L’IRFAP recupera i identifica varietats antigues de blats NNota Informativa

L’Institut de Recerca i Formació Agrària i Pesquera de les Illes Balears (IRFAP), que depèn de la Direcció General d’Agricultura i Ramaderia de la Conselleria, ha volgut completar tota la col·lecció de cereals afegint-hi 22 varietats més de blats, 9 de civada i 4 d’ordi, que durant quatre o cinc dècades han romàs al banc de Madrid sense tenir cap rèplica. Totes les varietats de cereals han estat sembrades a l’edifici de la Conselleria de sa Granja, per multiplicar-les i per disposar de material per al nostre banc de llavors, i per tal de fer una precaracterització varietal.

Durant dècades el banc de llavors del Centre de Recursos Fitogenètics d’Alcalà de Henares ha mantingut una col·lecció de diferents espècies d’interès agrari entre les quals destaquen una elevada diversitat de lleguminoses i cereals de les Illes Balears. No va ser fins l’any 2010 que a iniciativa de l’Associació de Varietats locals, es va començar a recuperar una part d’aquest patrimoni genètic valuós, primer de cereals (14 blats i 3 civades) i després de lleguminoses.
 
S’han reunit diversos cerealistes i un antic moliner coneixedors de les varietats locals per determinar la correspondència de les varietats amb els seus fenotips i compartir els coneixements sobre les varietats de blats antics i els usos propis. Aquestes llavors serviran per continuar la multiplicació de les varietats de més interès.
 
Fins al anys cinquanta del segle XX encara es mantenia a les Illes una riquesa varietal important de cereals. La vella fixació de l’autarquia va fer perdurar a Mallorca el conreu dels blats (especialment dels tous o fariners) com a centre de les rotacions de cultius herbacis i, malgrat produir rendiments baixos, tothom volia sembrar-ne per autoabastir-se de farina. En aquell temps els cerealistes recol·lectaven i milloraven les espigues més apropiades per selecció de massa i anaven mantenint les varietats autòctones, però aquesta activitat va anar perdent interès ràpidament amb l’entrada de les varietats comercials forasteres i l’inici del turisme de masses.
 
L’erosió genètica dels blats durant el segle XX està clarament documentada en l’àmbit estatal. El 1859, Alejandro Olivan va deixar constància que els blats coneguts a l’Estat arribaven a 1300. El 1954 Manuel Gadea va oferir una llista d’unes 600 varietats de blats cultivats, mentre que el 1986 la llista de varietats ja n’incloïa tan sols 114, de les quals només una desena coincideixen amb la llista de 1954. Justament Gadea, emparat pel Centre de Cerealicultura de Madrid, va publicar un llibre i va recol·lectar bona part de les varietats de blat que probablement forniren la col·lecció del Centre de Recursos Fitogenètics, on s’han conservat almenys 15 varietats de cereals a les Balears amb algunes sinonímies (principalment blats valencià, alemany, grec, argelí, mollar, barba, xeixa, mort, a més de civades i ordis).
 
Les varietats de blats fariners com la xeixa, mort o barba han despertat recentment l’interès de forners de pans tradicionals. No obstant això, els seus valors baixos de força (segons els darrers estudis, per davall els nivells de força -W- considerats com a panificables) i la seva heterogeneïtat obrin un gran horitzó per a l’estudi i selecció d’aquestes varietats antigues per a l’elaboració de pa, pastisseria i altres usos, com el maltatge per a cervesa en algunes varietats d’alt contingut d’amilases, com ara xeixa blanc o valencià de canya buida.