La Direcció General de Transparència i Bon Govern, a través de la Secretaria Autonòmica de Memòria Democràtica i Bon Govern, ha actualitzat l'espai web dedicat al Dret d'accés a la informació pública. Una de les vies de les quals disposa la ciutadania per obtenir informació sobre documents o procediments de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears o dels organismes que en depenen.
Aquest portal, l'any 2019, va rebre 322 sol·licituds d'accés a la informació pública (SAIP) enfront de les 58 que es varen registrar l'any 2016. L'arribada de sol·licituds s'ha multiplicat gairebé per sis en quatre anys, assolint les 735, de les quals el 81 % han estat admeses a tràmit.
“Les sol·licituds que no són admeses a tràmit, principalment és perquè el ciutadà o les entitats no tenen clar quin tipus d'informació es pot demanar a través del Dret d'accés”, explica la directora general de Transparència i Bon Govern, Marina Crespí, “hem de fer més pedagogia de les eines que tenim i per això hem fet un esforç important a la web per clarificar conceptes i ajudar a la gent a triar el camí correcte per obtenir resposta a les seves preguntes davant l'Administració. Perquè aquest és un dret que tenen reconegut per llei”.
A través de l'espai web: https://www.caib.es/sites/dretacces/ca/inici/?campa=yes, que està ubicat en el Portal de Transparència, s'explica que mitjançant les sol·licituds d'accés a la informació pública (SAIP) es pot demanar qualsevol informació elaborada per l'Administració i els seus ens dependents, que aquests tenguin en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat i funcions. En canvi no estan pensades per oferir assessorament jurídic o tècnic, ni tampoc l'estat de tramitació d'un expedient administratiu ―que pot oferir la unitat que el gestiona directament― o informació general sobre horari d'atenció, ubicació d'oficines, o com fer determinats tràmits, que es poden consultar a través del Servei d'Atenció a la Ciutadania. El Dret d'accés és una via més per obtenir informació pública de l'Administració, però no l'única.
Canals, perfils i matèries
La manera de relacionar-se de la ciutadania amb l'Administració ha canviat en els darrers anys. Les sol·licituds que arriben de manera telemàtica han crescut en 10 punts aquests quatre anys,i han passat del 71 % l'any 2016 al 81,7 % del 2019.
El perfil del sol·licitant d'informació pública a través d'aquest canal també ha experimentat canvis. Les dones han guanyat pes en l'ús d'aquesta via d'informació ―i han passat de representar el 23 % al 36,5 %―, mentre els homes encara segueixen representant més de la meitat dels sol·licitants ―el 51 % actual enfront del 73 % l'any 2016― i les persones jurídiques, ja siguin institucions, empreses o entitats, han augmentat la seva presència ―del 3,8 % al 12 % de les sol·licituds.
Si analitzam les peticions a partir de les matèries que reben més sol·licituds d'informació a través del Dret d'accés, el rànquing l'encapçala l'àrea de Salut/Sanitat/Farmàcia, seguida d'Oposicions/Funció Pública/Personal. En tercer lloc, per volum de peticions, hi ha les sol·licituds d'informació sobre Educació/Universitat/Formació, seguida de les peticions sobre Informació econòmica i pressupostària / Tributs / Recaptació i Contractes / Concessions.
Totes aquestes són dades que s'extreuen de la informació estadística que s'ha incorporat en l'espai web de Dret d'accés a la informació pública, arran de la seva renovació després de quatre anys de funcionament. La ciutadania, les entitats, institucions i empreses interessades també hi trobaran altres serveis com normativa i enllaços d'interès; resum del procediment que se segueix; òrgans competents per resoldre; adreces i telèfons de contacte; un espai propi per al Dret d'accés a la informació pública mediambiental; i quin és el procediment per presentar reclamacions davant la Comissió pertinent, si no s'està satisfet amb la resposta rebuda.
La Direcció General de Transparència i Bon Govern, adscrita a la Conselleria d'Administracions Públiques i Modernització, és la responsable de filtrar les sol·licituds d'accés a la informació pública i de coordinar les diferents unitats d'informació de cada conselleria. Tot seguit, és cada conselleria la que tramita les sol·licituds que afecten matèries de la seva competència.