\ S’ha autoritzat la Direcció de l’Advocacia a interposar un recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Suprem
\ El Govern defensa que la gestió correspon a la Comunitat Autònoma i que hi ha continuïtat ecològica entre la part marítima del Parc i la terrestre
El Consell de Govern ha autoritzat la Direcció de l’Advocacia de la Comunitat Autònoma a interposar un recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Suprem per tal de poder gestionar les aigües exteriors del Parc Nacional Maritimoterrestre de l’Arxipèlag de Cabrera, incorporades com a superfície marina protegida amb la recent ampliació del Parc.
Concretament, aquest recurs s’interposa contra els paràgrafs segon i tercer de l’apartat tercer de la part dispositiva de l’Acord del Consell de Ministres de l’1 de febrer de 2019 pel qual s’amplien els límits del Parc Nacional Maritimoterrestre de l’Arxipèlag de Cabrera amb la incorporació d’espais marítims que hi confronten. En aquest apartat, s’especifica que la gestió de les aigües exteriors marines que s’inclouen en el Parc correspon a l’Administració General de l’Estat i, per argumentar-ho, s’afirma que no hi ha evidències científiques que avalin la continuïtat ecològica amb l’ecosistema terrestre.
En contra d’això, el Govern interpreta que l’Administració competent per gestionar el Parc Nacional de Cabrera no és l’Estat, sinó la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, tal com ho ha fet des del traspàs d’aquestes competències l’any 2009. Així mateix, sosté que l’ampliació del Parc és precisament una conseqüència directa de l’interès de la Comunitat Autònoma, que és la que «ha instat i impulsat que se n’ampliassin els límits». En aquest sentit, cal recordar que l’impuls de l’ampliació del Parc Nacional de Cabrera es remunta a l’any 2011, quan el Patronat del Parc ja va prendre un acord en aquest sentit, i ha estat sostingut amb diferents acords fins a l’Acord del Consell de Govern de 5 d’octubre de 2018, en què es donava suport a la iniciativa del Ministeri per a la Transició Ecològica d’ampliar els límits del Parc.
Així mateix, l’escrit de l’Advocacia sosté un altre argument de pes: que la Comunitat Autònoma, de fet, ja ha gestionat aigües exteriors incloses en el Parc Nacional, atès que l’anterior delimitació del Parc ja comprenia aigües exteriors. D’altra banda, la gestió del Parc per part de diferents administracions trencaria el principi d’unitat de gestió, fet que contradiu el mateix Acord del Consell de Ministres, en què es parla de la gestió homogènia i efectiva del conjunt del territori protegit.
Finalment, el Govern apunta a una contradicció en l’Acord del Consell de Ministres, en el qual s’afirma que no hi ha evidències científiques que avalin la continuïtat ecològica de l’ecosistema terrestre amb l’ecosistema marí, quan, de fet, en l’àmbit científic sí que es té la convicció que aquesta continuïtat existeix. El cas és que, des de l’any 2015, aquesta continuïtat ha estat reconeguda en diferents informes, com els del Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient o el de l’Institut Espanyol d’Oceanografia, previs a l’aprovació del Pla de Gestió Natura 2000 de l’Arxipèlag de Cabrera.
El 16 d’abril de 2019, la presidenta del Govern, Francina Armengol, va formular un requeriment previ a l’Estat en què s’exposaven aquests arguments, el qual no ha estat contestat i, per tant, s’ha d’entendre que ha estat rebutjat.
El parc més gran de la Mediterrània
Amb l’ampliació del febrer de 2019, la superfície protegida del Parc Nacional de Cabrera es va incrementar en 80.779 hectàrees marines, amb la qual cosa el Parc es convertia en el parc nacional més gran de la mar Mediterrània, amb una superfície total de 90.800 hectàrees. El Ministeri per a la Transició Ecològica va considerar prioritària l’ampliació perquè, entre altres motius, contribueix a assegurar els objectius de protecció fixats per la legislació vigent, atès que en aquestes més de 80.000 hectàrees que s’hi incorporaren s’hi troben onze dels tretze sistemes naturals marins que la Llei de parcs nacionals obliga a incorporar a la Xarxa de Parcs Nacionals. A més, d’aquests, n’hi ha dos que fins aleshores no tenien presència en aquesta Xarxa: els bancs profunds de coralls i les àrees de pas, reproducció o presència habitual de cetacis o de grans peixos migradors.