un habitatge de preu limitat s’estableixen una sèrie de requisits a les persones beneficiàries: ha de tenir la residència a les Illes Balears i ser major d'edat, no pot ser propietària de ple domini d’un altre habitatge i el nou habitatge haurà de constituir el seu domicili habitual i permanent, entre d'altres condicions.

Com a exemples de preus de compra, en els casos d’habitatges de 60 m2 i 80 m2 útils, les diverses franges de preus dels HPL, segons el municipi i l’etiqueta d’eficiència energètica dels habitatges, els preus limitats de compra oscil·larien entre els 102.000 euros dels trams de preu més reduïts fins a un màxim d’aproximadament 241.000 euros en el cas de les actuacions a edificacions existents, la majoria de les previstes en aquest Decret llei. Si es tracta de lloguer, amb aquests exemples, els preus se situarien entre uns 385 euros en els trams més baixos fins a uns 905 euros.

Per a les actuacions d'obra nova, de major cost de construcció, s'estableix un segon tipus de preu limitat. En els exemples d'habitatges de 60 i 80 m2 útils, es situarien entre uns 121.000 i uns 285.000 euros en el tram més alt, i, en el cas del lloguer, entre uns 455 euros i uns 1.070. Les franges s’estableixen en funció del municipi i l’etiqueta energètica, i els exemples projecten els preus aproximats aplicant ja l’actualització de preus de 2023, que serà aprovada properament.

A més, el Decret reforça la lluita contra el lloguer turístic il·legal i introdueix una modificació de la Llei del turisme de les Illes Balears per tal de poder actuar de manera efectiva i dotar la inspecció turística de la facultat d'adoptar mesures per a la paralització de l’activitat il·legal en l’exercici de les estades turístiques en habitatges. Així, s'estableix com a nova mesura provisional la clausura temporal de l’establiment o de l’habitatge d’ús turístic.