La nova temporada de vigilància de la posidònia comptarà amb un telèfon d’atenció directe a la ciutadania i una cartografia completa de les praderies NNota Informativa

El director general d’Espais Naturals i Biodiversitat, Llorenç Mas, ha presidit, aquest dimecres, el Comitè Posidònia, que s’ha celebrat de manera telemàtica per mor de les restriccions motivades per la pandèmia. Durant la trobada, s’han avançat les principals novetats de la nova temporada del Servei de vigilància de la posidònia que iniciarà, com és habitual, de manera parcial, dia 15 de maig, amb dues embarcacions a Eivissa i dues més a Formentera, i que dia 1 de juny ja comptarà amb tots els mitjans habituals arreu de l’arxipèlag (5 embarcacions a Formentera, 5 a Mallorca, 3 a Eivissa i 2 a Menorca).

Per a la campanya d’enguany, els usuaris de la mar comptaran amb noves eines que els ajudaran a complir amb més facilitat amb la prohibició de fondejar sobre posidònia. Així, per exemple, ja està disponible la cartografia completa de les praderies de posidònia a les Illes Balears que s’ha sufragat amb fons de l’Impost de Turisme Sostenible (ITS). L’elaboració de la cartografia ha estat possible gràcies al projecte «Atles submarí» i es pot consultar a la web www.atlasposidonia.com. En aquesta web, també es pot descarregar una aplicació informàtica que permetrà a l’usuari informar-se sobre si es troba en zona de fondeig permès, prohibit o regulat.

La cartografia, segons ha especificat Mas, iniciarà ara la tramitació, que inclourà un procés d’exposició pública abans de publicar-se al Butlletí Oficial de les Illes Balears (BOIB). En tot cas, el director general ha deixat clar que la cartografia serà una eina informativa perquè, en cap cas, s’imposaran sancions a partir de la cartografia sinó que aquestes sempre van avalades per fotografies submarines on es constata la posició de l’àncora sobre la praderia.

A més, i en el marc d’un altre projecte finançat amb l’ITS, Som Posidònia, es posarà en marxa el Telèfon Posidònia, una línia de comunicació directa a través de la qual es resoldran dubtes sobre la protecció de la posidònia i es podran transmetre suggeriments i propostes de tal manera que es pugui millorar l’atenció a la ciutadania.

Pel que fa a la retirada de la posidònia de les platges, Mas ha presentat una Guia de bones pràctiques que es remetrà a tots els ajuntaments costaners de l’arxipèlag i que està basat en la feina conjunta que s’ha fet amb ajuntaments com Campos, Calvià o Manacor. La guia es pot descarregar a través d'aquest enllaç.

En relació als projectes sufragats amb el Fons Posidònia, Mas ha destacat que, tot i les dificultats motivades per la pandèmia, s’ha pogut avançar en alguns projectes d’educació ambiental i que s’ha recuperat la Xarxa de Monitoratge de la Posidònia que, fins entre 2016 i 2019, fou gestionada per la Direcció General de Pesca i Medi Marí, gràcies a un projecte finançat per l’ITS.

Durant el torn de preguntes, Mas ha valorat la recent sentència del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSIB) que anul·la tres punts de dos articles en el marc d’un recurs d’impugnació a la totalitat del decret, Mas ha valorat positivament la sentència ja que «a efectes pràctics, no tendrà repercussions i, per tant, suposa una consolidació jurídica al gruix i a la filosofia del Decret». Mas ha confirmat que la Conselleria, coincidint amb el criteri de l’Advocacia de la comunitat, no recorrerà la sentència.

El Comitè Posidònia és un òrgan creat arran de l’aprovació del Decret 25/2018 de conservació de la posidònia oceànica a les Illes Balears. Està format per trenta membres de diversos òrgans i entitats públiques i privades, entre els quals hi ha l’Estat, diverses conselleries, Ports de les Illes Balears, els consells insulars, les entitats locals, la Universitat de les Illes Balears, institucions científiques, entitats ecologistes, confraries de pescadors i el sector de la navegació d’oci. Les seves funcions són de deliberació, assessorament, proposta, seguiment i control en matèria de posidònia.