LOGO CAIB
22 de octubre de 2017Conselleria d'Hisenda i Administracions Públiques

La Consellería d'Hisenda i Administracions Públiques rebaixa en prop de 14 milions d'euros el cost dels interessos del deute que la Comunitat Autònoma i les empreses del sector públic instrumental mantenen amb entitats de crèdit. NNota Informativa

Foto de noticia

La Consellería d'Hisenda i Administracions Públiques rebaixa en prop de 14 milions d'euros el cost dels interessos del deute que la Comunitat Autònoma i les empreses del sector públic instrumental mantenen amb entitats de crèdit.

Les operacions de renegociació del deute, ja signades amb les entitats financeres, afecten crèdits pendents d’amortitzar que en total sumen 209,1 M milions d’euros.
La Conselleria d’Hisenda prossegueix amb la seva política d’alleugerir els costos financers del deute públic de Balears. En aquest context es troben tot un seguit d’operacions recentment acordades amb entitats financeres que han permès millorar les condicions de pagament de diversos crèdits en vigor, el cost dels quals s’ha minvat en un total superior als 13,7 milions d’euros. Una quantitat que la Hisenda de la Comunitat Autònoma havia d’afrontar en virtut de les operacions de préstec en vigor, i que ara suposarà un estalvi de recursos pel Govern durant la vida activa de cadascuna de les operacions.

L’estalvi provocat per aquestes operacions de renegociació de crèdits ja estarà plenament en vigor durant l’any 2018, en el qual les despeses per interessos derivats de passius financers disminuiran en més de 2,2 milions d’euros. Les operacions de crèdit renegociades afecten a l’Administració General de la CAIB i a empreses del seu sector instrumental, com ABAQUA, SFM i IBISEC. Les entitats de crèdit que han proporcionat millores efectives són sis: Colonya Caixa Pollença, Abanca, Bankia, Banca March, Caixa Bank i Banc de Sabadell. També s’han rebut altres ofertes de entitats com a BBVA i Santander que no s’han pogut tancar per no complir amb els estrictes requeriments de Prudència Financera fixats pel Ministeri.
Les millores de les condicions dels crèdits tenen a veure amb el tipus d’interès aplicat. Els marges dels contractes renegociats es trobaven d’inici en tipus d’interès d’entre el 0,8% i el 3,8%. Després dels pactes amb les respectives entitats de crèdit, aquest interessos queden fixats en un marge que va entre el 0,5% i l’1,1% en tots els casos.

Una de les condicions de les operacions de refinançament ha estat que en cap cas es podia admetre una ampliació del termini de pagament del deute fixat inicialment. Aquesta impossibilitat d’allargar els venciments dels crèdits ha estat una de les clàusules que ha vigilat el Ministeri d’Hisenda, a l’hora de donar el vist-i-plau a totes i cadascuna de les operacions. En alguns dels casos no ha estat viable negociar noves condicions per a crèdits en vigor, atesos els costos de cancel·lació o la reduïda vida residual d’operacions puntuals, que han desaconsellat realitzar-ne canvis.

La consellera d’Hisenda i Administracions Públiques, Catalina Cladera, ha afirmat que la millora de les condicions de pagament del deute ofereix al Govern “una optimització dels nostres recursos, que podem emprar en altres necessitats, al mateix temps que demostra que les polítiques d’eficiència són la tònica dominant en la gestió de l’Hisenda de les Illes Balears”. Per Cladera, “malgrat que el deute públic de Balears es elevat” –lleugerament per damunt del 30% del PIB- hem demostrat que la nostra gestió ha estat capaç d’estabilitzar-lo i evitar que seguís creixent en la dinàmica que havia demostrat fins al 2015. En aquest respecte”, ha afegit Cladera “qualsevol millora en les condicions de pagament del nostre passiu financer és benvinguda”.

De la seva banda, el Director general del Tresor, Política Financera i Patrimoni, José Luís Gil ha incidit en l’esforç negociador del Govern, que ha aprofitat les millores de les condicions favorables del mercat financer: “el preu del diner és baix, empès per la política d’alta liquiditat que impulsa el Banc Central Europeu, i per això les entitats poden oferir ara millors condicions de les tenien fa només tres o quatre anys.”