De la Concha lluitarà per aconseguir un règim especial agrari per a les Balears dins la futura PAC NNota Informativa

La consellera d’Agricultura, Pesca i Alimentació, Mae de la Concha, ha explicat durant la compareixença en la Comissió d’Economia del Parlament de les Illes Balears les línies estratègiques de la Conselleria. Un dels objectius primordials d’aquesta legislatura és aconseguir ‘’la millor Política Agrària Comú (PAC) per a les Balears’’, que inclogui un règim especial agrari per a compensar els costs de la insularitat. Es tracta d’una mesura que suposaria rebre aproximadament un 50 % més de fons provinents de la PAC. La consellera ha explicat que ‘’no es tracta d’un caprici ni d’una demanda per situar-nos per damunt de ningú’’.

 Actualment, dels 6.400 beneficiaris de la PAC a les Balears, el 45 % rep manco de 1.200 euros i l’import mitjà per beneficiari està gairebé 1.400 euros per sota la mitjana nacional.

 La Conselleria ha sol·licitat una reunió específica sobre el Règim Especial Agrari amb l’actual ministre d’Agricultura i en demanarà una altra amb el ministre resultant del futur govern espanyol. Aquesta demanda serà defensada a les institucions comunitàries, tant al Parlament Europeu com a la Comissió Europea, en els propers sis mesos. La PAC és el marc que ha d’incorporar el Règim Especial Agrari per a les Balears. El primer esborrany del futur Pla Estratègic Nacional de la PAC ha d’estar llest el mes de febrer de 2020. L’objectiu de la Conselleria és incloure en aquest document la condició d’insularitat de les Balears, per així justificar la proposta del Règim Especial Agrari. Per això, en un termini de quinze dies s’establirà un mecanisme de feina permanent amb el sector per aconseguir una proposta consensuada per presentar a Madrid.

 La Conselleria d’Agricultura, Pesca i Alimentació defensa una PAC que enforteixi les mesures de regulació de mercats, que impedeixin la caiguda dels preus i que permetin una rendibilitat de l’activitat. La proposta balear preveu l’enfortiment del pagament complementari a joves de fins a un 50 %, així com un nou pagament complementari per a dones, també de fins a un 50 %. En l’actual context de lluita contra el canvi climàtic, també es proposa mantenir el pagament ambiental addicional de fins a un 50 % sobre el pagament bàsic.

 Un altre dels objectius principals de la Conselleria fa referència a la nova Direcció General de Polítiques per a la Sobirania Alimentària. Aquest nou organisme persegueix la defensa i promoció d’un sistema alimentari just, sostenible i de proximitat. Per això, s’han previst desenvolupar dos serveis generals: un de promoció d’alimentació sostenible, amb l’elaboració d’una nova guia de compra pública responsable, amb una experiència pilot que es desenvoluparà el 2020 a menjadors escolars; i un altre de promoció i regulació de mercats agraris.

 La Conselleria preveu diverses actuacions en cada un dels departaments:

 Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural

 A banda del Règim Especial Agrari i la nova PAC, aquesta direcció general preveu el desenvolupament reglamentari i l’aplicació de la Llei agrària, impulsar un pla d’igualtat en el sector agrari, elaborar una estratègia d’extensió de regadiu, desenvolupar un pla de suport a la ramaderia extensiva i posar en marxa un banc de terres en coordinació amb els consells insulars, entre d’altres.

 Pesca i Medi Marí

 El repte més preocupant d’aquesta direcció general és la tendència a la baixa dels efectius en la modalitat professional i l’aposta per la sostenibilitat dels recursos marins. Per això, un dels objectius principals serà defensar els interessos de la pesca balear en el marc de les negociacions de la Política Pesquera Comú. Aquesta entitat també farà feina per consolidar la gestió i vigilància de les reserves marines, així com proposar la creació i/o l’ampliació de noves reserves; la incorporació dels joves al sector i reforçar la sostenibilitat de la pesca des d’un punt de vista mediambiental, social i econòmic, entre d’altres.

 Polítiques per a la Sobirania Alimentària

 Aquesta nova direcció general preveu elaborar un pla estratègic per a la sobirania alimentària i un programa de compra pública alimentària, com també posar en marxa un servei de control de la cadena alimentària, promoure la venda directa, i impulsar un programa de consum d’aliments locals en el sector turístic i de restauració, entre d’altres.

 FOGAIBA

El Fons de Garantia Agrària i Pesquera de les Illes Balears (FOGAIBA) preveu millorar en més informació i agilitat a l’hora de gestionar les ajudes al sector primari. En tan sols dos mesos s’ha executat el pagament de més de 5 milions d’euros i la previsió per a aquesta segona quinzena de setembre és abonar 885 mil euros més. El FOGAIBA fa feina també per posar en marxa aviat el nou escorxador d’aviram d’Inca i aposta per destinar fons de l’impost de turisme sostenible (ITS) per poder convocar ajudes per al manteniment del paisatge i per posar en marxa una convocatòria de replantació de cultius llenyosos de secà, com a mesura per lluitar contra l’abandonament dels cultius i de la plaga de la xilel·la.

SEMILLA

Els Serveis de Millora Agrària i Pesquera (SEMILLA) tenen per objectiu elaborar un pla estratègic per a la mateixa empresa per al període 2021-2025. Serà un procés participat per les cooperatives agroalimentàries, les organitzacions agràries i altres actors implicats, així com els mateixos treballadors de l’empresa. Estarà basat en tres eixos: la formació i la investigació, la producció agrària i pesquera, i la promoció alimentària.

 La consellera d’Agricultura, Pesca i Alimentació ha explicat que la legislatura 2019-2023 serà ‘’crucial’’ per al conjunt dels sector agrari, ramader, pesquer i alimentari de les Balears. ‘’És, potser, la darrera oportunitat per aturar el progressiu abandonament de l’activitat agrària i pesquera que s’ha experimentat a les Balears’’, ha conclòs.