Les actuacions es fan en el marc de l’Estratègia de Sostenibilitat 2030 de la UIB, que preveu la transformació energètica per assolir el campus més autosuficient d’Europa
El conseller Mateo participa en una visita institucional als edificis de la UIB i destaca l’aposta per la sostenibilitat amb aquestes actuacions, amb una inversió global de prop de 15 milions
La Universitat de les Illes Balears (UIB) ha rehabilitat energèticament els edificis Ramon Llull i Mateu Orfila i Rotger, dos dels més antics del campus universitari, i està desplegant una planta tèrmica d’alta eficiència al campus de Palma, amb el suport de la Conselleria d’Habitatge, Territori i Mobilitat del Govern de les Illes Balears. Aquestes actuacions s’emmarquen en el Programa d’Impuls a la Rehabilitació d'Edificis Públics (PIREP). La Direcció General d’Habitatge i Arquitectura del Govern gestiona la subvenció d’aquest programa, provinent dels fons europeus Next Generation EU.
El conseller d’Habitatge, Territori i Mobilitat del Govern, José Luis Mateo, ha participat aquest dilluns en una visita als edificis juntament amb una representació de la UIB encapçalada pel rector, Jaume Carot, i el delegat del Govern d’Espanya a les Illes Balears, Alfonso Rodríguez, i a la qual també han participat per part del Govern el director general d'Habitatge i Arquitectura del Govern, José Francisco Reynés; el director general d’Universitats, Recerca i Ensenyaments Artístics Superiors, Sebastià Massanet, així com l’equip del servei tècnic i d’infraestructures responsable de les obres.
Aquestes actuacions formen part del procés de transformació en el qual està immers el campus de la UIB per esdevenir el campus universitari més autosuficient energèticament d’Europa. L’objectiu és que l’any 2026 el campus sigui capaç de generar tota l’energia que consumeix i gestionar-la de manera eficient per reduir significativament la factura elèctrica, limitar la petjada ambiental i complir el compromís de zero emissions. La inversió associada a aquestes actuacions és de 14,9 milions d’euros: 5,7 milions a l’edifici Mateu Orfila i Rotger, 5,2 milions a l’edifici Ramon Llull i 3,9 milions a la planta tèrmica d’alta eficiència.
Suport institucional
La rehabilitació energètica dels edificis Ramon Llull i Mateu Orfila i Rotger s’inclou en el Programa d’Impuls a la Rehabilitació d’Edificis Públics (PIREP), en el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència finançat pels fons del Mecanisme de Recuperació i Resiliència (MRR) de la Unió Europea – Next Generation EU. També ha tingut una aportació a càrrec del Factor d’insularitat del Règim Especial de les Illes Balears.
El Govern de les Illes Balears gestiona la subvenció d’aquest programa, provinent de fons europeus, i ha establert un pla de rehabilitació i regeneració urbana amb l'objectiu específic d'aconseguir unes taxes de rehabilitació energètica significativament superiors a les actuals que permetin avançar en el compliment dels objectius de rehabilitació previstos en el Pla Nacional Integrat d'Energia i Clima (PNIEC) i a l'Estratègia a Llarg Termini per a la Rehabilitació Energètica en el Sector de l'Edificació a Espanya (ERESEE).
Planta tèrmica d’alta eficiència
La Universitat està desplegant al campus una planta tèrmica d’alta eficiència de cinquena generació, única a l’Estat espanyol. Aquesta infraestructura unirà els edificis del campus i farà possible que comparteixin calor i fred, per millorar el rendiment global del sistema energètic.
Aquesta infraestructura maximitza l'aprofitament de l’energia que es produeix al campus. Significarà, per exemple, que l’excés de calor generat en un edifici podrà aprofitar-se per escalfar-ne un altre, de manera que s’optimitzaran els recursos. Una vegada que entri en funcionament, la planta tèrmica permetrà gestionar l’energia tèrmica del campus de manera molt més eficient.
Un 35 % menys de consum d’energia
Amb la rehabilitació dels edificis Ramon Llull i Mateu Orfila i Rotger es vol assolir una reducció d’almenys un 35 % del consum d’energia primària no renovable en el funcionament de cada edifici. Per aconseguir-ho, el projecte ha intervingut en els elements constructius de l’edificació, tant els passius com els actius.
En ambdós casos s’han renovat els sistemes de climatització i de ventilació de l’edifici i s’han substituït els sistemes obsolets per uns d’alta eficiència. Així, s’han retirat els sistemes de calefacció antics, que utilitzaven calderes de gasoil, i els sistemes de climatització basats en equips individuals d’expansió directa o split.
A la vegada, s’han implementat estratègies de control del consum i de gestió de la demanda mitjançant el desplegament de sistemes avançats de control, i s’està duent a terme la interconnexió amb la xarxa de districte del campus universitari. També s’han renovat les fusteries exteriors dels edificis i l’aïllament exterior.
S’ha iniciat, a més, la millora dels sistemes d’il·luminació. Se substituiran els sistemes d’il·luminació actuals basats en tecnologia convencional, bàsicament fluorescents, halògens i incandescents, i s’instal·laran nous sistemes de tecnologia LED d’alta eficiència.
A banda de permetre reduir el consum i la factura elèctrica, els nous sistemes d’il·luminació milloraran el confort visual dels usuaris. Augmentarà la qualitat lumínica i s’eliminarà l’efecte de parpelleig dels sistemes actuals, la qual cosa ajudarà a reduir la fatiga visual i afavorirà un ambient de treball i d’estudi més adequat per a la comunitat universitària. Aquesta actuació es durà a terme juntament amb el desplegament d’un sistema intel·ligent de regulació i de control de l’enllumenat amb la finalitat d’optimitzar l’eficiència energètica.