Els efectes són significatius principalment en el sector de l’aigua, la salut, el territori i el turisme a mitjà termini
El conseller de Territori, Energia i Mobilitat, Marc Pons, acompanyat del director general d’Energia i Canvi Climàtic, Joan Groizard, i del director general de Qualitat Ambiental, Sebastià Sansó, ha presentat avui els resultats de l’Estudi de vulnerabilitat al canvi climàtic de les Illes Balears.
El conseller ha destacat que la Mediterrània —i, per tant, les seves illes— és una zona vulnerable als efectes del canvi i ha emmarcat aquest estudi en el procés d’elaboració de la llei de lluita contra el canvi climàtic, part fonamental de l’estratègia de la Conselleria de Territori, Energia i Mobilitat en política d’energia.
Així, el conseller Pons ha destacat que el Govern està desplegant una estratègia d’actuació en la lluita contra el canvi climàtic, seguint la línia marcada per l’Acord de París i la Unió Europea.
Segons el conseller, l’objectiu és doble: arribar a zero emissions de gasos d’efecte hivernacle l’any 2050 i adaptar els diferents sectors de les Illes als canvis que ja estan en marxa i als quals la comunitat científica avisa que és probable que succeeixin
De fet, els Acords de París inclouen la necessitat de definir un pla d’adaptació al canvi climàtic que necessita partir de l’anàlisi dels diferents escenaris que es poden produir per tal de poder definir mesures per combatre i minvar-ne les conseqüències.
L’estudi sobre la vulnerabilitat de les Illes Balears al canvi climàtic segueix les pautes que marca Nacions Unides per a dos escenaris: 2025-2055 i 2056-2086.
S’analitza com variaran la temperatura, les precipitacions, el vent i el nivell del mar i quins efectes tindran aquests canvis en l’aigua, la salut, el territori, el medi natural, el sector primari, l’energia i el turisme.
Es tracta d’avaluacions de risc que permetin prioritzar sectors i línies d’actuació, i no de prediccions meteorològiques exactes.
Les conclusions de l’estudi confirmen la tendència que ja es va notant:
— Un augment de les temperatures, especialment de fenòmens puntuals d’onades de calor a les Illes i més nits tropicals. Al mateix temps, s’anirà produint una disminució d’onades de fred.
— Una disminució de les precipitacions mitjanes però un augment dels episodis de pluges intenses.
— Un règim de vents amb menys episodis ventosos però també més intensos.
— Un increment del nivell de la mar (entre 0,5 i 0,65 mm/any en el període 2081-2100).
Aquests canvis i els efectes que tindran s’emmarquen en un escenari que no és de risc extrem.
“No obstant això, és important anticipar-se als problemes abans que es produeixin i articular ja mesures que permetin anar mitigant els efectes del canvi climàtic si volem garantir la qualitat de vida i la projecció internacional de les nostres Illes”, ha destacat el conseller Pons.
Cal tenir en compte —segons han explicat el conseller Marc Pons i el director general d’Energia i Canvi Climàtic, Joan Groizard— que els riscs són alts (tot i que no extrems) en el futur més llunyà, però també significatius principalment en el sector de l’aigua, la salut, el territori i el turisme a mitjà termini.
Per exemple:
— La reducció de precipitacions pot dur més risc de sequera meteorològica i hidrològica
— L’augment del nivell de la mar, tot i que no suposa un gran risc d’inundació de les Illes (com sí seria el cas a illes del Pacífic, per exemple, amb una orografia molt més plana), sí que té impactes, com ara la contribució a la salinització de les reserves hídriques.
— Les onades de calor tenen també efectes sobre la salut (especialment de les persones més vulnerables) i la sequera incrementa pols, espores de fongs, etc., que poden agreujar les malalties respiratòries, i, també, l’augment de vectors de transmissió de malalties (mosquits, etc.).
— L’increment de les temperatures també provoca més risc d’incendis, la proliferació d’espècies invasores, l’erosió d’ecosistemes costaners.
— La major evaporació i la necessitat de reg al camp pot suposar el risc de pèrdua de cultius per episodis extrems.
— Els episodis de pluges intenses impliquen un major risc d’inundacions i d’impactes sobre les infraestructures, de saturació del clavegueram, etc.
Totes aquestes conseqüències conflueixen també en efectes sobre la imatge turística de les Illes, que podrien perdre l’atractiu si no es gestionen i anticipen aquests riscs adequadament.
Per tant, la futura llei de canvi climàtic, necessàriament, inclourà mesures que marcaran les estratègies futures de l’Administració i també de cada sector, per tal que es puguin prevenir i minvar els efectes del canvi climàtic. Alguns exemples:
— El disseny d’infraestructures haurà de tenir en compte no només les condicions meteorològiques actuals sinó també les futures, d'acord amb els canvis que suposarà previsiblement el canvi climàtic: dimensionar els ports adequadament, etc.
— La planificació territorial i urbanística haurà d’incorporar la perspectiva climàtica tant sobre el terreny com en les condicions de les noves construccions.
—Les noves construccions hauran de preveure mesures bioclimàtiques o de molt alta eficiència energètica, tant per a la reducció d’emissions com per minimitzar l’impacte dels episodis més extrems de calor.
“L’estudi que hem presentat avui és un punt de partida perquè els diferents sectors puguin identificar les seves vulnerabilitats davant el canvi climàtic. Sota el paraigües que marqui la llei de canvi climàtic, serà cada sector —tant des de l’Administració com des de l’àmbit privat—, com a experts en la seva matèria, el qui haurà de definir el detall dels riscs associats al canvi climàtic i les accions específiques per desenvolupar”, han explicat el conseller i el director general d’Energia i Canvi Climàtic.
El conseller Marc Pons ha recordat que, a més de la redacció de la llei de canvi climàtic ara en procés, el Govern ja ha pres mesures concretes per combatre el canvi climàtic:
— La compra d’energies renovables, el foment de l’autoconsum, l’impuls del vehicle elèctric, les línies de subvenció, la tramitació de projectes renovables, etc.
— La posada en marxa del Pla de Transició Energètica que, per primer cop, defineix el futur energètic de les Illes, amb mesures concretes com el tancament dels centres de producció energètica més contaminants i la implantació de sistemes de generació renovable.