Presentat l’avantprojecte de la primera Llei d’Educació de les Illes Balears NNota Informativa

\ Parteix del document Illes per un Pacte amb les aportacions del CEIB i del Parlament

\ La Llei institucionalitza el sistema educatiu balear amb una base pedagògica i cap a l’èxit educatiu

\  S’inicia ara un procés obert amb l’objectiu de tenir el màxim consens possible

\ Desenvolupa al màxim les competències educatives per a un sistema inclusiu i equitatiu

El conseller d’Educació, Universitat i Recerca, Martí March, ha presentat avui l’avantprojecte de Llei Educació de les Illes Balears. L’han acompanyat el director general de Planificació, Ordenació i Centres, Antoni Morante, la directora general de Personal Docent, Rafaela Sánchez, la directora general de Primera Infància, Innovació i Comunitat Educativa, Amanda Fernández,  el secretari general, Tomeu Barceló, la delegada d’Educació d’Eivissa i Formentera, Margalida Ferrer, i el delegat d’Educació a Menorca, Joan Marquès.

L’experiència en la gestió educativa de més de 20 anys (el traspàs de competències a la comunitat autònoma de les Illes Balears va tenir lloc l’any 1998) aconsella poder disposar d’un marc general de regulació del sistema educatiu no universitari que ha de permetre un ordenament legal de l’educació que garanteixi la qualitat, la millora dels resultats educatius, la inclusió efectiva de tot l’alumnat i l’augment de les oportunitats educatives i formatives de tota la ciutadania.

“Estam parlant d’una llei complexa, meditada, pensada i fonamentada que volem que tengui el màxim consens educatiu” ha explicat Martí March. “Ara és el torn de la societat, sobretot de la comunitat educativa perquè els grups parlamentaris tendran el seu moment quan l’avantprojecte arribi al Parlament, però ara és el moment clau de la comunitat educativa, dels sindicats, de les famíles, dels docents, de l’alumnat, de la patronal.... No es pot fer una llei educació sense el consens i complicitat de la comunitat educativa i el màxim consens polític possible”. El conseller ha afegit que “això suposa negociar i dialogar i ho farem des de ja mateix. No volem que sigui la llei de cap grup parlamentari, ni la llei de la Conselleria d’Educació, volem que sigui la llei amb que tothom s’hi senti mínimament representat perquè és l’única manera de millorar l’educació i d’avançar en els resultats, en l’equitat i de posar l’educació de Balears en la situació optima per afrontar els reptes del segle XXI. Aquestes són les bases del document que avui comença a caminar”.

L’avantprojecte de la primera Llei d’Educació a les Illes Balears neix amb la voluntat d’ institucionalitzar les bases del sistema educatiu que s’està desenvolupant actualment amb la participació de tota la comunitat educativa.

Per a la creació d’aquest text s’ha partit del document elaborat per la plataforma Illes per un Pacte, que agrupa més de quaranta entitats socials del conjunt de les Illes Balears amb incidència en l’àmbit educatiu i que el Govern de les Illes Balears va assumir com a propi el 5 de març de 2016.

L’avantprojecte de Llei també incorpora les aportacions que va fer al document Illes per un Pacte el Consell Escolar de les Illes Balears(CEIB) i les de l’informe emès per la ponència per a l’estudi del document lliurat al Parlament pel Consell Escolar de les Illes Balears, en el sí de la Comissió de Cultura, Educació i Esports del Parlament de les Illes Balears.

L’objectiu últim d’aquesta llei és la millora de la qualitat de l’educació a les Illes Balears. L’avantprojecte incorpora les noves sensibilitats i demandes socials vers l’educació per ser capaços de reafirmar la confiança en el sistema educatiu i promoure un nou impuls a les vies de l’èxit educatiu, a través del diàleg permanent amb la comunitat educativa i tots els agents implicats des d’un compromís col·lectiu per a la recerca de les respostes més adients a les necessitats que planteja el sistema.

Així, es pretén millorar el rendiment escolar en l’educació bàsica i obligatòria, disminuir la taxa d’abandonament escolar, adequar l’educació als requeriments de la societat del coneixement, compensar les desigualtats, abordar la inclusió escolar de tot l’alumnat, millorar la qualificació professional i mantenir la cohesió social i les senyes d’identitat i culturals pròpies de la societat de les Illes Balears.

També s’intenta dotar d’una major estabilitat el sistema educatiu facilitant un marc institucional que en garanteixi la millora sistemàtica a partir d’una avaluació qualitativa que proposi mesures correctores en tot allò que sigui necessari. És tracta de promoure que l’acció educativa es desenvolupi en un context que estimuli la innovació i l’autonomia dels centres i consolidi les bones pràctiques.

A més, aquesta regulació pretén ser prou flexible, per garantir l’execució de les polítiques educatives des de les diverses opcions polítiques que tenguin responsabilitat de govern i a l’hora doti el sistema educatiu de la necessària estabilitat en benefici de la comunitat educativa.

