Els indicadors educatius del curs 2015/16 confirmen una millora dels resultats acadèmics dels alumnes de Balears tant en promoció com titulació NNota Informativa

El conseller d’Educació i Universitat, Martí March, acompanyat del director general de Planificació, Ordenació i Centres, Antoni Morante, i del director de l’Institut d’Avaluació i Qualitat del Sistema Educatiu (IAQSE), Pere Moyà, ha presentat avui els resultats acadèmics de l’alumnat de les Illes Balears referits a l’ensenyament obligatori i al batxillerat del curs 2015/2016.

Martí March ha destacat que "els indicadors demostren que seguim avançant de manera lenta, progressiva i segura cap a una millora real dels resultats del sistema educatiu de Balears .Crec que son uns resultats que posen de manifest que les escoles fan bona feina, que avancen amb una direcció adequada i que tot i que existeixen problemes, si que és important destacat que evolucionam en positiu i que els centres, que han recuperat la pau i la normalitat, estan desenvolupant una feina pedagògica important".

Per la seva banda, Antoni Morante, ha explicat que l’informe, que és molt exhaustiu, es complementarà amb altres informacions que permetin analitzar els resultats i plantejar plans d’actuacions a curt, mig i llarg termini com per exemple les avaluacions diagnòstiques. Ha destacat de manera significativa els resultats obtinguts pels centres el curs passat respecte la resta de cursos anteriors a més d’explicar com respon el Pla d’Exit Educatiu a les necessitats de millora que reflecteix l’informe avui presentat.
 
Es tracta d’una radiografia dels resultats acadèmics de l’alumnat de les Illes Balears a les diferents àrees, la seva idoneïtat, promoció i titulació del curs passat. L’anàlisi d’aquestes dades, conjuntament amb els resultats dels cinc cursos escolars anteriors, que ha sistematitzat l’IAQSE des de l’inici de legislatura, ens permet disposar d’informació referida a les tendències evolutives en el període comprès entre els anys 2010 i 2016.
 
Amb aquesta informació es completen els elements de diagnòstic i es poden establir línies d’actuació que, dins el marc del Pla d’Èxit Educatiu, permetin assolir l’objectiu marcat per part d’Educació d’arribar a la mitjana estat en acabar la legislatura.
 
Des de la Conselleria es detecta en general, una millora dels resultats acadèmics dels alumnes així com en les dades de promoció i titulació al llarg de l’ensenyament obligatori, millora que és significativa el curs 2015/16, i confirma una evolució positiva dels resultats després d’analitzar els darrers sis cursos acadèmics als tres nivells educatius (gràfic 1)
 
Els diferents departaments de la Conselleria d’Educació i Universitat, en el marc del Pla d’Èxit Educatiu, estan fent servir aquestes dades, per exemple, en les reunions que s’estan fent amb els directors dels centres educatius de cada. En aquestes reunions es reflexiona sobre la situació de cada centre, els objectius a millorar i les línies d’actuació que s’han de prendre des de cada centre i des de l’administració. També permeten establir centres d’atenció preferent, per les necessitats especials que es detecten, i centres de referència, per les seves bones pràctiques.
 
Algunes de les línies d’actuació que ja s’estan implantant tenen una relació directa amb les necessitats de millora que reflecteixen les dades de l’IAQSE. Com per exemple, la necessitat de reflexionar sobre l’alt índex de repetició a Primària que hi ha a les Balears; la quantiat significativa d’alumnat que promociona a segon d’ESO amb assignatures suspeses o el fet que els percentatges d’aprovats de matemàtiques són més baixos que els de les altres matèries. Actualment ja s’està treballant amb el Departament de Pedagogia de la UIB per elaborar un sistema de detecció primerenca de fracàs escolar basat en la implantació d’indicadors d’absentisme i de comportament.
 
Les dades també ofereixen altres resultats com el fet que a Menorca s’obtenen resultats superiors a tots els nivells en comparació a la resta d’illes (gràfic 2) o que les al·lotes obtenen millors resultats a tots els nivells i a totes les Illes que els seus companys (gràfic 3).
 
Des de l’IAQSE s’està treballant per elaborar un recull de dades com el que avui s’ha presentat sobre Formació Professional i Formació de Persones Adultes.
 
L’informe complet es pot consultar a la plana web de l’IAQSE: http://iaqse.caib.es/
 
Algunes dades d’Educació Primària
 

• S’observa un creixement en el percentatge d’aprovats en totes les àrees al llarg del període 2010/2016. El 90% dels alumnes del curs 2015/16 assoleixen els objectius en finalitzar l’etapa en àrees lingüístiques (llengua anglesa, castellana i catalana) i el 86’9% en matemàtiques, l’àrea amb percentatge més baix d’aprovats. Les nines obtenen uns percentatges d’aprovats més alts en totes les àrees, especialment en les lingüístiques on superen els nins en més de 5 punts percentuals.
• No s’observen diferències significatives en aquesta etapa entre els resultats dels alumnes de centres públics i privats.
• A Menorca els percentatges d’aprovats són superiors que a la resta d’illes.
• El 81’1% d’alumnat estan al nivell que els correspon per edat (idoneïtat) en acabar Primària el curs 2015/16.. A Eivissa i Formentera es donen els percentatges d’idoneitat més alts, 2 punts percentuals per damunt de les mitjanes de Balears.
• Tot i que les dades mostren un alt percentatge de repetició a Primària, cal destacar que el 77’8% de l’alumnat que va promocionar de primària a secundària ho va fer amb 12 anys, sense haver repetit cap curs. Això suposa 5’7 punts percentuals més que el curs 2010/11.

