LOGO CAIB
Contingut
31 març 2021Conselleria d'Hisenda i Relacions Exteriors

L’impacte econòmic de la pandèmia eleva el nivell de deute públic de les Balears fins el 29,9% del PIB, el seu índex anual més alt NNota Informativa

Foto de noticia

L’impacte econòmic de la pandèmia eleva el nivell de deute públic de les Balears fins el 29,9% del PIB, el seu índex anual més alt

Les Illes Balears han tancat 2020 amb un increment del deute públic, fins a situar-se en 9.120 milions d’euros, un augment especialment significatiu en termes relatius, donat que creix el pes percentual del deute en relació al PIB autonòmic fins el 29,9 %, a conseqüència principalment de la davallada del PIB a causa de l’impacte econòmic de la pandèmia de la COVID-19. Les dades han estat publicades avui pel Banc d’Espanya.

Aquest nivell relatiu de deute és l’índex més alt de la sèrie històrica anual de les Balears, superant el 29,5% del PIB de l’any 2015. Segons les dades del Banc d’Espanya, l’increment també es produeix en el conjunt de comunitats autònomes (fins a un nou màxim del 27,1% de mitjana).

L'increment suposa rompre la línia de reducció dels darrers anys, en què les Balears, durant una etapa de creixement econòmic, han estat la comunitat amb major reducció del seu nivell de deute, amb una disminució d’aquest percentatge de més de tres punts, del 29,5% de 2015 al 26,2% de 2019, el qual havia estat l’índex més baix del deute de la comunitat en set anys.

L’impacte de la pandèmia en l’activitat econòmica fa que durant aquest darrer any s’hagi girat aquesta tendència fins a arribar en 2020 al nivell més alt de deute. La dada de tancament de 2020 suposa un augment de més de tres punts i mig respecte de l’any anterior. En l’evolució trimestral, durant el 2020, havia arribat a un 30 % en el tercer trimestre (9.343 milions), el qual s’ha moderat en el darrer trimestre de l’any.

Les dades del nivell de deute en relació al PIB reflecteixen la caiguda del PIB provocada per la pandèmia a tots els territoris, si bé encara no recull en la seva totalitat l’efecte més acusat en el cas de les Illes, on la davallada del PIB en 2020 ha estat molt superior a la mitjana estatal degut al major pes dels sectors serveis i turístic en l’economia balear, com coincideixen els diversos informes d’organismes econòmics i del Banc d’Espanya.

2020: MÀXIM DE DESPESA I D’INGRESSOS VIA FONS EXTRAORDINARIS DE L’ESTAT

Durant 2020, el Govern de les Illes Balears va fer la major inversió de recursos públics per fer front als efectes econòmics i socials de la pandèmia, amb 4.623 milions de despesa destinada a polítiques públiques, i un nou màxim històric de despesa social, de 3.340 milions, un 9% més que l’any anterior. Així mateix, el balanç de l’any passat mostra un impacte directe de la Covid-19 en les finances públiques de més de 500 milions per les majors despeses, principalment en matèria sanitària i en ajudes socials i al teixit empresarial, i pels menors ingressos propis.

En termes generals, la despesa executada s’ha incrementat fins els 4.623 milions (+5,5% respecte de la previsió inicial), dels quals un 72% s’ha destinat a les polítiques socials (sanitat, educació, serveis socials, ocupació i habitatge), i els ingressos liquidats han augmentat fins els 4.534,1 milions (+5,8%), en el pressupost del sector públic administratiu ( Administració general de la CAIB, Servei de Salut i l’ATIB).

Aquest creixement dels ingressos s’ha produït malgrat la davallada en la recaptació dels tributs gestionats per la CAIB, i correspon a les aportacions extraordinàries de l’Estat per a pal·liar els efectes de la Covid. Durant 2020 s’han rebut 458,4 milions de recursos extraordinaris estatals, en diversos fons amb motiu de la pandèmia (principalment els 438,4 milions del Fons Covid per a les Balears, per sobre de la mitjana en ingressos per habitant).

A més, com a una altra mesura de liquiditat per part del Govern d’Espanya durant el 2020, l’actualització dels lliuraments a compte del sistema de finançament autonòmic ha suposat un augment de 59,4 milions en el cas de les Balears respecte de la previsió inicial del pressupost autonòmic i de 227,2 milions respecte dels ingressos rebuts el 2019 per aquest concepte.