Es posa en marxa el protocol d'ADN a partir de les restes localitzades al cementeri de Sencelles NNota Informativa

L'equip d'arqueòlegs d'ATICS, encarregat de la segona fase de recerca de les possibles fosses al cementeri de Sencelles que impulsa el Govern de les Illes Balears, ha recuperat a dia d'avui 3.500 fragments d’ossos humans que corresponen a un mínim de 50 individus de diferents edats. Entre aquests fragments, hi ha algunes restes cranials que presenten defectes compatibles amb lesions perimortem ** ―produïdes a l’entorn de la mort de l'individu-. Segons les primeres anàlisis forenses, no es descarta la possibilitat que aquestes lesions hagin estat provocades per l'impacte d'un projectil d'arma de foc. 

Aquesta és la raó per la qual l'equip d'ATICS posa en marxa ara la segona fase d'estudi que inclou la recollida de totes les dades genètiques dels familiars de les tres víctimes que se cerquen en el cementeri de Sencelles per tal de creuar-les amb les restes òssies localitzades. 

Les restes s’han recuperat durant les tasques d'excavació a la zona 1 oest de la terrassa inferior del cementiri de Sencelles ―una àrea d'uns 70 m2 x 1,20m de fondària de la part més inferior d'aquesta terrassa, que limita amb els nínxols de construcció recent―, on s'ubica el cementiri civil primitiu, ja existent en el segle XIX. 

Així ho han comunicat avui capvespre el secretari autonòmic de Memòria Democràtica i Bon Govern, Jesús Jurado i el director general de Memòria Democràtica, Marc Herrera als membres de la Comissió Tècnica de Desapareguts i Fosses, on ha intervingut l'arqueòleg Cesc Busquets, responsable d'ATICS. 

Restes molt alterades i fragmentades

L'informe de valoració antropològica-forense, que ha analitzat aquests 3.500 fragments d'ossos localitzats a Sencelles, explica que totes aquestes restes corresponen a ossos o fragments ossis procedents d'un dipòsit de remoció i que s'han trobat sense cap tipus d'articulació o coherència anatòmica. Són restes incompletes i presenten alteracions importants post mortem, a causa de les modificacions que han patit els enterraments. Cal recordar que al cementeri de Sencelles, entre les dècades de 1950 i 1980 s'hi varen dur a terme diferents remodelacions que varen afectar els enterraments realitzats des del segle XIX. Per tant, les restes es troben, a dia d'avui, molt alterades i fragmentades a causa de la remoció que ha patit el terreny. 

Tots aquests fets, indica l'informe, limiten i condicionen la interpretació de les lesions, per la qual cosa s'han de continuar estudiant i analitzant les evidències d'aquests casos que presenten lesions perimortem i es recomana activar el protocol d'ADN de les restes i dels possibles familiars vius. 

“La troballa d'aquestes restes és una gran notícia perquè ens permet obrir una segona fase en la investigació”, explica el secretari autonòmic de Memòria Democràtica i Bon Govern, Jesús Jurado, “ens permet seguir treballant en una possible identificació d'aquestes restes que, a dia d'avui, no sabem qui són. Fins que facem el creuament de l'ADN no podrem obtenir més informació. Cal deixar fer feina els equips d'antropòlegs i forenses, i mantenir la màxima prudència per respecte, sobretot, a les famílies que cerquen els seus éssers estimats”. 

El protocol d'ADN  

A partir d'ara, l'equip d'ATICS posa en marxa la segona fase d'estudi que inclou la recollida d'ADN dels familiars de les tres víctimes que se cerquen a la fossa de Sencelles ―els dos montuïrers Josep Miralles Garau (31 anys) i Josep Serra Joan (56 anys), i Pilar Sánchez Llabrés (33 anys), veïna de Palma― així com l'elaboració del seu arbre genealògic i la recollida de les dades físiques de cada víctima ―com antecedents mèdics i clínics. 

Una vegada recollit, aquest material genètic serà analitzat en els laboratoris de la Universitat Autònoma de Barcelona i la Universitat Pompeu Fabra, on l'ADN dels familiars es creuarà amb els resultats d'ADN de les restes òssies localitzades. 

Està previst que en els pròxims dies es pugui donar per conclosa l'excavació de la zona oest del cementeri de Sencelles. Llavors els arqueòlegs procediran a realitzar sondejos en altres zones on el georadar havia detectat alteracions, abans de donar per conclosa aquesta segona fase. 

**Lesió perimortem: qualsevol dany o alteració en os fresc, ja sigui abans, durant o després de la mort de la persona. El terme perimortem significa al voltant de la mort.