Més de 300 joves són beneficiaris de la Xarxa d'Emancipació a les Illes Balears que des del 2016 ha atès més de 880 persones extutelades NNota Informativa

\ La Xarxa impulsada per la Conselleria d’Afers Socials ofereix el servei d’habitatge per a persones extutelades als joves majors d’edat quan surten d’un centre de menors

\ A més, la Xarxa ofereix una renda d’emancipació i un servei d’acompanyament professional

Actualment un total de 309 joves són beneficiaris de la xarxa d'emancipació a les Illes Balears, la qual ha atès 884 persones extutelades des de la seva creació el 2016 per part del Govern de les Illes Balears. «Ha estat una xarxa pionera a l’Estat espanyol, hem estat al capdavant d’aquests serveis per poder acompanyar i donar suport un col·lectiu de joves especialment vulnerable en el seu procés d’emancipació», destaca des de la Conselleria d’Afers Socials i Esports la directora general d’Infància, Joventut i Famílies, Marta Carrió, respecte de la Xarxa d’Emancipació, que facilita el procés d’autonomia dels joves quan surten d’un centre de protecció de menors.

La Xarxa d’Emancipació de les Illes Balears consta de tres serveis, principalment: una renda d’emancipació que acompanya el jove amb una prestació econòmica mensual perquè pugui afrontar el seu procés d’emancipació; una xarxa d’habitatges d’emancipació que facilita que el jove pugui tenir un espai on viure amb suport tècnic; i un servei d’acompanyament socioeducatiu estrictament professional per facilitar aquest procés d’emancipació i autonomia personal.

La Conselleria d’Afers Socials i Esports posa a disposició dels joves a partir de 18 anys el servei d’habitatge compartit per a persones extutelades.

Na Fátima Llabrés i na Fabiane Mehlert, de 19 anys, s’han emancipat gràcies a la Xarxa d’Emancipació. Na Fàtima assenyala el canvi en positiu que li ha suposat. «És només un número perquè ets la mateixa persona amb disset que amb divuit», comenta Llabrés. «És com que t’intenten fer via perquè volis, però realment ets la mateixa persona que tres dies abans de l’aniversari. Jo tenia bastant por, estava nerviosa... No vaig ser preparada gaire per a l’emancipació. Vaig haver d’espavilar. És com despertar als 18 i totalment et canvia tot», afegeix. Melhert afirma que «hi ha bastanta diferència: en el pis em deixen més el meu espai perquè aprengui a ser una adulta. En el centre de menors això no ho fan, et cuiden ho fan tot per a tu, però aquí et donen el teu espai perquè facis el que hagis de fer i t'ajuden a madurar», comenta Mehlert. Insisteix: «abans deia sempre que m’acompanyassin, perquè no m’atrevia a anar sola. Ara gràcies al suport que m’han donat m’atrevesc a anar sola per tot i fer els documents pel meu compte».

«T’ajuden a cercar feina, a fer el currículum, si tens un problema econòmic també, t’aconsellen, t’ajuden amb les beques a demanar ajuda», explica na Fátima Llabrés.

Tant ella com na Fabiane dediquen els seus estudis a l’àmbit social i a l’educació.

«Estudii part d’intervenció en menors i sent que m’estic coneixent a mi mateixa en aspectes que quan ets menor no te n’adones perquè vius un altre punt de vista», comenta Fátima Llabrés, qui continua: «no som res estrany, també estudiï, faig esport, surt de festa, qued amb els amics... N’hi ha que volem estudiar i sortir endavant i aprofitam els recursos tant econòmics com materials i d’habitatge per tirar endavant i tenir un futur com qualsevol persona que neix en una família més estabilitzada».

«Tenc moltes ganes de fer feina d’educadora en un centre i poder aportar i ser un exemple. M’agrada que l’educadora se senti que ha fet una bona feina, perquè al cap i a la fi no només he estat jo sinó que m’han ajudat. Aleshores, qualque cosa estaran fent bé».

«La Xarxa d’Emancipació és aquesta resposta que des de la Conselleria d’Afers Socials i Esports s’ha estructurat», conclou la directora general Marta Carrió.