LOGO CAIB
Contingut
11 desembre 2019Conselleria d'Hisenda i Relacions Exteriors

Els pressuposts 2020 destinen 17,53 milions d'euros a Formentera, dels quals la meitat corresponen a l’aportació del Govern al Consell insular NNota Informativa

Foto de noticia
Descàrrega d'imatges d'alta qualitat

Els pressuposts 2020 destinen 17,53 milions d'euros a Formentera, dels quals la meitat corresponen a l’aportació del Govern al Consell insular

Els pressuposts de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears per a 2020 destinen 17,53 milions d’euros a Formentera, dels quals 6,73 milions pertanyen a inversions provinents de les conselleries del Govern de les Illes Balears i de les empreses i entitats del sector públic de la CAIB.  De la quantia global de més de 17 milions, la meitat correspon a l’aportació del Govern al Consell insular de Formentera, de 8,77 milions, a través dels pressuposts autonòmics.

El Govern ha presentat aquest dimecres els nous comptes autonòmics -actualment en fase de tramitació parlamentària- al Consell de Formentera. Una reunió encapçalada per la presidenta del Consell, Alejandra Ferrer, i la consellera d’Hisenda i Relacions Exteriors del Govern, Rosario Sánchez, en la que també han participat el director general de Pressuposts del Govern, Joan Ignasi Morey, la vicepresidenta primera i consellera d’Habitatge, Majors, Comerç i Emprenedoria del Consell de Formentera, Ana Juan, el vicepresident tercer i conseller de Benestar Social, Gerència i Transparència del Consell de Formentera, Rafael Ramírez, i el conseller insular d’Economia, Hisenda i Serveis Generals, Bartomeu Escandell. En acabar, han comparegut en roda de premsa la presidenta del consell insular i la consellera d’Hisenda i Relacions Exteriors juntament amb el director general de Pressuposts del Govern i el conseller insular d’Economia, Hisenda i Serveis Generals.

Dels 17,53 milions destinats a Formentera de la despesa territorialitzada dels pressuposts autonòmics per a 2020, les inversions sumen 6,73 milions, dels quals prop d’1 milió prové   del sector públic administratiu (Administració general de la CAIB, Servei de Salut i ATIB) i els altres 5,7 milions a les empreses del sector públic instrumental de la CAIB.

En matèria d’inversions, destaca l’apartat dels pressuposts autonòmics destinat a les infraestructures educatives, al qual es preveu la finalització de la construcció del nou CEIP Sant Ferran. Així mateix, els comptes autonòmics reserven la partida per a continuar amb la construcció de la nova residència per a persones majors de Formentera (18 places).

Pel que fa a l’àmbit sanitari, a l’Àrea de Salut d’Eivissa i Formentera es posarà en marxa en 2020 el servei d’hemodinàmica, les obres del qual es troben a punt de finalitzar. En mobilitat, de la seva banda, es preveu la incorporació de la tecnologia dels nous autobusos necessària per a la integració tarifària del transport per carretera de totes les illes.

Les inversions en matèria mediambiental inclouen les actuacions de manteniment i explotació de la depuradora de Formentera i les obres de remodelació de la tercera línia de producció de la dessaladora, un projecte finançat amb l’Impost de Turisme Sostenible, així com les actuacions de la xarxa de sanitat forestal (lluita contra la processionària, control de possible afectació de plagues i actuacions de prevenció).

Els pressuposts autonòmics també preveuen partides per a la millora de l’eficiència energètica, com les subvencions per inversions en autoconsum i energies renovables per a administracions públiques, i per a la creació del centre Bit Pitiüses, i de suport al comerç, com les inversions per a la millora dels mercats municipals.

A l’àmbit de l’agricultura i la pesca, també inclouen partides per a la millora de la dessalació de la bassa de regadiu de Formentera, per a actuacions de manteniment de les basses de reg, la vigilància de les reserves marines i per a projectes estratègics de dinamització del sector agroalimentari.

Pel que fa a la cultura i el patrimoni, d’altra banda, els pressuposts preveuen inversions per a dur a terme el pla d’activitats de la Fundació Museu i Centre Cultural Formentera.

LA MAJOR DESPESA SOCIAL DEL PRESSUPOST CAIB

Durant la presentació, la consellera Sánchez ha destacat en termes generals que es tracta d’uns pressuposts “responsables social i financerament”, atès que consoliden i augmenten la despesa destinada a les polítiques socials, la més alta de la història, de 3.091 milions d’euros, el 70,5% del pressupost no financer per a 2020, i perquè mantenen el nivell d’inversió pública i també la línia de control i estabilització del deute públic.

Així mateix, els pressuposts 2020 mantenen el ritme d’inversió dels darrers anys, amb 652,8 milions, una xifra només superada pel pressupost 2019, en 12,2 milions (una variació del 1,8%), i que suposa 17,6 milions més (un 2,7% més) que el 2018. La inversió per a 2020 supera en 224 milions (un 52% més) la de 2015, tal com reflecteixen els capítols de les despeses de capital del pressupost consolidat -el pressupost de la CAIB i de tot el sector públic autonòmic-.

Pel que fa al deute, les Illes  Balears, la comunitat que més ha reduït el seu deute públic en relació amb el PIB la passada legislatura -en 2,5 punts, del 30,3% el 2015 al 27,8% a finals de 2018, darrer any tancat-, mantenen una previsió de reduir-lo al voltant del 27% a finals de 2019 i continuar fins l’entorn del 26% el 2020. 

La consellera també ha destacat que el Govern continua reduint el cost de la cartera de préstecs de la CAIB en un procés de renegociació d’operacions de deute que ha permès un estalvi important gràcies a una millora de les condicions financeres.

Recentment, s’ha acordat una nova renegociació d’operacions d’endeutament amb la qual s’ha aconseguit un estalvi de 7,5 milions, amb la qual aquest procés de renegociació de deute des de l’any 2015 ja ha suposat un estalvi de 42,27 milions. Sánchez valora aquest fet com una mostra de la solvència creditícia de les Illes Balears als mercats financers.

En relació amb el deute, la consellera ha manifestat que “el seu pes és molt elevat”, un fet que “reflecteix un problema de fons: l’infrafinançament històric de les Balears”, ja que, com han confirmat diversos estudis, tant de la Conselleria com de la Sindicatura de Comptes, “una bona part del deute ha estat generat per les mancances dels diversos sistemes de finançament”.