El conseller Mir reclama que s'incrementi la protecció de la mediterrània contra els renous a la II Cimera de l'ONU dels oceans NNota Informativa

El conseller de Medi Ambient i Territori, Miquel Mir, ha defensat, aquest dimecres, a la II Conferència de l'ONU dels Oceans, que es celebra a Lisboa, que la velocitat màxima per navegar pel Corredor de Cetacis de la Mediterràna sigui de 13 nusos, almanco en els mesos de màxima probabilitat d'interacció amb rorquals. En tot cas, ha assegurat, “en cap cas s'haurien de sobrepassar els 19 nusos al llarg de l'any per evitar no només les col·lisions sino les molèsties per renous i reduir les emissions i la contaminació”.

Mir ha participat en un acte, organitzat per l'organització Ocean Care, amb la consellera d'Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica de la Generalitat Valenciana, Mireia Mollà, i la consellera d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya, Teresa Jordà. El conseller ha posat en valor la feina conjunta realitzada pels tres territoris en benefici de la protecció de la mediterrània i ha recordat que l'assistència a aquesta trobada internacional era un dels compromisos adquirits a la I Cimera Mediterrània pel Medi Ambient i el Clima, celebrada el mes de març, a Barcelona.

Mir ha reclamat, “una vegada més, que l'Estat s'impliqui més en la protecció de la mediterrània, atenent les peticions dels governs dels tres territoris, que compten amb el suport de nombroses associacions ecologistes”. En aquest sentit, ha reivindicat el paper que va jugar el Govern de les Illes Balears en la declaració, per part del Govern espanyol, del Corredor de cetacis de la Mediterrània, una zona marina de 46.386 km² d’alt valor ambiental situada entre les Illes Balears i la Península com a Àrea Marina Protegida (AMP). El desembre del 2019, el Conveni de Barcelona va reconèixer la importància ambiental d'aquesta AMP en declarar-la Zona Especialment Protegida d'Importància per a la Mediterrània (ZEPIM).

Mir ha recordat, a més, que el Consell de Govern va aprovar, a principis d'any, instar al Govern de l'Estat a promoure a nivell internacional una proposta per declarar les aigües de l’entorn de les Illes Balears com a Zona Marina Especialment Sensible (ZMES), una figura existent a altres indrets del planeta que contempla mesures per evitar, disminuir i controlar la contaminació marina produïda pels vaixells.

L’acord del Consell de Govern, impulsat per les conselleries de Medi Ambient i Territori i d'Hisenda i Relacions Exteriors, insta a l’executiu estatal a estudiar i elevar una proposta en aquest sentit a l’Organització Marítima Internacional (OMI), organisme especialitzat de les Nacions Unides. “No hem d'oblidar que la mar Mediterrània representa una de les rutes marítimes més transitades del món, i és la porta d’entrada entre Europa i Àsia a través del Canal de Suez”, ha recordat Mir. “Conseqüentment, les aigües que envolten l’arxipèlag balear es troben en un node molt important de transport marítim internacional que pot tenir impactes desfavorables per al medi marí i costaner i la salut humana, fent-se preceptiu avançar en la definició, localització, prevenció, reducció i control dels efectes negatius de la navegació marítima internacional. I un dels seus efectes negatius és el renou que afecta negativament els ecosistemes marins”, ha afegit.

Finalment, els tres consellers han recordat que han presentat al·legacions a la proposta de designació d’una Zona Marina Especialment Sensible (ZMES) al Nord-Oest de la Mediterrània per a la protecció de cetacis, promoguda pels governs d'Espanya, Mònaco, França i Itàlia. “Reclamem que es tengui en compte la tasca conservacionista que hem impulsat amb el suport de diverses entitats ecologistes”, ha assenyalat Mir qui ha citat la moratòria per prospeccions submarines, impulsada per l'Aliança Mar Blava, el decret de prohibició de fondeig sobre posidònia i les mesures contra la contaminació acústica presents als plans de gestió Xarxa Natura 2000.