Balears es manté com una de les comunitats autònomes que contribueixen amb recursos al sistema de finançament autonòmic, degut a la seva major capacitat tributària, i en canvi continua com a una de les que rep una menor aportació en el repartiment dels recursos de l’actual model de finançament entre totes les comunitats. Així es desprèn de l’anàlisi de la liquidació i els valors definitius del sistema de finançament autonòmic corresponent a l’exercici 2017, comunicades pel Ministeri d’Hisenda.
La liquidació definitiva del sistema de finançament de 2017 ha estat de 700,71 milions, una quantitat lleugerament superior a la previsió de liquidació que va realitzar i comunicar el Ministeri d’Hisenda el juliol de 2018, per import de 699,12 milions, i que varen preveure els pressuposts autonòmics per a 2019. Per tant, Illes Balears disposa finalment el 2019 d’1,59 milions d’euros més (un 0,23% més) que els prevists en concepte de liquidació del sistema de finançament autonòmic de 2017.
Els recursos corresponents al sistema de finançament de 2017 per a Balears sumen 2.787,12 milions d’euros. En comparació amb l’exercici anterior, 2016, els recursos corresponents al sistema de finançament han suposat un increment del 5,05%, en total 134,09 milions d’euros més.
No obstant això, l’anàlisi de les dades comunicades pel Ministeri d’Hisenda permet comprovar que les Balears són la segona comunitat en aportar recursos al sistema i la novena en quant a recursos rebuts amb l’actual finançament autonòmic, segons la liquidació del model de finançament de l’any 2017. Per tant, es confirma que el sistema de finançament actual segueix situant les Balears a la mitjana pel que fa als recursos rebuts, però aquest fet contrasta amb una capacitat fiscal de la CAIB que es troba molt per sobre de la mitjana, una situació que ja s’ha produït els darrers anys.
Un dels factors que poden explicar aquesta distorsió del sistema de finançament actual pot ser l’impacte de la població flotant que, per una banda, pot explicar l’elevada capacitat fiscal de les Balears però, per l’altra, no es considera com un indicador rellevant a l’hora de distribuir els recursos disponibles per a finançar serveis i infraestructures públiques.
En aquesta primera anàlisi del valor definitiu dels recursos del finançament corresponents a 2017, s’observa que les Balears, en línia amb els anys anteriors, varen tornar a ser la segona comunitat en termes de capacitat tributària per càpita, amb un índex de 127,26 superior a la mitjana de base 100 i només per darrere de la Comunitat de Madrid. I per contra ocupà la novena posició en recursos rebuts, amb un índex de 100,11 sobre la mitjana. Les Balears són una de les tres comunitats solidàries que contribueixen al sosteniment del finançament del conjunt de comunitats de règim comú.
D’aquesta manera, el saldo de recursos menys aportacions va a tornar ser negatiu per a les Balears, per un import de 479,68 milions el 2017, el que es tradueix en què cada resident a la comunitat rep 429,82 euros menys del que aporta el sistema de finançament de les comunitats de règim comú, segons les dades globals de 2017 (en termes normatius i competències homogènies entre comunitats). Aquest saldo negatiu ha anat creixent els darrers anys, en la mesura que la conjuntura econòmica més favorable ha reforçat la capacitat fiscal de Balears en relació a la mitjana de les comunitats.
La consellera d’Hisenda i Relacions Exteriors del Govern, Rosario Sánchez, considera que les dades reflecteixen una vegada més “la necessitat urgent de dur a terme una reforma de l’actual sistema de finançament autonòmic, caducat fa cinc anys”, i avançar en la negociació i posada en marxa d’un futur model de finançament “més just” per a les Balears, “on els ciutadans de les Illes gaudeixin de serveis públics i infraestructures en termes equivalents a la resta de la ciutadania espanyola, ni més ni manco”.
Balears, ha afegit, necessita un model que “permeti continuar aportant solidàriament al manteniment del sistema autonòmic, però assegurant la disponibilitat dels recursos necessaris per garantir la prestació de serveis públics fonamentals i desenvolupament de polítiques públiques en igualtat de condicions que la resta del territori espanyol”.
El Govern de les Illes Balears manté la reclamació de criteris com el principi d’ordinalitat, el qual adequaria la posició de les comunitats segons la seva capacitat tributària i impediria que una comunitat de les que més aporta al sistema sigui en canvi de les que rep menys recursos en el repartiment dels recursos del model de finançament, com és el cas de les Balears.
“Cal iniciar de la manera més ràpida possible la reforma del sistema de finançament, que ja duu massa anys pendent, i per això també és fonamental que es pugui arribar a formar govern a Espanya”, ha afegit la consellera. En aquest sentit, també ha lamentat que la manca de nous Pressuposts Generals de l’Estat, pel veto al nou projecte de PGE 2019 presentat pel Govern de l’Estat i per la situació política actual, ha bloquejat les transferències pendents en concepte del sistema de finançament a les comunitats autònomes, fet que incideix negativament en el compliment dels objectius d’estabilitat pressupostària per a 2019.