LOGO CAIB
Contingut
6 juliol 2021Conselleria de Presidència, Funció Pública i Igualtat

Els governs balear i valencià reclamen una major aportació de recursos a les comunitats autònomes NNota Informativa

Foto de noticia
Descàrrega d'imatges d'alta qualitat

Els governs balear i valencià reclamen una major aportació de recursos a les comunitats autònomes

Els particiants a la taula redona amb el titol "Reivindicació de la perifèria" aposten per una visió més federal de l'actual model territorial

Els governs de les Illes Balears i la Comunitat Valenciana coincideixen en l’aposta per avançar en la millora de l’actual model territorial des d’una visió més federal, cap a majors nivells de cogovernança i capacitat en la presa de decisions de les comunitats autònomes en la relació entre les administracions estatal i autonòmiques, i cap a una millor distribució de recursos per a les comunitats a través del sistema de finançament i de les inversions estatals. Aquests plantejaments són alguns dels que han posat en comú la consellera d’Hisenda i Relacions Exteriors del Govern de les Illes Balears, Rosario Sánchez, i el conseller d’Hisenda i Model Econòmic de la Generalitat valenciana, Vicent Soler, durant la darrera taula rodona celebrada en el marc de la cimera entre ambdues comunitats al Palau de Congressos de Palma. Ambdues conselleries han acordat una declaració conjunta en aquests termes.

Sota el títol Reivindicació de la perifèria, relativa al model territorial actual, les necessitats en matèria de finançament, inversions i infraestructures i els reptes demogràfics, aquesta taula encapçalada per Rosario Sánchez i Vicent Soler ha comptat amb la participació de dos professors i experts en finançament i dos presidents d’organitzacions empresarials de cada comunitat: l’economista i professor Guillem López Casasnovas i el president del Cercle d’Economia de Mallorca, Josep Maria Vicens, en la representació balear; i, per la part valenciana, el professor i director de l’Institut Valencià de Recerques Econòmiques, Francisco Pérez, i el president de l’Associació Valenciana d’Empresaris, Vicente Boluda. El debat ha estat moderat per la periodista i directora del diari Ara Balears, Maria Eugènia Quetglas.

Ambdós consellers defensen una major descentralització de l’Estat i un major pes de les comunitats en la presa de decisions i coincideixen en l'objectiu d'abordar l'inici de la reforma de l'actual sistema de finançament autonòmic i d’aconseguir que el nou model impliqui una major aportació de recursos a les comunitats autònomes, per tal que puguin disposar dels recursos suficients per a la prestació dels serveis públics i a la vegada impulsar les polítiques necessàries de desenvolupament econòmic.

Els governs balear i valencià han fet un major esforç els darrers anys per arribar a assolir la mitjana en despesa en serveis públics fonamentals malgrat les limitacions del sistema de finançament, fet que ha suposat un major endeutament, qüestió sobre la que també coincideixen en les seves propostes.

En aquest sentit, les Illes Balears i la Comunitat Valenciana arrosseguen un major nivell de deute públic en relació al seu PIB, generat en part per aquest infrafinançament, i coincideixen en plantejar que l’Administració de l’Estat habiliti mecanismes de compensació de deute autonòmic sobre la base de criteris relatius al seu nivell d'insuficiència de finançament. Així mateix, coincideixen en que el nou model ha d’afavorir una major coresponsabilitat fiscal de les comunitats, augmentant la seva participació en els principals ingressos tributaris i la gestió tributària i la seva capacitat normativa, i en que també cal evitar la competència fiscal entre comunitats.

“Tenim característiques, història i objectius compartits, malgrat les nostres peculiaritats, i el desig d’aconseguir un futur més pròsper per a la ciutadania dels nostres territoris, i entenem que aquest ha d’anar lligat a una visió més descentralitzada de l’Estat, una visió més federal, a la qual la perifèria tengui més pes per tal de corregir els desequilibris actuals, també en termes de finançament i infraestructures, i es puguin reequilibrar forces des del punt de vista social, econòmic i polític, entre d’altres”, ha manifestat la consellera d’Hisenda i Relacions Exteriors de les Illes Balears, Rosario Sánchez.

