Es reprenen les tasques de la segona fase d'exhumació de la fossa de Sencelles NNota Informativa

La Secretaria Autonòmica de Memòria Democràtica ha reiniciat avui les tasques d'exhumació de la segona fase d'exhumació de la fossa del cementeri de Sencelles, on se cerquen les restes de tres víctimes: Josep Miralles Garau i Josep Serra Juan, de Montuïri, i Pilar Sánchez Llabrés, de Palma.

L'equip de l'empresa ATICS, adjudicatària del segon Pla de Fosses del Govern de les Illes Balears, ha reiniciat les tasques a les 8.30 hores del matí, després que el passat 14 de març les hagués d'interrompre arran de la declaració d'estat d'alarma. Aquest dilluns ha tornat a Sencelles l'equip d'ATICS, format per 4 arqueòlegs, que s'han traslladat des de Barcelona, i una antropòloga. El retorn a la feina ha vengut marcat per un pla de seguretat adaptat a l'activitat arqueològica en temps de la COVID-19, per evitar contagis tant entre els membres de l'equip, com també en el seu entorn immediat de feina. Tots els integrants de l'equip d'exhumació han donat negatiu en les proves COVID que se'ls han practicat en el seu lloc d'origen, abans de traslladar-se a Mallorca.

Pla de seguretat

Tot i formar part d'una activitat de baixa probabilitat d'exposició al coronavirus, tots els membres de l'equip d'ATICS treballen amb mascareta i guants, dins una zona de treball ben acotada i que estableix distàncies de seguretat entre els membres de l'equip i també amb la gent aliena a aquest. La roba de feina, a més, no surt en cap moment del cementeri sinó que els arqueòlegs es vesteixen i desvesteixen en una capella, un espai confinat, que l'Ajuntament de Sencelles ha posat a la seva disposició. Cada membre de l'equip treballa, a més, amb el seu propi joc d'eines, que no es comparteix amb la resta d'arqueòlegs que fan feina en l'excavació. L'equip, a més, no es trasllada a l'hora de dinar sinó que se'ls proveeix de menjar dins el mateix cementeri.

El Pla de seguretat de l'empresa ATICS també vetlla per la protecció col·lectiva i posa a disposició de la gent que hagi d'entrar en contacte amb l'equip, mascaretes, guants i gel desinfectant. Amb tot, i com a mesura de precaució, s'elimina temporalment la cita diària que mantenien els arqueòlegs amb les persones interessades en les tasques d'excavació, especialment, veïns de Sencelles, d'edat avançada. I es mantenen els canals de comunicació amb els mitjans, a través de la Conselleria d'Administracions Públiques i Modernització; amb les administracions implicades amb les tasques d'exhumació ―el Govern de les Illes Balears, a través de la Direcció General de Memòria Democràtica, i l'Ajuntament de Sencelles―, així com amb els familiars de les víctimes que s'espera localitzar.

La primera actuació del segon Pla de Fosses

La segona fase d'exhumació de la fossa del cementeri de Sencelles és la primera actuació del segon Pla de Fosses que impulsa el Govern de les Illes Balears, que preveu un total de 9 intervencions en 8 municipis ―Sencelles, Porreres, Eivissa, Manacor, Bunyola, Artà, Valldemossa i Santa Maria del Camí―, així com l'estudi d'una possible fossa a Formentera.

Segons la informació recollida en el Mapa de fosses comunes de Mallorca realitzat per Antònia Mercadal, en el cementeri de Sencelles se cerquen tres víctimes enterrades en dues fosses. En una fossa estaria Josep Miralles Garau, de 31 anys, de professió pagès i músic, i Josep Serra Joan, de 56 anys, de professió pagès. Tots dos procedien de Montuïri, van ser assassinats l'1 de setembre de 1936 i trobats a la carretera de Santa Maria a Montuïri, entre els nuclis de Sencelles i Biniali, segons consta en la Causa 375/1936.

La tercera víctima és Pilar Sánchez Llabrés, de 33 anys, venedora al mercat. Procedia de Palma i els testimonis orals afirmen que diversos homes la van segrestar, violar i assassinar. La varen trobar en el Predi de Son Palou de Sencelles, segons consta en la Causa 901/1936.

Les dues causes judicials indiquen que els cossos d'aquestes víctimes es localitzen a l'interior del cementeri de Sencelles. El Pla d'intervenció proposat per ATICS i aprovat per la Comissió Tècnica de Persones Desaparegudes i Fosses de les Illes Balears, preveu en aquesta segona fase d'exhumació l'excavació de 5 zones o àrees concretes, a partir dels resultats obtinguts a partir d'una prospecció amb georadar realitzada el passat mes de febrer. Si aquestes zones no donassin resultats, es procediria a l'excavació en extensió de la terrassa inferior del cementeri a partir dels resultats obtinguts en l'exhumació del 2018.