25 setembre 2019 Conselleria d'Educació, Universitat i Recerca

Govern i consells insulars es reuneixen per coordinar les seves actuacions en matèria de política lingüística NNota Informativa

Foto de noticia
Descàrrega d'imatges d'alta qualitat

Govern i consells insulars es reuneixen per coordinar les seves actuacions en matèria de política lingüística

Govern i consells insulars s’han reunit avui a la seu de la Conselleria d’Educació, Universitat i Recerca per tal de posar en comú les seves principals línies d’acció en matèria de política lingüística i coordinar les seves actuacions.

La reunió ha estat presidida pel conseller Martí March i ha comptat amb la participació de la titular de la Secretaria Autonòmica d'Universitat, Recerca i Política Lingüística, Agustina Vilaret; la directora general de Política Lingüística, Beatriu Defior; la vicepresidenta primera i consellera executiva de Cultura, Patrimoni i Política Lingüística del Consell de Mallorca, Isabel Busquets; el director insular de Política Lingüística del Consell de Mallorca, Lluís Segura; el conseller de Cultura, Educació, Joventut i Esports del Consell de Menorca, Miquel Àngel Maria; la consellera de Cultura, Educació i Patrimoni del Consell d'Eivissa, Sara Ramon, i la consellera de Patrimoni i Política Lingüística del Consell de Formentera, Raquel Guasch.

L’objectiu de la Conselleria és que aquesta sigui la primera de tot un seguit de trobades per mirar de coordinar les polítiques que s’impulsen a totes les illes en aquesta matèria i poder treure més profit dels recursos i activitats que es duen a terme a les Balears per part de cada institució.

March ha destacat que una de les qüestions que la Conselleria ha posat damunt la taula és la necessitat de retornar a l’esperit que va propiciar l’elaboració de la Llei de Normalització Lingüística de 1986,  recuperant el consens polític, social i educatiu que la va fer possible.  

En aquest sentit, Martí March ha afirmat que “no volem que la llengua sigui un element de confrontació ni de crispació social i en això treballam i hem de fer un esforç tots, per recuperar l’esperit que hi va haver a l’Estatut d’autonomia que establí el català com a llengua oficial i que va suposar l’aprovació de la Llei de normalització lingüística de 1986”. El conseller ha recordat que “l’any 1998, essent president Jaume Matas, es va aprovar el Decret de mínims i hi va haver un consens polític, social i educatiu. Sabem que la situació ara és més complicada però això no ha de suposar que deixem de treballar perquè la llengua sigui un element de cohesió, de riquesa compartida i no de confrontació”.

Per la seva banda, la titular de la Secretaria Autonòmica, Agustina Vilaret, ha afegit que aquestes reunions es volen convocar de manera periòdica de forma itinerant a totes les illes. Vilaret ha explicat que entre les principals línies d’acció en matèria de política lingüística des del Govern “ens hem marcat, d’una banda, garantir els drets lingüístics, amb instruments com l’Oficina de Defensa dels Drets Lingüístics, i d’altra banda, garantir la continuïtat de la llengua catalana, sobretot entre els joves i especialment a Eivissa i Formentera, on fa més falta, ja que està comprovat que tot i que hi ha un percentatge alt de població que té coneixements de català això no es correspon amb l’ús”.

Finalment, la vicepresidenta del Consell de Mallorca, Bel Busquets, ha insistit en la necessitat d’una bona coordinació en matèria de política lingüística “tots hem de treballar per fomentar l’ús de la llengua catalana i ho hem de fer de manera coordinada amb la Direcció General de Política Lingüística, sobretot en aspectes que necessiten una especial incidència: tant des de l’àmbit territorial i com des dels àmbits d’ús com, per exemple, el dels joves, el del comerç, el de la restauració o el de l’esport que són els àmbits que, a l’anterior legislatura, el Consell Social de la Llengua Catalana ja va identificar com a d’especial incidència”.