LOGO CAIB
Contingut
11 febrer 2021Conselleria de Medi Ambient i Territori

El «Pla Boscà» destinarà més de 500.000 euros en cinc anys a programes de conservació dels amfibis i rèptils de les Illes Balears NNota Informativa

Foto de noticia
Descàrrega d'imatges d'alta qualitat

El «Pla Boscà» destinarà més de 500.000 euros en cinc anys a programes de conservació dels amfibis i rèptils de les Illes Balears

Tres de les espècies seleccionades són endèmiques de l'arxipèlag

El conseller de Medi Ambient i Territori, Miquel Mir, el director general d’Espais Naturals i Biodiversitat, Llorenç Mas, i el cap del servei de Protecció d’Espècies, Ivan Ramos, han presentat, aquest dijous, el Pla Boscà de recuperació i conservació d’amfibis i rèptils de les Illes Balears. El document ha estat elaborat en col·laboració amb la UIB i SEO/BirdLife, en el marc del Projecte ARES, i preveu actuacions pressupostades en 546.300 € els propers cinc anys.

«Conservar la biodiversitat ha estat una de les línies prioritàries d’aquesta Conselleria», ha assegurat Mir qui ha afegit que «els efectes devastadors de la COVID-19 en les nostres vides ens impulsen a fer un esforç major, en aquest sentit, una vegada el consens científic en relacionar la pandèmia amb la deforestació i la pèrdua de biodiversitat és gairebé unànime».

El Pla inclou cinc espècies, de les quals n’hi ha tres que són endèmiques de l’arxipèlag: el ferreret (Alytes muletensis) i les sargantanes balears (Podarcis lilfordi) i pitiusa (Podarcis pityusensis). Les altres dues són el calàpet (Bufotes balearicus) i la tortuga mora (Testudo graeca).

El ferreret és una espècie endèmica en perill d’extinció que, de manera natural, només viu als gorgs dels torrents de la Serra de Tramuntana. Va ser descrit l’any 1977 sobre restes fòssils, però no va ser fins a 1980, quan va ser trobat viu a la Serra de Tramuntana. D’ençà 1991, quan es va posar en marxa el primer pla de conservació, s’ha doblat la població. Tot i així, l’espècie continua sota amenaça especialment per la presència de depredadors introduïts, com la serp d’aigua (Natrix maura), o malalties com el fong patògen Batrachochytrium dendrobastidis.

Pel que fa al calàpet, el Pla es centrarà en la recuperació de la població eivissenca, catalogada en perill d’extinció en aquesta illa. A Mallorca i a Menorca, en canvi, la seva presència és relativament abundant.

El principal objectiu que es marca el Pla en relació a la tortuga mora és recuperar l’àrea de distribució i d’ocupació històrica de l’espècie a l’arxipèlag, assegurant-ne la viabilitat demogràfica a llarg termini. En aquest sentit, cal destacar que, des de 1990 fins a l’actualitat, s’han creat vuit poblacions fora de la seva àrea original de distribució.

Pel que fa a les sargantanes, el Pla es marca com a objectiu mantenir un estat favorable de conservació per a les dues espècies i particularment de cadascun dels seus tàxons o subespècies. En aquest sentit, cal destacar que la sargantana balear habita 12 illots que envolten Mallorca i 16 que habiten Menorca, a banda de 18 illes i illots de l’arxipèlag de Cabrera. A les Pitiüses, la població es manté a 48 illes i illots, incloent les illes d’Eivissa i Formentera.

El conseller ha destacat que el Consorci de Conservació de Fauna de les Illes Balears (COFIB) ja està posant en marxa el dispositiu de captura d’ofidis a Eivissa i Formentera que, enguany, gràcies al finançament de l’Impost de turisme Sostenible (ITS) comptarà amb un pressupost rècord. Mir ha destacat que el control d’ofidis invasors a les Pitiüses «és una de les prioritats essencials en matèria de defensa de la biodiversitat» i ha aplaudit la iniciativa ciutadana que ha sorgit a Eivissa, en aquest sentit. «Cal implicar la societat civil en la defensa de la biodiversitat autòctona i el control d’espècies invasores, si entre tots sumam, assolirem els objectius», ha destacat.

El Pla de conservació s’ha batejat en homenatge a Eduard Boscà i Casanoves, autor del «Catàleg dels rèptils i amfibis d’Espanya, Portugal i les Illes Balears» (1878), el primer treball sistemàtic de fauna herpetològica realitzat a l’Estat.