La Vicepresidència i Conselleria de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica duplica el seu pressupost en dos anys amb l’objectiu de seguir sent referents en transició energètica i en diversificació econòmica NNota Informativa

El vicepresident i conseller de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica, Juan Pedro Yllanes, ha comparegut aquest dimecres davant la Comissió d’Hisenda i Pressuposts del Parlament de les Illes Balears per explicar el pressupost de la Conselleria previst per al 2023. Un pressupost que creix respecte de l’exercici de 2022 un 41,2 % fins a arribar a 97 milions d’euros, i que té com a principals objectius seguir sent referents en transició energètica, consolidant l’empresa pública d’energia pionera en l’Estat com és l’Institut Balear de l’Energia, al temps que continuar diversificant el model productiu i aprofundir en l’enfortiment dels drets humans.

En paraules del vicepresident, «amb aquests pressuposts seguim augmentant la inversió social per cuidar i millorar la qualitat de vida de la ciutadania a través dels serveis públics i l'estat del benestar, que assoleix un rècord històric arribant a més de 4.000 milions d’euros. D’altra banda, són uns pressupostos també amb una inversió rècord a millorar el model productiu i la sostenibilitat, amb un creixement de prop del 50 % respecte a l'any passat, fins a arribar a 754 milions d’euros». «Pel que fa a les competències que gestion, aquest 2023 el pressupost arriba a 97 milions d’euros, amb un creixement respecte a l'any passat del 41,2 %. Seguim sent de les conselleries que més creixen ateses les competències que gestionam; recordem que l'any 2020 teníem un pressupost de quasi 40 milions, així que l'hem multiplicat més que per 2».

En aquest sentit, Yllanes ha explicat que, d'aquest pressupost, 43,6  milions d’euros corresponen a fons propis, que són 8,5 milions més que l'any 2022, el que en suposa un augment del 24,2 %. A més, els fons finalistes completen el pressupost de manera considerable amb 53,47 milions d’euros, dels quals la majoria provenen dels Fons Next Generation, a través del Pla Transformació, Recuperació i Resiliència, dedicats a la transició energètica.

Un increment del 53 % per seguir impulsant la transició energètica

La partida destinada per a la Direcció General d’Energia i Canvi Climàtic augmenta un 53 % en relació amb la partida de l’any anterior i arriba als 60,6 milions d’euros. Tenint en compte aquest augment, es veu com des de l’any 2020 s’ha multiplicat per 8 el pressupost destinat a impulsar la transició energètica a les Illes Balears i, si s’hi suma el pressupost de l’Institut Balear de l’Energia (IBE), el que destina aquest Govern a les polítiques energètiques i climàtiques arriba a prop de 80 milions d’euros, un 1.000 % més que el 2020. Gràcies a aquest augment en el pressupost, el Govern segueix impulsant el canvi de model energètic fonamentat en tres principis, com són: la reducció del consum energètic i l’augment de l'eficiència i l'estalvi; l’impuls de les renovables, i la democratització de l'energia i la mobilitat sostenible, compartida i elèctrica.

Per impulsar les energies renovables, descentralitzar-ne la producció i democratitzar-la, la Direcció General manté una partida pròpia de 4 milions d’euros per a seguir fomentant l’autoconsum en particulars. Així mateix, pel que fa a la mobilitat elèctrica, se seguirà amb la instal·lació de punts de càrrega públics fins arribar a l'objectiu de 1.000 punts de recàrrega d'accés públic aquest mateix mes de desembre, 3 anys abans del que marca la Llei de canvi climàtic i transició energètica. També en relació amb la mobilitat elèctrica, la Direcció General gestiona les ajudes del MOVES III, que ja arriben a més de 17,5 M de pressupost, al qual ja hi tenen accés els particulars, que representen un 70 % de la mitjana dels beneficiaris, a més de les PIMES. Pel que fa a l'eficiència energètica, se segueix amb les convocatòries per fomentar la rehabilitació energètica d'edificis com el PREE 5000 i les subvencions per a renovables tèrmiques i canvi de lluminàries en sectors econòmics (2,8 milions) i residencials (2,3 milions). 

En relació amb l’adaptació al canvi climàtic, el Govern convocarà per primera vegada amb fons propis subvencions perquè els ajuntaments executin projectes d'adaptació als municipis amb un pressupost d’1,45 milions d’euros. A més incorporam al pressupost el projecte LIFE Adapt Cala Millor per convertir aquesta platja urbana en un referent de com encarar els efectes climàtics. D’altra banda, el Govern preveu seguir finançant l'Oficina de l'Estratègia Menorca 2030, ens encarregat d'impulsar la transició energètica a l'illa amb un import de 100.000 euros.

