Iniciats el 60% dels projectes finançats pel Fons Posidònia NNota Informativa

El director general d'Espais Naturals i Biodiversitat, Llorenç Mas, ha presidit, aquest dimecres, el Comitè Posidònia, l'òrgan de deliberació, assessorament, proposta, seguiment i control de les polítiques de conservació de la fanerògama marina.

El Comitè ha tractat, entre d'altres temes, l’execució dels projectes finançats a través del Fons posidònia. Així, dels planificats, ja n’hi ha un 58% que estan en marxa. Entre ells s’hi troben l’edició del llibre ‘La platja és vida’ o la Xarxa de Monitoratge de la Posidònia, que des de l’any passat torna a gestionar la Conselleria de Medi Ambient i Territori.

Cal recordar que el Fons Posidònia és finalista, per la qual cosa la partida de què es disposa s’ha de destinar a projectes relacionats amb la protecció de la fanerògama marina, així com de divulgació i educació ambiental sobre els beneficis de la planta.

D’altra banda, el director general ha explicat que l’Estat destinarà un milió d’euros a les Illes Balears per a la conservació de la posidònia, tal com ha detallat, aquest dimarts, el senador autonòmic, Vicenç Vidal. Mas s’ha mostrat satisfet d’aquest acord i ha explicat que la partida «és fruit d’una reivindicació històrica per part d’aquesta Conselleria: si l’Estat no s’implica en la protecció de la fanerògama marina, i no es fa una feina transversal, és més difícil aplicar polítiques globals que tenguin un impacte positiu a tota la Mediterrània».

Mas ha recordat que ja s’estan duent a terme accions conjuntes amb Catalunya o el País Valencià, i ha remarcat que la implicació de l’Estat a través de la dotació pressupostària «ha de ser només el punt de partida per una política de conservació òptima dels nostres ecosistemes marins».

A més, al Comitè s’ha exposat la proposta dels «Criteris-guia per a l’avaluació de propostes de replantació de posidònia». El document ha estat elaborat per l'IMEDEA-CSIC-UIB, a proposta de la Conselleria de Medi Ambient i Territori. «Darrerament, percebem un interès molt gran en replantar posidònia, així que vam encomanar un marc general de condicionants perquè els interessats ho tenguin en compte abans d’elaborar les propostes», ha explicat Mas.

El document, que ha rebut el vistiplau del Comitè, estipula que les replantacions només es poden dur a terme a espais on prèviament hagi existit una praderia de posidònia i en els quals ja no estiguin presents els impactes pels quals hauria desaparegut.

Es tendrà en compte, a més, si la intervenció és necessària, és a dir, si hi ha la possibilitat que la praderia es regeneri de manera natural. En cas afirmatiu, no s'autoritzaria el projecte de replantació. «Els processos naturals sempre seran més eficients que una intervenció de replantació», ha argumentat el director general.

Els projectes de restauració hauran d'incloure, a més, mesures quantificables sobre l'evolució de l'actuació per poder-ne avaluar l'eficàcia. En aquest sentit, es considera que el termini mínim de seguiment ha de ser de cinc anys.