27 gener 2022 <10aL>Conselleria d'Hisenda i Relacions Exteriors

La consellera Sánchez defensa a Brussel·les una atenció específica per a les illes de la UE i els reptes de l’Euroregió Pirineus Mediterrània NNota Informativa

Foto de noticia
Descàrrega d'imatges d'alta qualitat
El Govern de les Illes Balears, la Generalitat de Catalunya i la Regió d’Occitània presenten el full de ruta 2021-2030 de l’Euroregió

La consellera Sánchez defensa a Brussel·les una atenció específica per a les illes de la UE i els reptes de l’Euroregió Pirineus Mediterrània

La titular d’Hisenda i Relacions Exteriors reclama un augment de les ajudes al transport de mercaderies a les empreses de les illes

La consellera d’Hisenda i Relacions Exteriors, Rosario Sánchez, ha defensat avui a Brussel·les la necessitat d’avançar en el desenvolupament d’una estratègia específica per a les illes en el marc de la Unió Europea (UE) i en altres reptes per a la cohesió exposats pels territoris de l’Euroregió Pirineus Mediterrània (EPM) –les Illes Balears, Catalunya i Regió d’Occitània­-, amb motiu de la presentació del full de ruta 2021-2030 d’aquesta agrupació europea de cooperació territorial, davant diverses autoritats de les institucions europees, com la comissària europea de Cohesió i Reformes, Elisa Ferreira.

La delegació de l’Euroregió Pirineus Mediterrània ha comptat amb la consellera Rosario Sánchez i el director general de Relacions Exteriors, Antoni Vicens, per part del Govern de les Illes Balears, i amb representants de la Generalitat de Catalunya i la Regió d’Occitània, com la consellera catalana d’Acció Exterior i Govern obert, Victòria Alsina, i la vicepresidenta Nadia Pellefigue, del govern occità, el qual presideix actualment l’EPM.

Aquesta representació de l’Euroregió Pirineus Mediterrània s’ha desplaçat a Brussel·les per presentar les seves accions i el full de ruta 2021-2030 d’aquesta agrupació europea de cooperació territorial (AECT) i per continuar guanyant visibilitat i reforçant el seu paper clau, exemple de bones pràctiques en la construcció de l’Europa de les Regions.

Durant la visita a Brussel·les, la consellera Sánchez i les representants de Catalunya i Occitània es reuneixen amb la Comissària europea de Cohesió i Reformes, Elisa Ferreira; el president del Comitè de les Regions, Apostolos Tzitzikostas; el diputat i president de la Comissió de Desenvolupament regional del Parlament Europeu, Younous Omarjee; i el cap de gabinet del comissari europeu Virginijus Sinkevičius, de Medi Ambient, Oceans i Pesca.

Per part de les Illes Balears, la consellera d’Hisenda i Relacions Exteriors, Rosario Sánchez, ha incidit en què el full de ruta de l’EPM fins 2030 afronta “reptes” com la resposta “a les urgències climàtiques i mediambientals, per tal d’accelerar la transformació ecològica i energètica dels nostres territoris, o la promoció d’una economia innovadora, resilient i circular”.

Sánchez ha traslladat a les reunions “la necessitat d’avançar en el desenvolupament de l’article 174 del Tractat de Funcionament de la UE pel que fa a l’atenció especial que s’ha de prestar, a través d’una estratègia específica, als territoris insulars i les zones de muntanya”, dos components essencials de la geografia euroregional i la seva cohesió territorial.

En aquest sentit, ha destacat l’objectiu d’aconseguir un estatut propi per a les illes en el marc de la UE, en la línia del que estableix el dictamen aprovat pel Comitè de les Regions a iniciativa de les Balears i de la feina duta a terme amb el Govern d’Espanya i davant diverses institucions europees.

