17 d’agost 2018
| <9ªL> Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca
Un estudi científic estatal analitza sis fonts naturals del Paratge Natural de la Serra de Tramuntana NNota Informativa
Descàrrega d'imatges d'alta qualitat
Un estudi científic estatal analitza sis fonts naturals del Paratge Natural de la Serra de Tramuntana
El projecte pretén conscienciar de la importància de la conservació de les fonts
El Paratge Natural de la Serra de Tramuntana acull fins a l’octubre un projecte científic en l’àmbit estatal que estudia les amenaces que afecten les fonts naturals dels ecosistemes mediterranis, així com crear consciència de la necessitat de conservar-les, promovent el desenvolupament d’un marc legislatiu en l’àmbit europeu, estatal i autonòmic que en garanteixi el futur. Les fonts estudiades a la Serra de Tramuntana són la Font de Sa Menta a Banyalbufar, la Font dels Abellons, la Font des Puig des Ferrer i la Font de Sa Muntanya a Escorca, la Font de s’Olla a Sóller i la Font des Pi a Alaró.
Les tasques que s'estan desenvolupant són estudis integrals de caracterització ecològica (cabal, temperatura, pH, conductivitat, oxigen dissolt, sòlids dissolts), perfil hidromorfològic (topografia, tipus de surgència, estructures de protecció de la surgència, tipus de massa efluent, condicions d'ombreig, nombre i tipus de microhàbitats, dades complementàries) i d'inventari de la biodiversitat (caracterització d'espècies presents) associada a cada ambient fontinal.
El projecte està liderat per la Societat Catalana de Ciències per a la Conservació de la Biodiversitat (Bioscicat) i compta amb el suport de la Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca. D’aquesta manera es reparteixen els costos del material i del treball de camp dels experts (ecòlegs i taxònoms), optimitzant les despeses. A la vegada, Bioscicat també proporcionarà les dades de l’estudi de totes les fonts dins la Tramuntana i posarà mitjans propis per a la difusió d’aquestes dades en cercles científics i divulgatius en general.
El canvi climàtic, la destrucció directa de les fonts i el desconeixement de la seva fragilitat i importància biològica són alguns dels factors que podrien comprometre tota la riquesa oculta en les deus naturals de les muntanyes mediterrànies. I és que uns pocs metres quadrats d’ambients fontinals alberguen més espècies biològiques que extensos ecosistemes terrestres. Les condicions d’insularitat i les característiques bioclimàtiques de la Serra, marcades per una forta mediterraneïtat, fan que els sistemes fontinals hi desenvolupin un paper ecològic especialment rellevant.
Els hàbitats fontinals són el refugi de les riques comunitats biològiques aquàtiques durant els llargs períodes en què la xarxa fluvial roman seca: d’aquestes dependrà la capacitat de resiliència i recuperació cíclica dels ecosistemes d’aigües corrents de la Serra. Aquesta funció serà encara més transcendent davant la situació d’amenaça que dibuixa el canvi climàtic, un escenari que també podria empobrir el sistema fontinal de la Tramuntana.
Les tasques que s'estan desenvolupant són estudis integrals de caracterització ecològica (cabal, temperatura, pH, conductivitat, oxigen dissolt, sòlids dissolts), perfil hidromorfològic (topografia, tipus de surgència, estructures de protecció de la surgència, tipus de massa efluent, condicions d'ombreig, nombre i tipus de microhàbitats, dades complementàries) i d'inventari de la biodiversitat (caracterització d'espècies presents) associada a cada ambient fontinal.
El projecte està liderat per la Societat Catalana de Ciències per a la Conservació de la Biodiversitat (Bioscicat) i compta amb el suport de la Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca. D’aquesta manera es reparteixen els costos del material i del treball de camp dels experts (ecòlegs i taxònoms), optimitzant les despeses. A la vegada, Bioscicat també proporcionarà les dades de l’estudi de totes les fonts dins la Tramuntana i posarà mitjans propis per a la difusió d’aquestes dades en cercles científics i divulgatius en general.
El canvi climàtic, la destrucció directa de les fonts i el desconeixement de la seva fragilitat i importància biològica són alguns dels factors que podrien comprometre tota la riquesa oculta en les deus naturals de les muntanyes mediterrànies. I és que uns pocs metres quadrats d’ambients fontinals alberguen més espècies biològiques que extensos ecosistemes terrestres. Les condicions d’insularitat i les característiques bioclimàtiques de la Serra, marcades per una forta mediterraneïtat, fan que els sistemes fontinals hi desenvolupin un paper ecològic especialment rellevant.
Els hàbitats fontinals són el refugi de les riques comunitats biològiques aquàtiques durant els llargs períodes en què la xarxa fluvial roman seca: d’aquestes dependrà la capacitat de resiliència i recuperació cíclica dels ecosistemes d’aigües corrents de la Serra. Aquesta funció serà encara més transcendent davant la situació d’amenaça que dibuixa el canvi climàtic, un escenari que també podria empobrir el sistema fontinal de la Tramuntana.