13 novembre 2018
| <9ªL> Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca
El decret i el servei de vigilància de la posidònia, protagonistes en el Congrés Internacional del MedPan NNota Informativa
Descàrrega d'imatges d'alta qualitat
El decret i el servei de vigilància de la posidònia, protagonistes en el Congrés Internacional del MedPan
Les Illes Balears, capital internacional per uns dies de la protecció dels espais marins
Mallorca ha estat l’escenari escollit per celebrar una de les cites europees més importants per a la conservació dels espais marins protegits. Durant tres dies es reuneixen més d’un centenar d’experts amb l’objectiu de sumar esforços en la gestió de la Xarxa Natura 2000 on tractaran el paper de les àrees marines protegides per assegurar un futur sostenible per als recursos marins i la pesca artesanal a la Mediterrània.
A primera hora d’aquest matí, el conseller de Medi Ambient, Agricultura i Pesca Vicenç Vidal ha inaugurat el congrés internacional on ha dit que, “ és un orgull acollir a tots els presents que treballen en temes de conservació d'àrees marines protegides i xarxa natura”. A més Vidal a volgut posar en valor tota la feina feta en aquesta legislatura envers la posidònia, “un pilar fonamental - ha dit el conseller- que cal protegir per garantir el futur de la nostra biodiversitat marina”.
En aquest encontre hi conflueixen participants de dues reunions diferents, d'una banda MedPan, la xarxa de gestors d'Àrees Marines Protegides de la Mediterrània (AMP), organitzat amb la col·laboració del Govern de les Balears, la Direcció General d’Espais Naturals i Biodiversitat, el Parc Nacional de Cabrera, el Ministeri d'Agricultura, pesca i Alimentació d'Espanya, l'Autoritat de Parcs Nacionals i la Fundació Biodiversitat, i per una altra banda, un taller regional d'intercanvi d'experiències sobre el tema de la gestió de la pesca a petita escala, titulat: "Desafiaments de la Mediterrània per a les àrees marines protegides i la pesca artesanal". En aquest sentit el conseller Vidal ha volgut agrair l'esforç dels organitzadors per fer coincidir els dos esdeveniments, amb les dificultats d'organització que suposa, tant pel que es possibilita l'intercanvi d'experiències i el contacte entre gestors d'àrees protegides marines com pel fet d'estendre la imatge de la nostra comunitat i de la feina feta en protecció i conservació dels espais marins.
Per la seva banda, el director general d’Espais Naturals i Biodiversitat, Miquel Mir ha explicat tot el procés i la importància en ser la primera comunitat autònoma que desenvolupa una legislació específica per a la protecció de la posidònia oceànica.
Cal recordar que les Illes Balears és la comunitat autònoma que posseeix major superfície de praderies de Posidonia oceanica de l'Estat, concretament un 50% del total inventariat. A més, al voltant del 75% d'aquests es troben dins d'àrees incloses en la Xarxa Natura 2000. Les praderies situades entre l'illa d'Eivissa i Formentera van ser declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1999. Totes aquests fets suposen una especial responsabilitat de la Comunitat Autònoma pel que fa a la seva conservació.
En l'actualitat l'increment d'usos en les nostres aigües, principalment lligats a la pressió antròpica tant des del punt de vista d'impactes provinents de terra (emissaris, construcció, etc.), com de les activitats al mar (pesca, navegació, etc .) ha fet aflorar exemples d'impactes que poden posar en perill l'estat òptim de conservació de la posidònia incomplint el que estipula la Llei 42/2007 de patrimoni natural i biodiversitat. Així, es fa necessària una regulació adaptada a la realitat de les Illes Balears que faci compatibles l'existència d'activitats humanes amb la protecció i conservació de l'espècie i de l'hàbitat.
No existien precedents en aquest tipus de regulació, de manera que la Comunitat de les Illes Balears ha estat pionera en abordar aquest complex però necessari repte. Després d'un llarg procés de redacció en el qual s'ha fet especial èmfasi en la participació pública el decret va ser finalment aprovat el 28 de juliol d'enguany. Tenim ara vigent una normativa que ens orienta tant a les administracions com als usuaris en les forma de poder conservar alhora que gaudir de les nostres aigües i costes oferint un horitzó de sostenibilitat per al futur. Aquest decret del que posteriorment es farà una presentació detallada suposa un exemple i un model a seguir per altres CCAA de l'estat espanyol i per a la resta de la Mediterrània.
Durant els estius de 2017 i 2018 el Govern ha realitzat una campanya de vigilància i sensibilització per als usuaris d'embarcacions que freqüenten les zones amb les praderies de posidònia que han suposat que desenes de milers de navegants hagin estat informats sobre la necessitat de conservar i respectar aquestes zones mitjançant un procediment adequat de fondeig de les embarcacions. La campanya, de la qual també es va a informar detalladament en aquesta jornada, procedir quan es visiten aquestes àrees.