Així mateix, el Govern seguirà desenvolupant el Pla d’Inversions per a la Transició Energètica de les Illes Balears (PITEIB), dotat amb 233 milions públics, dels quals 197 són gestionats per la Conselleria, per als propers 3 anys. Un pla estructurat en 6 grans programes d'actuació que mobilitzarà més de 630 milions. És a dir, per cada euro es mouran 1,7 euros privats, i s’estimularan així els sectors productius i industrials de les illes dedicats a la transició energètica. Aquest Pla ja ha posat en marxa els primers 30 milions amb les primeres convocatòries, que van destinades a constituir comunitats energètiques i per a actuacions integrals en les administracions públiques. Al llarg de la tardor s’obriran totes les convocatòries per posar ja a l'abast quasi el 90 % del pressupost. Addicionalment, cal afegir els fons ITS destinats a ajuts en matèria de micromobilitat per a particulars (1 milió) i al desplegament d'un ecosistema d'hidrogen (2 milions).

L’ IBE, l’ens instrumental que més creix i multiplica per 6 el seu pressupost

L'Institut Balear de l'Energia multiplica per 6 el seu pressupost fins arribar als 26,2 milions d’euros, sent l'ens instrumental del Govern que més creix. El Govern consolida així l'Institut com a l'empresa d'energia pública de les Illes Balears amb la missió de ser tant l'elèctrica al servei de la Comunitat Autònoma com un agent estratègic en l'impuls de la transició energètica en espais urbans amb especial vocació social. Una empresa per abaratir de manera estructural la factura energètica de les administracions públiques i de milers de llars i PIMES de les Illes. 

L'IBE executa també gran part del Pla d'Autoconsum de la Comunitat Autònoma amb l'objectiu de solaritzar tots els espais possibles, com cobertes, aparcaments i basses de rec, per abaratir la factura. Es preveuen 16 milions per a aquest Pla el 2023, 11 milions dels quals provenen del factor d'insularitat, per instal·lar 30 MW de renovables a les bases de reg, i els 5 milions restants, del Pla d’Inversions per a la Transició Energètica de les Illes Balears. Així mateix, l’IBE licitarà enguany les oficines per a la transició energètica del PITEIB, i seran una realitat el 2023, amb una previsió d’inversió d’1,6 milions.

L'altre gran projecte de l'IBE és el desplegament d'una àmplia xarxa d'autoconsums compartits als municipis, amb una partida de quasi 3,8 milions. Val a dir que l'empresa pública IBE ja està plenament operativa i començarà a tenir ingressos que reinvertirà en més projectes. A més, es preveu executar diferents projectes innovadors, alguns cofinançats amb ITS, com un projecte pilot d'una instal·lació agrovoltaica a Santa Eugènia (1,8 milions) i el de refugis climàtics a espais municipals, per seguir apostant de forma decidida per l’adaptació al canvi climàtic. També preveu un projecte d'emmagatzematge d'energia elèctrica a Formentera (1 milió).  Finalment, l'IBE continuarà promovent la mobilitat sostenible a través de la xarxa MELIB de punts de recàrrega públics de vehicles, on estan previstes millores contínues en el seu funcionament per modernitzar-la i preparar-la davant l’augment de la flota de vehicles elèctrics. 

Un 28,15 % més de pressupost per seguir diversificant l’economia

D’altra banda, i amb relació als sectors productius, el Govern augmentarà un 28,15 % el pressupost amb l’objectiu de seguir diversificant l’economia de les Illes i seguir impulsant un canvi de model. Concretament, en el cas de la Direcció General de Política Industrial, aquesta incrementa el seu pressupost un 12,8 % fins a arribar a més de 13,5 milions, amb l’objectiu de fomentar mesures de regulació industrial, de promoció industrial i també de modernització i innovació. D'aquests 13,5 milions gairebé més de 3,5 es transfereixen a l'Institut d'Innovació Empresarial (IDI) com a ens instrumental per exercir el seu rol agència de desenvolupament regional.

Així, es preveuen 6,7 milions d’euros per abordar la modernització productiva i la reconversió de la indústria local i es preveu triplicar la convocatòria d'ajudes per a plans de reconversió industrials fins arribar a 3 milions. També es mantenen els ajuts a modernització productiva per 3,7 milions. Des d’aquesta Direcció General, es continuen consolidant els clústers de tipus industrial i els centres tecnològics amb 200.000 euros com el nàutic, el de la moda o el de la construcció. A més, es preveu una transferència a l'Institut d'Indústries Culturals per un import de 500.000 euros destinat a inversions productives. Finalment, es preveu una subvenció a la UIB de 75.000 euros per a la millora del màster d'enginyeria industrial, amb l'objectiu de vincular el coneixement generat en el sector productiu. 

