30 d’abril 2020 Conselleria d'Administracions Públiques i Modernització

Nou espai web per a la divulgació de la Memòria Democràtica a les Illes Balears NNota Informativa

Foto de noticia
Descàrrega d'imatges d'alta qualitat

Nou espai web per a la divulgació de la Memòria Democràtica a les Illes Balears

La Secretaria Autonòmica de Memòria Democràtica i Bon Govern facilita l’accés públic a documentació com el Mapa de fosses i el Cens de símbols de les Illes Balears, i ofereix nous serveis com la recollida de testimonis a través del Memorial de la Paraula, per preservar la memòria de les víctimes del franquisme.

La Conselleria d’Administracions Públiques i Modernització, a través de la Secretaria Autonòmica de Memòria Democràtica i Bon Govern, posa a l’abast de la ciutadania un nou espai web dedicat a la Memòria Democràtica: memoria.caib.es

La web neix amb la intenció de facilitar l’accés públic a tot un seguit de projectes, normativa, documentació i arxius que gestiona la Direcció General de Memòria Democràtica sobre la violència i repressió exercides durant la Guerra Civil i la Dictadura, i posar-los a l’abast de la ciutadania. També té la funció de preservar la memòria de les víctimes i de recollir els seus testimonis i documentació. Un esforç per aglutinar tota aquesta informació que va dirigit a les víctimes i els seus familiars, els investigadors, les entitats memorialistes i de drets humans, així com a la societat en general.

En paraules del secretari autonòmic de Memòria Democràtica i Bon Govern, Jesús Jurado “la llei i els organismes internacionals demanen a les administracions que facilitem l’accès de tothom a la documentació sobre Memòria, però hem volgut anar més enllà. Volem democratitzar la Memòria i donar veu als testimonis d’aquesta repressió franquista, perquè ells també formen part de la nostra història i la seva veu ha estat massa temps silenciada”. 

Entre la documentació que es pot consultar, destaquen els Mapes de Fosses de les Illes Balears, on apareixen geolocalitzades les 50 fosses de les quals es té constància a dia d’avui a Mallorca, Eivissa i Formentera, amb informació sobre la seva ubicació, tipologia, nombre de persones que varen desaparèixer, si han estat exhumades i si s’hi han localitzat restes i quantes víctimes s’han pogut identificar. També es pot consultar el document complet de Mapa de Fosses de cada una d’aquestes illes: prop de 800 pàgines d’informació elaborada per diferents historiadors i historiadores de les Illes Balears.

L’espai web inclou el Cens de símbols, llegendes i mencions franquistes, aprovat per la Comissió de Memòria Democràtica i Reconeixements Democràtics, que és consultable a través d’un índex o del document extens original. També incorpora el Cens de víctimes assassinades en camps de concentració nazi, un document que la Secretaria Autonòmica ha lliurat al Ministeri de Justícia per a completar la llista de víctimes de les Illes Balears mortes en els camps de concentració dins el conjunt estatal. Es pot consultar informació sobre el projecte internacional Stolpersteine i el de Pedres de la Memòria, tots dos liderats per l’artista alemany Gunter Demnig i que estan dedicats, en el primer cas al record de les víctimes del nazisme i, en el segon cas, a les víctimes del franquisme.

En aquest espai documental, que anirà incorporant nous materials progressivament, els ciutadans també tenen a l’abast informació sobre l’obertura de fosses que s’ha dut a terme a les Illes Balears des de la primera, l’any 2014 a Sant Joan, fins a l’actual Pla de Fosses 2019-2020, així com del projecte Arbres de la Memòria, que preveu la creació d’espais de memòria arreu de les Illes en aquelles fosses que tècnicament no sigui viable la seva exhumació. L’apartat de documentació es completa amb tot un seguit d’enllaços d’interès a entitats memorialistes i de drets humans, i als informes del Relator Especial sobre la Promoció de la veritat, la justícia, la reparació i garanties de no repetició de les Nacions Unides.

Més enllà d’aglutinar tota aquesta informació, aquest nou espai web dedicat específicament a Memòria Democràtica ofereix també nous serveis a la ciutadania com és el Memorial de la Paraula, que vol recollir relats en tot tipus de format –documents, talls de veu, audiovisual- d’aquelles persones que vulguin compartir vivències pròpies o records. També, a través d’aquest espai, familiars de víctimes podran sol·licitar el Certificat de reconeixement com a víctima del franquisme que ha posat en marxa la secretaria autonòmica recentment i que vol ser una reparació moral a les persones assassinades pel franquisme i els seus familiars per part del Govern de les Illes Balears.

Amb la creació d’aquest espai web, la Secretaria Autonòmica de Memòria Democràtica i Bon Govern dona compliment a les dues lleis que la regeixen: la Llei 10/2016, de 13 de juny, per a la recuperació de persones desaparegudes durant la Guerra Civil i el franquisme, i la LLei 2/2018, de 13 d’abril, de memòria i reconeixements democràtics de les Illes Balears, aprovades al Parlament de les Illes Balears. Totes dues inclouen entre els seus objectius el de facilitar per part de l’Administració l’accés públic a la memòria democràtica. També compleix amb la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern que reconeix i garanteix l’accés a la informació, així com amb les recomanacions envers la veritat i l’accés públic als arxius i fons documentals oficials i no oficials que fa el Relator Especial de les Nacions Unides.