Aprovada la llei de consultes populars i processos participatius a les Illes Balears NNota Informativa

\ Impulsada per la Conselleria de Participació, la nova llei regula els referèndums municipals com els únics processos que seran vinculants
 
El Parlament de les Illes Balears ha aprovat la llei de consultes populars i processos participatius, el text de la qual permet aprofundir en els mecanismes de democràcia directa i participativa, atenent l’article 15 de l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears, més enllà de la tradicional democràcia representativa, en el qual s’especifica el dret a la participació dels ciutadans, de manera individual i col•lectiva, i el deure dels poders públics de promoure la participació.

La nova llei regula diversos instruments de democràcia participativa, com ara les consultes ciutadanes, que poden ser convocades pel Govern, els consells insulars i els ajuntaments, que s’hauran de fer a partir d’un registre únic i voluntari de participació ciutadana, per sectors afectats per la matèria concreta a consultar. En aquest sentit la consellera Fanny Tur ha destacat que: "és una llei que parla de principis irrenunciables per a qualsevol societat de progrés, lliure i igualitària com ara el de la igualtat, el de la corresponsabilitat ciutadana, el de la solidaritat, el de la transparència, el de la representació equilibrada entre homes i dones, el de la inclusió i cohesió social, el de la visibilitat de tots els col.lectius, el de la ciutadania plena". La consellera també ha afegit: "no hem de tenir por a consultar a la ciutadania, el Govern té molt clar que l'opinió dels ciutadans ha d'estar en el centre de les polítiques i de les decisions de govern. Un estat de dret té els seus fonaments arrelats en la sobirania popular, la qual no només s'ha d'exercir cada 4 anys sinó de manera permanent. En les democràcies consolidades el dret a votar i a expressar l'opinió és un dret inviolable".

Aquest registre voluntari, per sectors d’acord amb les matèries corresponents a cadascuna de les competències estatutàries, serà d’inscripció fàcil i l’objecte específic d’inscriure-s’hi serà exercir el dret de participació, perquè sigui prou representatiu i legitimador per fer una consulta ciutadana. D'aquesta manera, quan es vulgui fer una consulta sobre una matèria no serà precís consultar a totes les persones i entitats inscrites al registre sinó només a aquelles que hagin manifestat expressament, a l’hora d’inscriure’s, la voluntat de ser consultades en la matèria en qüestió.

La normativa específica de caràcter estatal, i les conseqüents sentències del Tribuna Constitucional, no permet la utilització del cens electoral, més enllà del seu ús habitual quan es duen a terme eleccions. La normativa, per tant, no permet a les institucions autonòmiques, insulars i municipals de poder fer consultes populars no referendàries dirigides al cos electoral.

Referèndums municipals

La llei regula els referèndums municipals, com a eina de democràcia directa, els resultats dels quals seran els únics vinculants i la convocatòria requerirà l’autorització del Govern de l’Estat. Per tant, aquest tipus de consulta serà l’únic que comptarà amb les llistes electorals facilitades per la Delegació Provincial de l’Oficina del Cens, la qual cosa permetrà que el resultat del referèndum sigui vinculant per a la Corporació Municipal convocant.

Aquests referèndums s’hauran de referir a assumptes de competència pròpia municipal i de caràcter local que siguin d’especial rellevància per als interessos de la població, tot i que en queden exclosos els assumptes relatius a la hisenda local.
 
Tant les consultes com els referèndums municipals podran ser convocats per l’Administració o per iniciativa popular, que ha de ser subscrita per un nombre de persones que no tenguin limitat el dret de sufragi i estiguin identificades. La llei regula els percentatges de ciutadans mínims que podran impulsar una iniciativa d'aquesta naturalesa i que depenent del volum poblacional. Així, s'estipula el següent:
- al 10 % de la població, en els municipis amb una població de menys de 5.000 persones;
- 500 persones més el 2% de la població que excedeixi dels 5.000, en els municipis amb una població de 5.000 a 100.000 persones;
–    2400 persones més l’1% de la població que excedeixi dels 100.000, en els municipis amb una població de més de 100.000 persones.

Figures de democràcia participativa

Així mateix, es regulen les figures de les audiències ciutadanes i els fòrums de participació ciutadana, per a les quals es podran proposar audiències públiques als presidents de les diferents institucions de les Illes Balears i als batles o batlesses dels ajuntaments de les Illes Balears i fixar espais de reflexió pública entre ciutadania, experts i administració.

A més, la llei estableix altres mesures de democràcia participativa, com ara consultes ciutadanes, consells de participació o iniciatives ciutadanes.

Consultes Ciutadanes

La consulta ciutadana és un mecanisme de democràcia participativa d'àmbit autonòmic, insular i municipal, però és un tipus de consulta no vinculant. L’objecte ha de ser conèixer l’opinió de les persones inscrites al registre de participació ciutadana, perquè aquest procés no pot utilitzar el cens electoral.

Fòrums de participació ciutadana

Els fòrums de participació ciutadana són espais de deliberació, reflexió i anàlisi entre la ciutadania (o els seus representants) i l'administració. És l’espai on sotmetre a debat i analitzar i avaluar el resultat d’una actuació pública concreta executada per l’administració. Hi poden participar les persones i entitats inscrites al registre de participació ciutadana.

La llei també inclou els pressuposts participatius en les administracions locals, insulars i autonòmica, perquè la ciutadania pugui presentar projectes d’actuació. En el cas de l’administració autonòmica, ha de destinar a pressuposts participatius una part dels recursos propis. Ha d'establir la  quantia i el concepte o la matèria sobre els quals la ciutadania pot fer propostes i decidir el destí d’aquestes partides als pressuposts generals de la Comunitat Autònoma de l’any següent.