Elements destacats de l’avantprojecte de Llei d’Educació

Aquest avantprojecte de Llei, que compta amb 156 articles, s’estructura en un títol preliminar, nou títols específics, quinze disposicions addicionals, tres disposicions transitòries, una disposició derogatòria i dues disposicions finals. Entre els seus aspectes més importants en destaquem els següents:

• Regulació del primer cicle d’educació infantil: l’article 7 de la nova llei estableix que el Govern ha de regular aquesta etapa educativa amb l’objectiu d’universalitzar aquest cicle i fer-lo gratuït progressivament.
• Mesures per impulsar un ensenyament més globalitzat i inclusiu a l’educació secundària obligatòria: En l’educació secundària obligatòria els continguts es podran organitzar per matèries o per àmbits, que es poden desenvolupar en projectes interdisciplinaris d’aprenentatge i recerca. A partir del segon curs de l’educació secundària obligatòria, els centres educatius podran adoptar mesures extraordinàries de caràcter organitzatiu i metodològic, diferents de les establertes amb caràcter general, per facilitar el progrés acadèmic i l’èxit escolar dels alumnes que presentin dificultats rellevants d’aprenentatge (art. 13).
• Promoció de la formació professional: l’avantprojecte de llei recull la necessitat de promoure la FP en totes les seves modalitats, adaptada al teixit productiu de Balears i en col·laboració amb els agents educatius, econòmics i socials. A més també recull la necessitat de comptar amb una xarxa adequada per garantir la informació i orientació sobre el sistema integrat d’FP accessible a tota la ciutadania.
• Un disseny curricular que tindrà un enfocament competencial i multidisciplinari, en el qual l’alumnat tindrà un paper protagonista, i la seva finalitat principal serà l’assoliment de les competències bàsiques i específiques, disciplinàries i transversals fonamentades científicament: aprendre a ser, aprendre a conèixer, aprendre a fer i aprendre a conviure que promogui la capacitació competencial adequada per exercir activament la ciutadania, la plena integració professional i laboral i l’exercici de la competència digital. (article 6)
• Més vies de participació de la comunitat educativa: Partint de la consideració que els màxims òrgans de participació de la comunitat educativa són els consells escolars, la Llei defensa com a un principi fonamental del sistema educatiu de Balears la participació i el diàleg amb la comunitat educativa i per això l’article 59 estableix 6 meses especifiques:

a) La mesa sectorial d’educació.

b) La mesa de diàleg permanent amb els directors i les associacions de directors.

c) La mesa de l’ensenyament privat concertat.

d) La mesa de diàleg permanent amb les famílies de l’alumnat.

e) La mesa dels docents.

f) La mesa de l’alumnat.