Ambdós governs han incidit en els increments continuats de població, superior a la mitjana del conjunt de l’Estat, i els altres reptes relacionats amb la demografia i les febleses del model productiu de cada comunitat, amb una pèrdua de posicions rellevant en el PIB per càpita les darreres dècades, malgrat la trajectòria global de creixement econòmic positiu d’ambdues. La consellera Sánchez assenyala que aquests desequilibris poblacionals generen “més pressió sobre les infraestructures i els recursos naturals”.

En aquest sentit, un altre dels punts en comú que han posat de relleu els governs balear i valencià és que el repte demogràfic no es pot limitar a la despoblació dels territoris, sinó que també es manifesta en els problemes derivats de l'increment de població o l'impacte de la població flotant, uns desequilibris existents tant a les Balears principalment com a la Comunitat Valenciana que provoquen un augment de les necessitats de dimensionar els serveis públics i les infraestructures no sols per a atendre les persones residents, sinó també per donar resposta als fluxos turístics i d’altres associats, com els de les persones treballadores de temporada, donat aquest major impacte i pressió sobre el territori, també de caràcter mediambiental.

 

Necessitats d'inversió i el desenvolupament del REIB

Aquestes necessitats en matèria de serveis, infraestructures i equipaments genera conseqüentment majors necessitats d’inversió a dues comunitats que també han arrossegat un dèficit en les inversions estatals directes respecte de la mitjana els darrers anys, i en relació al seu pes poblacional i econòmic. Tots dos governs comparteixen l'objectiu d'aconseguir majors nivells d'inversió. En el cas de les Balears, com ha recordat la consellera, existeixen mecanismes ja previstos pel Govern d'Espanya per a pal·liar aquest dèficit d'inversions, i que s’han de desplegar totalment, com són les mesures del Règim Especial de les Illes Balears, Tant per augmentar la inversió pública (factor d’insularitat) com per fomentar la inversió privada mitjançant incentius fiscals –pendents de tramitació i aprovació definitiva- per pal·liar desavantatges associats a la insularitat i la pèrdua de competitivitat de les empreses de les illes.

La consellera Rosario Sánchez ha destacat al respecte la importància de que les institucions puguin “actuar com a palanca per a la millora del nostre model productiu, i això passa per la capacitat financera”, i ha recordat que les Balears disposen d’un instrument pendent de desenvolupar íntegrament, com és el Règim Especial de les Illes Balears. Així mateix, també ha incidit en que cal abordar la reforma del sistema de finançament per a augmentar els recursos destinats a les comunitats autònomes, “un sistema més transparent, amb un correcte equilibri entre les administracions estatal i autonòmiques, que fomenti la responsabilitat fiscal de les autonomies i que respecti el principi d’ordinalitat”, segons ha manifestat la titular d’Hisenda i Relacions Exteriors.

De la seva banda, el conseller d’Hisenda i Model Econòmic de la Generalitat valenciana, Vicent Soler, ha destacat l’objectiu d’iniciar la reforma del sistema de finançament, un pacte d’Estat “imprescindible” entre tots els territoris que proporcioni recursos suficients per a què totes les comunitats prestin els serveis públics que gestionen. “Totes les autonomies s’han de veure beneficiades del nou sistema perquè totes han de veure augmentar els fons que reben, ningú ha de sortir perdent”, ha manifestat.

Soler ha volgut “animar a totes les autonomies a obrir el debat de la reforma del sistema, sense prejudicis i sense por perquè la reforma només serà possible si aconseguim el benefici i la millora dels recursos de tots els territoris”. Per això, defensa que és necessari “augmentar la suficiència global del sistema” de finançament, ja que es tracta de recursos que “han de tornar a la ciutadania en forma de millora de la sanitat, l’educació i els serveis públics” gestionats per les comunitats autònomes.