El mercat intern creix i ja representa més del 82 % de les vendes totals
La comercialització de vi amb marca de qualitat de les Illes Balears s’ha situat, el 2025, en 50.025 hectolitres, fet que suposa una disminució del 4,6 % respecte del 2024, segons les dades publicades per la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Natural, per mitjà de la Direcció General de Qualitat Agroalimentària i Producte Local.
Cal tenir en compte que la producció de vi de l’anyada 2024 va ser relativament baixa en comparació amb altres anys, aspecte que condiciona la disponibilitat de vi per a la seva comercialització durant el 2025. En aquest context, el sector ha mantingut una bona capacitat de venda, ja que s’ha comercialitzat prop del 94 % del vi produït el 2024, una ràtio superior a la dels darrers anys.
Aquest volum correspon als vins emparats per les denominacions d’origen protegides Binissalem i Pla i Llevant, així com als vins amb indicació geogràfica Vi de la Terra Mallorca, Vi de la Terra Illa de Menorca, Vi de la Terra Eivissa, Vi de la Terra Formentera, Vi de la Terra Serra de Tramuntana i Vi de la Terra Illes Balears.
El director general de Qualitat Agroalimentària i Producte Local, Joan Llabrés, ha destacat que «les dades de comercialització de 2025 s’han d’interpretar dins un context internacional marcat per la baixada del consum de vi, que afecta la majoria de regions productores i incrementa la competència als mercats». En aquest sentit, ha remarcat que «tot i la disminució del volum total comercialitzat, el sector manté una bona capacitat de venda, i s’ha de destacar positivament la pujada que s’observa en el mercat intern».
En relació amb els mercats, les vendes al mercat intern han crescut un 1,9 % —s’ha passat de 40.393 hectolitres a 41.145 hectolitres— i ja representen el 82,2 % del total de la comercialització. Per contra, les vendes a la resta d’Espanya han disminuït un 49,9 %, mentre que les exportacions a tercers països han baixat un 19,6 %.
Pel que fa als tipus de vi, la comercialització de vi negre ha disminuït un 8,7 %, mentre que el vi blanc ha registrat una lleugera baixada del 3,4 %. En canvi, les vendes de vi rosat han augmentat un 2,4 %, cosa que confirma la tendència de creixement d’aquest tipus de producte en els darrers anys.
Malgrat la reducció del volum comercialitzat, el valor econòmic del sector s’ha mantingut pràcticament estable, amb una lleugera baixada de l’1,4 %, fins als 42.073.174 euros. Aquest comportament s’explica per l’increment del valor mitjà del vi comercialitzat —de 8,2 euros per litre el 2024 a 8,4 euros el 2025—, fet que evidencia una valorització progressiva del producte. Llabrés també ha subratllat que «el mercat intern continua essent el principal motor del sector vitivinícola de les Illes Balears, amb més del 82 % de les vendes totals».
Pel que fa a la distribució territorial, Mallorca continua concentrant prop del 90 % de la comercialització total, amb una disminució global d’aproximadament el 5 %. En canvi, Menorca registra un augment del 8,7 %, impulsat per l’entrada en producció de noves plantacions i per la incorporació de noves varietats autoritzades recentment.
En el cas de Formentera, l’increment de la comercialització s’explica per la sortida al mercat d’estocs acumulats d’anyades anteriors. A Eivissa, la lleugera disminució de les vendes es relaciona amb la menor producció de l’anyada anterior, tot i que destaca l’augment de les exportacions.
Dades comercialització de DO i IGP
Pel que fa a la comercialització per figures de qualitat, les denominacions d’origen han registrat una disminució global de l’11,7 % i han passat de 15.309 hectolitres comercialitzats el 2024 a 13.516 el 2025. En concret, la DO Binissalem ha comercialitzat 5.133 hectolitres, un 14 % menys que l’any anterior, mentre que la DO Pla i Llevant ha registrat 8.383 hectolitres, amb una reducció del 10,2 %.
Pel que fa als vins de la terra, el volum total de comercialització ha estat de 36.509 hectolitres, fet que representa una disminució més moderada, de l’1,7 % respecte del 2024. Dins aquest grup, Vi de la Terra Mallorca continua concentrant la major part de les vendes amb 30.293 hectolitres, amb una lleugera baixada de l’1,7 %. No obstant això, s’ha de destacar una pujada del 9,1 % de comercialització en el mercat intern.
En canvi, Vi de la Terra Illa de Menorca ha registrat un increment del 8,7 %, fins als 1.804 hectolitres, mentre que Vi de la Terra de Formentera ha experimentat el creixement més destacat, amb 272 hectolitres comercialitzats, un 80,1 % més que l’any anterior. Per contra, Vi de la Terra Eivissa ha comercialitzat 965 hectolitres, amb una disminució del 12,3 %, i Vi de la Terra Illes Balears ha registrat una baixada del 6,5 %, fins als 3.019 hectolitres. També s’ha reduït la comercialització de Vi de la Terra Serra de Tramuntana, amb 156 hectolitres, un 15,2 % menys.
En conjunt, el volum total de vi de qualitat comercialitzat a les Illes Balears ha passat de 52.449 hectolitres el 2024 a 50.025 hectolitres el 2025, fet que representa una disminució global del 4,6 %.
Aquest comportament s’emmarca dins d’una tendència generalitzada de descens del consum de vi, tant a escala estatal com europea. A Espanya, segons dades del sistema INFOVI, el consum nacional ha registrat una caiguda interanual del 6,3 % el gener de 2026, i s’ha situat en 9,25 milions d’hectolitres, una reducció més acusada que la que s’ha registrat a les Illes Balears. En l’àmbit europeu, les previsions de la Comissió Europea indiquen que el consum de vi a la Unió Europea podria disminuir prop d’un 9 % fins al 2035, degut a canvis en els hàbits de consum, especialment entre la població jove, i una moderació en el consum d’alcohol.
Aquesta comparativa evidencia que, tot i la baixada del 4,6 % a les Illes Balears, el sector local manté una resiliència relativa i se situa per sota de la disminució registrada a escala nacional, en un context europeu de caigudes similars o superiors.
Totes les dades detallades de producció, comercialització i mercats dels vins de qualitat de les Illes Balears es poden consultar a http://www.illesbalearsqualitat.es.