El Consell de les Llengües Oficials de l’Estat aborda la necessitat de treballar conjuntament amb l’Estat a favor de totes les llengües oficials NNota Informativa

El director de l’Institut d’Estudis Baleàrics (IEB), Llorenç Perelló, ha participat aquests dies en el Consell de les Llengües Oficials de l’Estat, celebrat al palau Miramar de la ciutat de Sant Sebastià, a fi de reclamar un treball conjunt amb l’Estat a favor de la llengua pròpia de les Illes Balears, que, juntament amb la castellana, té el caràcter d’idioma oficial de la comunitat autònoma. A la trobada hi han assistit els responsables en matèria de llengua de les comunitats autònomes que tenen una altra llengua oficial a més del castellà.

Durant la sessió constitutiva del Consell de les Llengües Oficials, el director de l’IEB ha fet diferents reclamacions lingüístiques a l’Estat, tal com es va anunciar que es faria durant el Protocol de col·laboració de política lingüística, celebrat els passats dies 14 i 15 d’octubre i acollit per la Xunta de Galícia.

En primer lloc, juntament amb la resta de responsables esmentats, Perelló ha reclamat a l’Estat que es comprometi a usar les formes oficials dels topònims, tal com les fixi la comunitat autònoma corresponent. En aquest sentit, ha posat com a exemple el cas dels vèrtexs geodèsics, que reben un nom relacionat amb el del lloc on se situen. Atès que els noms actuals d’aquestes construccions presenten grafies o formes que no s’ajusten a les denominacions oficials, és necessari que l’Estat els normalitzi.

En segon lloc, s’ha instat l’Estat que es comprometi a fer que tots els seus programes informàtics funcionin amb totes les llengües oficials. Actualment hi ha apartats d’aquests programes, molt importants per a la ciutadania, que s’ofereixen només en castellà. En són exemples el Servei Públic d’Ocupació Estatal (SEPE), la sol·licitud de cita del DNI, el sistema de notificacions electròniques o el Registre general de l’Estat. En aquests apartats, havent-se introduït inicialment en llengua catalana, els documents sempre s’emeten en castellà.

A més a més, amb relació a la campanya «La justícia, també en català», el director de l’IEB ha explicat que cal tenir en compte que el Ministeri de Justícia fa més d’un any que no respon a les sol·licituds de l’ens, per la qual cosa no es pot avançar en el seu compromís que el programari usat permeti gradualment redactar, per exemple, les citacions judicials en les dues llengües, de manera paral·lela a com ja es pot fer a les plataformes de la Seguretat Social i de l’Agència Tributària de les Illes Balears (ATIB).

Per acabar, durant la sessió el director de l’IEB ha plantejat un altre tema en què la Delegació del Govern tampoc no es compromet, que és la formació en llengua catalana dels funcionaris de l’Estat que fan feina a la nostra comunitat autònoma. Aquest Govern, a través de l’Institut d’Estudis Baleàrics (IEB), s’ha ofert a formar els funcionaris dels Cossos i Forces de Seguretat de l’Estat, la Policia i la Guàrdia Civil, però no ha obtingut cap resposta de la Delegació del Govern.

En definitiva, s’ha reclamat més implicació de l’Estat en les llengües que només són oficials a les comunitats autònomes on es parlen. Totes soles, sense aquest treball de l’Estat, les comunitats autònomes no seran capaces d’aconseguir arribar a les mateixes fites.

Durant la seva intervenció, el director de l’IEB ha manifestat que «manca una implicació clara de la Delegació del Govern en el compliment del mandat estatutari de la igualtat entre les dues llengües oficials de les Illes Balears».