A més, ha defensat la importància d’augmentar el límit actual a les ajudes al transport de mercaderies a les empreses de les illes, una demanda per modificar la normativa europea de minimis que també es traslladarà al si de la Comissió Illes –actualment sota la presidència de les Illes Balears- de la Conferència de Regions Perifèriques i Marítimes d’Europa.

L'EPM és un exemple de solidaritat entre els seus membres aglutinant temes rurals, muntanyencs i insulars, amb una sola veu a nivell regional, mediterrani, nacional i europeu, capaç de mobilitzar-se en el marc de posicions com "L'hora d'actuar" presentat a la COP26 de Glasgow. Per això, insisteix en la necessitat de donar suport a les euroregions i als seus territoris pel que fa al finançament específic dels fons de la política de cohesió, en base als objectius de l'article 174 del Tractat.

FULL DE RUTA 2030 DE L’EUROREGIÓ PIRINEUS MEDITERRÀNIA

Per part de la Regió d’Occitània, la seva vicepresidenta i consellera d’Educació, Recerca, Europa i Relacions Institucionals, Nadia Pellefigue, en representació de Carole Delga, actual presidenta d’Occitània i de l’EPM, ha posat de relleu l’historial de la estructura, l’experiència i la voluntat d’innovació, que en fan un actor clau per a la cooperació territorial.

“Estem avui a Brussel·les com a Euroregió per portar la veu dels nostres territoris, però també dels nostres valors humanistes i accions conjuntes en línia amb els reptes prioritaris de la UE, com el Pacte verd europeu. Recolzant-se en iniciatives innovadores i sostenibles eixides de la societat civil, l’Euroregió contribueix a la construcció de l’Europa de les Regions de demà”, ha manifestat Pellefigue, qui també ha destacat la joventut com a prioritat i la propera creació d’un parlament dels joves de l’Eurorregió.

Per part de la Generalitat de Catalunya, la seva consellera d’Acció Exterior i Govern Obert, Victòria Alsina, ha destacat l’importància d’una governança multinivell que permeti integrar diferents administracions, institucions y ciutadania amb la presa de decisions i el desenvolupament de les accions dutes a terme, valoritzada pel nou full de ruta de l’Euroregió, i que fomenta encara més tot tipus de partenariats territorials, europeus i internacionals, entre d’altres a la conca mediterrània.

“Els catalans tenim molts interessos en diferents àmbits que defensem des de Brussel·les, a la capital d’Europa. Avui ho fem acompanyats dels nostres bons aliats de l’Euroregió, amb qui no només duem a terme projectes de cooperació transfronterera, sinó que també ens uneix i ens guia la mar Mediterrània. Els socis de l’Euroregió compartim la voluntat de crear una Europa més sostenible, competitiva i cooperativa”.

També ha remarcat el paper clau de l’EPM, a través de la MedCoopAlliance, per federar i respondre a les necessitats dels territoris, i participar a la governança a la Mediterrània en els principals programes de cooperació territorial europea.  L’Euroregió ha sabut mobilitzar-se i reaccionar davant la crisi COVID tot dedicant un fons d’ajut específic de 700.000 euros per incitar els actors del territori euroregional a treballar junts i a trobar solucions innovadores i sostenibles.

Les reunions de la representació de l’EPM a Brussel·les han tingut com a objectius principals la presentació d’aquesta agrupació, una Euroregió històrica i única, constituïda com a AECT des del 2009, que respon a les prioritats de l'UE gràcies al seu full de ruta 2021-2030; i ser una sòcia clau per a les institucions europees en l’àmbit de la política de cohesió a la conca mediterrània i pel que fa a les qüestions de governança multinivell per a la cooperació territorial europea.

Així mateix, també han servit per recalcar que l'EPM és un territori innovador altament implicat en la política de cohesió i per  destacar la necessitat de recolzar encara més les AECT de la conca mediterrània com a territoris específics que podrien ser un bon exemple d’èxit per a l'equilibri de la política de cohesió així com una força de proposta per preparar la propera generació d'objectius dels fons de cohesió.