\ La futura llei regularà procediments coordinats per facilitar la implantació de nous sistemes de xarxes de transport o la millora de les actuals
\ La norma també regularà eines per limitar els accessos als centres o espais sensibles quan així ho considerin els ajuntaments o institucions competents
El conseller de Mobilitat i Habitatge, Marc Pons, ha donat compte avui al Consell de Govern de l’inici del procediment d’elaboració de l’Avantprojecte de llei de mobilitat sostenible de les Illes Balears.
L’Avantprojecte pretén regular la gestió de la mobilitat de persones i béns a les Illes Balears, tot apostant, a través de les competències pròpies, per avançar cap a la mobilitat sostenible seguint els criteris i els objectius adoptats en el marc de la Unió Europea i dels objectius de desenvolupament sostenible 2030 de Nacions Unides, amb un fort impuls dels modes de mobilitat col·lectius i no motoritzats, vinculats a polítiques de millora de la qualitat ambiental i atmosfèrica a les zones urbanes i periurbanes de les illes.
Amb aquesta futura norma es pretén avançar cap a un nou model de mobilitat sostenible que redueixi l’elevat pes del cotxe privat en els desplaçaments de la ciutadania, faciliti i agilitzi la millora de les actuals xarxes de transport públic i ampliï les futures, a la vegada que es permeti millorar la qualitat ambiental i de vida, especialment a les zones urbanes, de les Illes Balears.
La llei permetrà ampliar les eines i regulacions vinculades a les polítiques de mobilitat, en vista de la necessitat d’apostar per un canvi de model en la mobilitat a les illes. També incorporarà noves mesures que permetin accelerar el procés de canvi del model de mobilitat per acostar-lo al dels països més avançats en aquestes polítiques.
Els principals objectius de la futura llei de mobilitat sostenible són els següents:
— L’impuls als plans de mobilitat urbana sostenible i l’establiment de nous òrgans de coordinació interadministrativa i de foment de la participació ciutadana i dels agents socials i econòmics en la mobilitat sostenible.
— El foment del transport públic i col·lectiu. La norma establirà els mecanismes no tan sols per millorar la gestió i el servei dels sistemes de transport actuals, sinó també per facilitar i agilitar la implantació dels futurs; és a dir, la construcció de tots els elements que conformen un sistema de transport, com per exemple estacions, parades, carrils bus, carrils VAO...., de manera que sigui més senzilla administrativament la seva implantació.
Com a mostra de l’anterior, serà important aquesta regulació per facilitar la implantació del tramvia.
— Foment de la mobilitat a peu i en bicicleta, tant des del punt de vista d’infraestructures com d’incentius laborals o educatius. Per exemple, en alguns països hi ha la possibilitat d’incloure en els sous incentius per als treballadors que van al seu lloc de feina en bicicleta o a peu. Es facilitarà també la implantació d’aparcaments de bicicletes associades a estacions i parades de transport públic o als llocs de treball i equipaments públics o residencials, incentius a la implantació de caminis escolars o altres mesures per incentivar l’ús de la bicicleta com a sistema de desplaçament habitual en entorns escolars i laborals.
Es plantejaran també eines de coordinació interadministrativa per construir carrils bici que recorrin més d’un municipi, per exemple.
— S’establiran eines de regulació dels accessos als centres urbans i espais sensibles. La llei establirà com s’haurien d’introduir possibles limitacions a l’accés de vehicles als centres urbans o espais protegits en el moment en què així ho decideix l’ajuntament corresponent o la institució competent. S’ha de remarcar que la llei no establirà una obligació, però sí que fixarà el marc normatiu per dur a terme aquest tipus de mesures.
En aquest punt, també es definirà la xarxa d’aparcaments dissuasius, que han de ser elements clau per reduir la pressió dels vehicles en els centres urbans o espais sensibles.
— La llei regularà també eines de finançament i mesures fiscals destinades a desenvolupar les polítiques de mobilitat sostenible. Així, es facilitarà la creació de sistemes tarifaris integrats i acords de cooperació entre diferents administracions en matèria de tarifes de transport públic. També, sistemes de subvenció i ajudes a entitats públiques i privades que vulguin fomentar la mobilitat sostenible.
Quant a les mesures fiscals, l’objectiu no és fixar imposts lligats a la mobilitat, sinó més aviat identificar fonts de finançament impositiu ja existents i destinar el producte d’aquestes a potenciar el transport; per exemple, l’IBI que paguen els aparcaments o part de l’impost de turisme sostenible.
No obstant això, ara s’inicia el camí per elaborar aquesta norma. L’objectiu és que aquesta llei sigui participada i, per tant, la primera passa serà obrir un procés participatiu obert al conjunt de la ciutadania. D’aquesta manera, s’hi podran incorporar altres fórmules per arribar als objectius fixats.