El darrer estudi sobre la sargantana balear al Parc Nacional de Cabrera conclou que es troba en bon estat de conservació NNota Informativa

Les poblacions de sargantana balear (Podarcis Lilfordi) al Parc Nacional de l’Arxipèlag de Cabrera es troben un bon estat de conservació. Així ho determina el darrer estudi sobre aquesta espècie al Parc Nacional i que ha estat presentat, aquest dijous en la III Jornada de Recerca a Cabrera que, enguany, s’ha hagut de celebrar en línia per mor de la situació excepcional generada per la pandèmia de COVID-19.

Els autors, Ana Pérez Cembranos i Valentín Pérez Mellado, del departament de Biologia Animal de la Universitat de Salamanca han protagonitzat una de les ponències de la Jornada.

L’estudi, realitzat l’estiu d’enguany, assenyala que és la continuació d’un primer mostreig realitzat el 2018 i del que, enguany, se n’ha ampliat l’àmbit d’estudi. Així, els autors han abordat l’estudi d’enguany amb tres objectius principals: obtenir rèpliques fiables de les estimacions de densitat de 2018, fer un estudi exhaustiu de la realitat poblacional a l’illa de Cabrera Gran i aprofundir en l’estudi sobre el comportament antidepredador de l’espècie.

Les conclusions de l’estudi són diverses. D’una banda, es constata l’excel·lent estat de conservació a les illes més grans (Cabrera Gran i Conillera) mentre que als illots més petits s’han registrat poblacions molt fluctuants i que caldrà confirmar en estudis posteriors amb la mateixa metodologia.

Pel que fa a l’àmbit concret de Cabrera Gran, els autors han dut a terme un mostratge exhaustiu a 16 zones de l’illa, el més ampli realitzat fins ara i que, per primera vegada, abraça les zones menys transitades de l’illa. Per al conjunt de l’arxipèlag, l’estudi fa una estimació de més de 760.000 individus, dels quals uns 355.000 es trobarien a Cabrera Gran.

En relació al comportament antideprededador, és a dir, les distàncies d’apropament i fugida a possibles depredadors, l’estudi s’ha centrat en les diverses situacions observades al Parc Nacional: zones amb presència humana constant, zones amb presència humana eventual i els illots que rarament són visitats. Els autors conclouen que els exemplars estudiats a les zones amb més presència humana mantenen actituds més imprudents des del punt de vista de protecció davant els depredadors naturals. Es tractaria d’un efecte indesitjable des del punt de vista de la conservació de l’espècie perquè atenua el seu comportament antidepredador i la fa, per tant, més vulnerable.

El conseller de Medi Ambient i Territori, Miquel Mir, ha inaugurat prèviament la Jornada. Mir ha destacat «el compromís inequívoc amb el Parc Nacional» i ha posat en valor «la consolidació any rere any d’aquesta cita que posa el focus en el potencial de l’arxipèlag com a generador de coneixement» i ha agraït l’esforç al personal del Parc Nacional per poder tirar endavant la jornada tot i les circumstàncies excepcionals d’enguany.