Així mateix, l'IDI tindrà un pressupost total de 4,5 milions d’euros per tal de poder seguir impulsant accions com la convocatòria de xecs consultoria per a empreses industrials en els àmbits de la digitalització i l'economia verda, i oferir assessoria per a persones emprenedores, empresàries i directives a través de diferents programes com l'Italent, Iemprenjove, Reempresa, Isuport, o programes de millora competitiva a determinats sectors com el sector nàutic i l’organització de la Palma International Boat Show.

En matèria d'innovació, des de la Direcció General es preveu un pressupost de 3,8 milions d’euros, un 34,9 % més. Aquesta Direcció General preveu diferents partides en acords amb organismes com centres tecnològics, incubadores d'empreses i universitats. Així, destaca l'encàrrec de gestió a la Fundació Bit (860.000 €) per a finançar programes de vocacions TIC. També destaca l’encàrrec de gestió a la FUEIB (175.000 euros) dedicada a vincular l’R+D+I a les pimes. D’altra banda, es preveu una convocatòria d'inversions per a innovació i digitalització destinada al teixit empresarial per a 1,23 milions provinents de fons FEDER.  Així mateix, es destinen 60.000 euros a les cambres de comerç de Mallorca, Menorca i Eivissa-Formentera perquè també siguin agents activadors de la innovació empresarial i complementin altres partides de comerç i promoció econòmica. Finalment, es fa una aportació de 33.000 euros per a COTEC, i se situa la Comunitat Autònoma com a membre actiu de l'organisme per primer cop i a l'Euroregió. A més, es continua amb l'impuls del Moll Bit amb una partida de 200.000 euros per fer realitat les instal·lacions d'aquest espai destinat a l'economia blava.

Quant a la Direcció General de Comerç, el seu pressupost augmenta un 57 % fins a arribar a més de 9 milions, un pressupost rècord. La pujada més important es troba en l'augment de la quantia de les polítiques destinades a millorar el teixit comercial de les Illes i arribar aquest any als 2,8 milions, amb un augment del 86 % respecte a l'any passat. També es preveu seguir amb la partida de bons comercials amb 1,1 milions. Les assignacions a les cambres de comerç de Mallorca, Menorca i Eivissa-Formentera es mantenen amb quasi 0,4 milions i també s'incrementen les ajudes dirigides a patronals i sindicats fins a arribar als 300.000 euros. Finalment, respecte al servei de joc es manté la partida de 246.000 euros per al manteniment i el funcionament de les aplicacions i per a la modernització del servei.

Un 81 % més de pressupost per a Memòria per enfortir els drets humans

La Direcció General de Memòria Democràtica augmenta el pressupost fins a arribar als 2,1 milions, un 81 % més, amb l’objectiu de continuar executant la Llei de fosses i la Llei de memòria i reconeixement democràtic, lleis que garanteixen els drets més fonamentals d'una democràcia, com són els drets humans. La principal partida serà continuar amb el IV Pla d'Exhumacions, amb un pressupost previst de més d'1 milió al qual sumam 124.000 euros de fons finalistes de l'Estat. D’altra banda, per continuar difonent la memòria democràtica, es preveuen 160.000 euros de subvencions. A més, es preveu tornar a impulsar el curs de postgrau a la UIB de memòria democràtica i també una partida de 80.000 euros per a la creació d'un memorial de víctimes on es puguin dipositar les restes que encara no s'han identificat i que serveixi d'homenatge i record a tota la ciutadania de les Illes Balears.

Pel que fa a la Direcció General de Transparència, Participació i Voluntariat, té un pressupost molt similar a l'any passat amb 1.359.665 euros, amb un augment del 5 %. Aquest pressupost preveu una partida de 165.000 euros per a la implementació d'indicadors de transparència, així com una sèrie d'actuacions per impulsar la cultura de participació ciutadana, com ajuts als ajuntaments (50.000 €) que vulguin dur a terme processos participatius. A més, també es preveuen ajudes als centres educatius i col·laboració amb projectes de voluntariat jove (25.000 €). Quant al voluntariat, se’ls donarà suport a través d'una subvenció nominativa a la PLAVIB amb un pressupost de 60.000 euros. 

També s’augmenta la quantia de les subvencions d'assegurances de les entitats per sufragar les seves despeses per a garantir la cobertura a les persones voluntàries. Finalment, s’obriran noves convocatòries de subvencions fins a 60.000 euros i hi haurà una subvenció nominativa a la UIB per valor de 30.000 euros per tal de fomentar el voluntariat entre els joves.