 
 
Algunes dades d’Educació Secundària Obligatòria
 

• El 23,5% d’alumnat matriculat a ESO no finalitza l’escolarització dins ESO. La pèrdua de matrícula podria explicar-se en part a la incorporació de l’alumnat a partir de 15 anys a FP bàsica, a ensenyaments d’adults amb un contracte laboral a partir dels 16 anys o a l’abandonament del sistema educatiu d’alumnat repetidor sense graduar-se.
• El 85’3% de l’alumnat matriculat a 4rt ESO va obtenir el títol. És un percentatge superior en un 5’1% del curs 2010/11. Un 59’7% d’alumnat aconsegueix el títol a l’edat que li correspon, 16 anys, i un 25’6% amb més de 16 anys.
• Les al·lotes obtenen percentatges més alts d’aprovats que els al·lots, entre els 5 i els 10 punts depenent de les matèries i també tenen millors puntuacions tant de promoció com de titulació.
• Els resultats són similars a Mallorca, Eivissa i Formentera. Menorca és l’illa on hi ha millors resultats, especialment a 1r d’ESO. Els resultats de l’alumnat estranger estan per davall dels globals de les illes.
• Els resultats en matèries lingüístiques en acabar l’ESO són molt similars entre si i en tots casos superen el 86% d’aprovats.
• En el 2n curs d’ESO s’observa que l’alumnat amb més de 14 anys que ja ha repetit algun curs i promociona amb matèries suspeses supera el nombre d’alumnes que ho fa a l’edat teòrica de promoció, 14 anys. De fet, gairebé tots els alumnes que promocionen de 2n a 3r d’ESO amb tres o més matèries suspeses té més de 14 anys, la qual cosa fa pensar que al voltant del 7% dels alumnes que promocionen en aquest nivell ho fa per imperatiu legal ja que han exhaurit les possibilitats de repetir dins l’etapa.
• Els percentatges de promoció i titulació dels centres privats són superiors als centres públics en tots els nivells, entre els 6 i 7 punts percentuals.
• Només un 32’5% de l’alumnat estranger amb 16 anys aconsegueix titular en finalitzar l’ESO, 27’2 punts percentuals per davall de la mitjana.

 
Algunes dades sobre Batxillerat
 

• El nombre d’al·lotes que cursen Batxillerat supera en 10’8% el d’al·lots. L’alumnat estranger representa el 9’4% del total, 5 punts inferior que a ESO.
• El curs 2015/16 hi ha una tendència a la millora del nombre d’alumnes que aproven aquesta etapa, fet més manifest a ciències que a humanitats i arts.
• Els percentatges d’aprovats de matemàtiques són més baixos que els de les altres matèries. Aquest fet es dóna de manera més acusada a 1r de batxillerat.
• El nivell de promoció i titulació a Batxillerat dels curs 2015/16 és del 80%. Ens els sis anys estudiats s’ha detectat un increment del 7’9 punts d’alumnes amb el títol de batxiller al llarg del període. L’alumnat estranger també experimenta un evolució positiva tant en el percentatge de promoció de 1r a 2n (10’9 punts percentuals) com en el de titulats (6’2 punts percentuals)

 
 
Propostes de millora a partir de les dades IAQSE
 
De les dades recollides per l’IAQSE es desprenen algunes recomanacions concretes, que ja formen part del Pla d’Èxit Educatiu. D’una banda es constata la necessitat de detecció dels centres d’alta complexitat amb la finalitat d’establir-hi mecanismes específics de suport ja que una de les mesures més efectives per millorar els resultats és la detecció, el més aviat possible, dels problemes d’aprenentatge i l’adopció de mesures per corregir-los.
 
Per una altra banda, s’estudiaran mesures específiques de recuperació de l’alumnat que comença l’ESO amb assignatures suspeses i es proposa una reflexió a tots els centres educatius a través de la Inspecció Educativa sobre la decisió de fer repetir un alumne dins Primària i ESO, en el sentit de recordar que la repetició de curs ha de ser una mesura extraordinària i sempre després d’haver adoptat abans totes les mesures de suport possibles. Si finalment s’aplica, s’ha d’acompanyar d’un pla específic.
 
S’estudiaran les possibles causes, els moments en que es produeixen i els efectes de la desescolarització  del 23,5% de l’alumnat d’ESO. S’ha d’elaborar un perfil d’aquest alumnat i establir accions dirigides a reduir-ne.També es treballa per prendre mesures per a l’abandonament prematur d’al·lots abans de finalitzar l’escolarització obligatòria.
 
L’IAQSE valorarà la necessitat d’organitzar avaluacions diagnòstiques al final de 2n d’ESO, amb l’objectiu de disposar d’informació que faciliti la presa de decisions per millorar els resultats dels alumnes i la pràctica docent.
 
Ja s’han començat a impulsar programes específics de millora de la didàctica de les matemàtiques tant de metodologia per a docents com per a implantació directa a les aules.
 
 * S'adjunta un document annex amb gràfics, talls de veu i imatges