El MedPan és la xarxa de gestors d'Àrees Marines Protegides a la Mediterrània. Reuneix més de 100 institucions i ONG que tenen la responsabilitat directa de gestionar les Àrees Marines Protegides (AMP) o estan involucrades en el desenvolupament de AMPs a la Mediterrània. Aquests jugadors gestionen més de 100 MPAS a 19 països mediterranis. La missió de la xarxa MedPan és promoure, a través d'un enfocament d'associació, la sostenibilitat i el funcionament d'una xarxa d'Àrees Marines Protegides a la Mediterrània que siguin ecològicament representatives, estiguin connectades i s'administrin de manera efectiva per ajudar a reduir la taxa actual de pèrdua de biodiversitat marina. En aquesta edició es compleixen 10 anys de creació com a associació. Balears és membre des del començament, primer a través del parc nacional de Cabrera i posteriorment un cop la gestió de cabrera va ser transferida a la CAIB com Direcció General d'Espais Naturals i Biodiversitat.
Algunes dades
En el nostre patrimoni tenim que un 25% del territori de Balears forma part de la Xarxa Natura 2000. La superfície terrestre de la Xarxa és de 1.147 km2 i la marina, de 1.056 km2. En total, 159 espais dels quals 42 inclouen el medi marí.
A més Balears compta amb 13 espais naturals protegits, dels ciuales tots excepte un, són espais litorals, alguns d'ells amb una àmplia àrea marina protegida.
S'han declarat amb diferents figures de protecció, Parc Nacional (arxipèlag de Cabrera), Parc Natural (s'Albufera de Mallorca, s'Albufera des Grau, ses Salines d'Eivissa i Formentera, Mondragó, Península de Llevant i es Trenc-Salobrar de Campos), reserva natural (s'Albufereta i es Vedrà-es Vedranell), paratge natural (Serra de Tramuntana), i Monument Natural (Fonts Ufanes, Torrent de Pareis).
Sota la cobertura legal d'aquestes figures es protegeixen 74.255ha terrestres i 25.601ha marines, un 14,9% de la superfície terrestre de les Illes Balears. En aquests espais naturals protegits es superposen diferents capes de protecció, una primera de protecció urbanística, una segona capa de la xarxa Natura2000 i la tercera com a espai natural protegit, cadascuna amb la seva normativa pròpia.
A més Balears compta amb vuit reserves marines, fet que suposa 61.000 ha de protecció mitjançant les quals es regulen els usos i l'explotació del medi marí, a fi d'incrementar la regeneració natural dels recursos i de conservar els ecosistemes marins més representatius, cosa que repercuteix directament en fer possible el manteniment d'unes activitats pesqueres sostenibles que suposen a més un important valor cultural patrimoni de les nostres Illes.
A primera hora d’aquest matí, el conseller de Medi Ambient, Agricultura i Pesca Vicenç Vidal ha inaugurat el congrés internacional on ha dit que, “ és un orgull acollir a tots els presents que treballen en temes de conservació d'àrees marines protegides i xarxa natura”. A més Vidal a volgut posar en valor tota la feina feta en aquesta legislatura envers la posidònia, “un pilar fonamental - ha dit el conseller- que cal protegir per garantir el futur de la nostra biodiversitat marina”.
En aquest encontre hi conflueixen participants de dues reunions diferents, d'una banda MedPan, la xarxa de gestors d'Àrees Marines Protegides de la Mediterrània (AMP), organitzat amb la col·laboració del Govern de les Balears, la Direcció General d’Espais Naturals i Biodiversitat, el Parc Nacional de Cabrera, el Ministeri d'Agricultura, pesca i Alimentació d'Espanya, l'Autoritat de Parcs Nacionals i la Fundació Biodiversitat, i per una altra banda, un taller regional d'intercanvi d'experiències sobre el tema de la gestió de la pesca a petita escala, titulat: "Desafiaments de la Mediterrània per a les àrees marines protegides i la pesca artesanal". En aquest sentit el conseller Vidal ha volgut agrair l'esforç dels organitzadors per fer coincidir els dos esdeveniments, amb les dificultats d'organització que suposa, tant pel que es possibilita l'intercanvi d'experiències i el contacte entre gestors d'àrees protegides marines com pel fet d'estendre la imatge de la nostra comunitat i de la feina feta en protecció i conservació dels espais marins.
Per la seva banda, el director general d’Espais Naturals i Biodiversitat, Miquel Mir ha explicat tot el procés i la importància en ser la primera comunitat autònoma que desenvolupa una legislació específica per a la protecció de la posidònia oceànica.
