Jesús Jurado trasllada l’aposta ferma del Govern de les Illes Balears per les polítiques de memòria democràtica al Fòrum de Governs Locals i Autonòmics de Còrdova NNota Informativa

El secretari autonòmic de Sectors Productius i Memòria Democràtica, Jesús Jurado, ha participat aquest dimarts en el primer Fòrum de Governs Locals i Autonòmics per a la Memòria Democràtica, organitzat per la Diputació de Còrdova. Una trobada, vinculada al Fòrum Mundial de Ciutats i Territoris de Pau, que vol oferir un espai estable d’intercanvi d’experiències, de cooperació entre institucions, accions de sensibilització, comunicació i formació conjuntes, dins una xarxa de governs locals i autonòmics per a la memòria democràtica.

Jurado ha participat com a ponent en una de les taules sobre «Memorialització i governs regionals», que s’ha celebrat aquest migdia a la sala d’actes de la Diputació Provincial de Còrdova. Un espai de debat que el secretari autonòmic ha compartit amb Ana Gil Montaño i Francisco Javier Arroyo, membres del Comissionat per a la Concòrdia de la Conselleria de Cultura i Patrimoni Històric de la Junta d’Andalusia; Aintzane Ezenarro, directora de l’Institut de la Memòria, la Convivència i els Drets Humans del País Basc; Raquel Romero, presidenta del Consell Assessor de Memòria Històrica del Govern de la Rioja, i Francisco Pérez Urban, director general de Biblioteques, Arxius i Patrimoni Cultural de la Junta d’Extremadura.

En la seva intervenció, Jurado ha manifestat la clara intenció del Govern de les Illes Balears d’avançar en l’àmbit de la Memòria Democràtica «reivindicant i recuperant els nostres referents democràtics previs a la transició, i cercant la igualtat en la reparació de les víctimes com a camí cap a la justícia i el respecte dels drets humans per aconseguir una concòrdia real». El secretari autonòmic ha destacat l’estreta col·laboració que hi ha amb les famílies de les víctimes i la societat civil organitzada, a través de les associacions memorialistes –Memòria de Mallorca, el Fòrum per la Memòria d’Eivissa i Formentera, i Memòries de Menorca–, un tret que defineix les polítiques de memòria que desenvolupa el Govern de les Illes Balears. «El seu impuls i la seva lluita han fet possible que les polítiques de memòria siguin una de les insígnies del nostre Govern», ha remarcat Jurado.

La implicació directa de les famílies i les entitats memorialistes és fonamental, però també la col·laboració amb altres territoris. En aquest sentit, Jesús Jurado s’ha referit al Protocol existent entre el Govern de les Illes Balears i la Generalitat de Catalunya per treballar en les identificacions dels milicians trobats a les fosses de Son Coletes, a Mallorca; així com la col·laboració amb la Junta d’Extremadura de cara a la exhumació de víctimes de la colònia penitenciària de la Savina, a Formentera.

Dins el balanç fet pel secretari autonòmic de Memòria Democràtica, destaquen els tres plans d’excavació i exhumació de fosses de la repressió franquista a les Illes Balears, a través dels quals s’han recuperat ja prop de 200 víctimes, amb l’objectiu principal de la identificació i el retorn de les restes a les seves famílies. Dins les polítiques de memòria impulsades des de les Illes Balears també ocupen un lloc destacat el Projecte Stolpersteine i les Pedres de la Memòria, que s’estan instal·lant arreu de les illes en homenatge als represaliats balears en camps de concentració i extermini nazi i a les víctimes del franquisme, respectivament. També forma part del reconeixement públic el lliurament dels certificats de víctimes del franquisme a les famílies de les persones desaparegudes. I ja dins l'àmbit de la divulgació, hi ha la tasca que s’està duent a terme per incloure la memòria democràtica en l’àmbit educatiu, tant a nivell de secundària, amb formació específica del professorat, com a nivell universitari.