• Funció docent: L’article 80 estableix que els llocs de feina docents s’hauran de proveir mitjançant concursos ordinaris o específics sota els principis d’igualtat, mèrit, capacitat i publicitat, i l’administració educativa, a proposta del centre, podrà determinar a quins llocs de la plantilla docent s’atorga un perfil específic per garantir la continuïtat del projecte educatiu. Així mateix, l’article 84 estableix que el Govern de les Illes Balears ha d’establir un sistema de carrera docent per al personal de la funció pública vinculada a l’avaluació del seu acompliment professional segons les funcions docents desenvolupades, el progrés del seu alumnat, les activitats de formació i les tasques d’innovació i recerca. La Conselleria afavorirà la permanència del professorat, sigui de carrera o interí, als centres que hagin d’adoptar mesures singulars derivades de les necessitats de l’alumnat i de les característiques de l’entorn.
• Ajustar els recursos a les característiques de cada centre: L’Administració educativa donarà suport i podrà assignar majors dotacions de recursos a determinats centres públics o privats concertats que estiguin situats en zones econòmiques, socials o culturals desfavorides o que escolaritzin alumnat amb una determinada problemàtica social, alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu, el procedent d’altres països i el que presenta una elevada mobilitat o d’altres circumstàncies sobrevingudes.
• Afavorir la innovació educativa: En les condicions que es determinin s’han d’afavorir les iniciatives de desenvolupament de projectes d’innovació educativa i curricular que tenguin l’objectiu d’estimular la capacitat d’aprenentatge, les habilitats i potencialitats personals, l’èxit escolar de tot l’alumnat, la millora de l’activitat educativa i el desenvolupament del projecte educatiu dels centres.
• Formació del professorat:  La formació permanent del professorat té per finalitat l’actualització i el desenvolupament de les competències professionals del professorat per a la funció docent i el lideratge pedagògic i per a la col·laboració amb la comunitat educativa, i ha d’anar encaminada a millorar la pràctica educativa i impulsar la innovació, especialment en relació amb el projecte educatiu de cada centre
• Infraestructures planificades: L’article 96 així regula l’obligació de comptar amb una planificació d’infraestructures i també preveu que l’arquitectura dels nous centres compti amb assessorament pedagògic i que possibiliti la implantació de noves metodologies.
• Una escolarització inclusiva i equilibrada: La Llei preveu l’escolarització preferent als centres ordinaris de l’alumnat amb necessitats especifiques de suport educatiu a l’article 101 i també estableix a que s’ha de garantir l’escolarització equilibrada a través d’acords amb les diferents administracions d’aquest alumnat al llarg del curs escolar.
• Autonomia de centres: La Llei recull tres nivells d’autonomia dels centres educatius: pedagògica, organitzativa i de gestió, de manera que els centres disposin, dins els límits de les competències pròpies, per al desenvolupament curricular i l’elaboració i implementació d’un projecte educatiu propi que respongui a les característiques del seu entorn i del seu alumnat.
• El Projecte Educatiu del Centre com a  màxima expressió de l’autonomia dels centres educatius: L’article 110 estableix que el projecte educatiu es fonamentarà en els principis d’equitat, participació democràtica i professionalitat, i es definirà al voltant de les necessitats de l’alumnat i inclourà mesures de seguiment com a part d’una reflexió crítica i sistemàtica orientada a que tot l’alumnat pugui desenvolupar al màxim les seves capacitats.
• Tot un capítol dedicat a la direcció dels centres: L’avantprojecte de Llei dedica un capítol a la direcció i als òrgans de govern dels centres públics, i estableix mesures per dotar a les direccions de la capacitat de dur a terme una gestió  eficaç dels recursos i exercir un lideratge pedagògic distribuït, basat en un projecte de direcció vinculat amb el projecte educatiu de centre i en la participació de tota la comunitat educativa. La norma estableix les formes de selecció de les direccions i la seva formació, així com l’avaluació de la tasca directiva i el reconeixement professional de la funció directiva
•  Model lingüístic: basat en el tractament de l’aprenentatge de les llengües oficials, l’adquisició de competències lingüístiques per a les llengües estrangeres i consolida l’ús de llengua pròpia de les Illes Balears com a llengua normalment emprada com a vehicular.
• L’avaluació del sistema educatiu: La innovació educativa ha d’anar acompanyada d’un sistema d’avaluació que valori l’impacte i funcionament de les diferents línies pedagògiques impulsades als centres educatius. La Llei preveu diferents tipus d’avaluació tant del rendiment acadèmic de l’alumnat com dels centres, la pràctica docent, l’exercici de la funció directiva com dels programes i serveis.
• Les direccions territorials d’educació: determina les funcions de les direccions territorials i les dota de capacitat administrativa per fer més eficaç la intervenció a partir d’una major descentralització en la presa de decisions.
• Creació de l’Institut d’Ensenyaments Artístics Superiors: El Govern, en un termini de tres anys comptadors des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, ha de formular les propostes legislatives necessàries per a la creació de l’Institut d’Ensenyaments Artístics Superiors de les Illes Balears com l’instrument adequat per aconseguir la màxima eficiència en la gestió del conjunt de centres públics d’estudis artístics superiors dels quals és titular la Comunitat Autònoma i per afavorir la qualitat d’aquests centres.
• Estatut de la funció docent: En un termini de sis anys, el Govern de les Illes Balears, en el marc de la normativa estatal i d’acord amb les competències pròpies, ha de regular tot el que fa referència als drets i deures del professorat i ha d’aprovar l’estatut de la funció docent.
• S’estendrà de manera progressiva el servei complementari de transport escolar a l’alumnat del segon cicle d’educació infantil i promourà mesures, juntament amb les altres administracions públiques, per facilitar el transport a l’alumnat de batxillerat i al de formació professional.
•  Arribar al 5% del producte interior brut: El Govern de les Illes Balears, per assolir els objectius d’aquesta Llei, incrementarà progressivament els recursos destinats al sistema educatiu i, prenent com a referència els països més desenvolupats de la Unió Europea en l’àmbit educatiu, ha de situar paulatinament durant els propers vuit anys la despesa educativa entorn del 5% del producte interior brut.
• Els centres privats concertats veuen recollides a l’avantprojecte qüestions que els afecten directament institucionalitzant el règim de concerts i les condicions per a la concertació.

Procés per a l’aprovació definitiva de la Llei d’Educació

L’avantprojecte de llei va iniciar un procés de tràmit de consulta prèvia el mes de juliol de 2019 que s’ha estès fins el mes de setembre de 2019. Al llarg dels mesos d’octubre i novembre s’ha dut a terme un procés de consulta interna de les direccions general de la Conselleria d’Educació, Universitat i Recerca i de consulta als secretaris general de cada Conselleria del Govern de les Illes Balears.

Ara s’inicia el procés d’informació pública i tramesa a organismes, institucions i entitats que es preveu que es dugui a terme fins a finals de febrer de 2020.

Posteriorment es remetrà al Consell Escolar de les Illes Balears amb l’objectiu que es pugui remetre a la Conselleria de Presidència el mes de maig de 2020 i el mes de setembre del mateix any al Consell de Govern per a la seva aprovació, de manera que en el mes d’octubre arribi al Parlament de les Illes Balears.

A partir d’avui l’avantprojecte de Llei d’Educació de les Illes Balears està disponible a la web de la Conselleria d’Educació, Universitat i Recerca