Cal recordar que les Illes Balears és la comunitat autònoma que posseeix major superfície de praderies de Posidonia oceanica de l'Estat, concretament un 50% del total inventariat. A més, al voltant del 75% d'aquests es troben dins d'àrees incloses en la Xarxa Natura 2000. Les praderies situades entre l'illa d'Eivissa i Formentera van ser declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1999. Totes aquests fets suposen una especial responsabilitat de la Comunitat Autònoma pel que fa a la seva conservació.
En l'actualitat l'increment d'usos en les nostres aigües, principalment lligats a la pressió antròpica tant des del punt de vista d'impactes provinents de terra (emissaris, construcció, etc.), com de les activitats al mar (pesca, navegació, etc .) ha fet aflorar exemples d'impactes que poden posar en perill l'estat òptim de conservació de la posidònia incomplint el que estipula la Llei 42/2007 de patrimoni natural i biodiversitat. Així, es fa necessària una regulació adaptada a la realitat de les Illes Balears que faci compatibles l'existència d'activitats humanes amb la protecció i conservació de l'espècie i de l'hàbitat.
No existien precedents en aquest tipus de regulació, de manera que la Comunitat de les Illes Balears ha estat pionera en abordar aquest complex però necessari repte. Després d'un llarg procés de redacció en el qual s'ha fet especial èmfasi en la participació pública el decret va ser finalment aprovat el 28 de juliol d'enguany. Tenim ara vigent una normativa que ens orienta tant a les administracions com als usuaris en les forma de poder conservar alhora que gaudir de les nostres aigües i costes oferint un horitzó de sostenibilitat per al futur. Aquest decret del que posteriorment es farà una presentació detallada suposa un exemple i un model a seguir per altres CCAA de l'estat espanyol i per a la resta de la Mediterrània.
Durant els estius de 2017 i 2018 el Govern ha realitzat una campanya de vigilància i sensibilització per als usuaris d'embarcacions que freqüenten les zones amb les praderies de posidònia que han suposat que desenes de milers de navegants hagin estat informats sobre la necessitat de conservar i respectar aquestes zones mitjançant un procediment adequat de fondeig de les embarcacions. La campanya, de la qual també es va a informar detalladament en aquesta jornada, procedir quan es visiten aquestes àrees.
El MedPan és la xarxa de gestors d'Àrees Marines Protegides a la Mediterrània. Reuneix més de 100 institucions i ONG que tenen la responsabilitat directa de gestionar les Àrees Marines Protegides (AMP) o estan involucrades en el desenvolupament de AMPs a la Mediterrània. Aquests jugadors gestionen més de 100 MPAS a 19 països mediterranis. La missió de la xarxa MedPan és promoure, a través d'un enfocament d'associació, la sostenibilitat i el funcionament d'una xarxa d'Àrees Marines Protegides a la Mediterrània que siguin ecològicament representatives, estiguin connectades i s'administrin de manera efectiva per ajudar a reduir la taxa actual de pèrdua de biodiversitat marina. En aquesta edició es compleixen 10 anys de creació com a associació. Balears és membre des del començament, primer a través del parc nacional de Cabrera i posteriorment un cop la gestió de cabrera va ser transferida a la CAIB com Direcció General d'Espais Naturals i Biodiversitat.
Algunes dades
En el nostre patrimoni tenim que un 25% del territori de Balears forma part de la Xarxa Natura 2000. La superfície terrestre de la Xarxa és de 1.147 km2 i la marina, de 1.056 km2. En total, 159 espais dels quals 42 inclouen el medi marí.
A més Balears compta amb 13 espais naturals protegits, dels ciuales tots excepte un, són espais litorals, alguns d'ells amb una àmplia àrea marina protegida.
S'han declarat amb diferents figures de protecció, Parc Nacional (arxipèlag de Cabrera), Parc Natural (s'Albufera de Mallorca, s'Albufera des Grau, ses Salines d'Eivissa i Formentera, Mondragó, Península de Llevant i es Trenc-Salobrar de Campos), reserva natural (s'Albufereta i es Vedrà-es Vedranell), paratge natural (Serra de Tramuntana), i Monument Natural (Fonts Ufanes, Torrent de Pareis).
Sota la cobertura legal d'aquestes figures es protegeixen 74.255ha terrestres i 25.601ha marines, un 14,9% de la superfície terrestre de les Illes Balears. En aquests espais naturals protegits es superposen diferents capes de protecció, una primera de protecció urbanística, una segona capa de la xarxa Natura2000 i la tercera com a espai natural protegit, cadascuna amb la seva normativa pròpia.
A més Balears compta amb vuit reserves marines, fet que suposa 61.000 ha de protecció mitjançant les quals es regulen els usos i l'explotació del medi marí, a fi d'incrementar la regeneració natural dels recursos i de conservar els ecosistemes marins més representatius, cosa que repercuteix directament en fer possible el manteniment d'unes activitats pesqueres sostenibles que suposen a més un important valor cultural patrimoni de les nostres Illes.