Reactivació econòmica: Els pressuposts amb la major despesa social i de base per a la recuperació econòmica superen les esmenes a la totalitat i segueixen la seva tramitació al Parlament NNota Informativa

Llum verda del ple del Parlament, durant el debat de totalitat, a la tramitació dels pressuposts amb la major despesa social i de base per a la recuperació social i econòmica davant la pandèmia de la COVID-19 i els seus efectes.  El Projecte de llei dels pressuposts generals de la Comunitat Autònoma per a 2021 ha superat les tres esmenes a la totalitat presentades per grups de l’oposició (PP, El PI i Vox), les quals han estat rebutjades per 31 vots en contra, 21 a favor i cinc abstencions, i s’han aprovat les quanties globals d’aquest nou projecte de pressuposts –amb 31 vots a favor, 21 en contra i cinc abstencions-.

La consellera d’Hisenda i Relacions Exteriors, Rosario Sánchez, ha defensat davant el ple del Parlament aquests segons pressuposts de la legislatura, “els primers des de la irrupció de la pandèmia que ha sacsejat el món i la nostra comunitat”. “Uns pressuposts per a fer front al major desafiament que hem tengut: controlar una pandèmia sanitària, preservar la cohesió social i afavorir la recuperació del nostre sistema productiu”, ha dit.

Sánchez ha destacat que els pressuposts aporten “estabilitat i confiança” davant les incerteses de l’actual conjuntura i neixen “amb un esforç públic excepcional” davant l’actual “situació d'emergència”, amb quatre eixos que resumeixen els objectius d’aquests comptes. En primer lloc, ha dit,  “garantir la seguretat sanitària en tots els sectors, clau tant des del punt de vista de salut com per a la reactivació econòmica. La inversió en salut pública és la inversió econòmica en aquests moments més rendible”.

Uns pressuposts, ha continuat la consellera, “per protegir les rendes de les persones i de les empreses”, amb un reforç de les prestacions socials, les ajudes de menjador escolar, les ajudes per lloguer d’habitatge, així com de les inversions en centres i unitats de salut i en centres educatius i l’augment de les places en residències i centres de dia, i també de les línies d'ajudes i finançament adreçades a empreses i autònoms.

A més, són uns pressuposts “per preservar la cohesió social en aquests moments tan complicats, ja que aquest pressupost reforça més encara la seva component social”, i que “assoleixen novament la despesa social més alta de la història, que creix en un 8%, fins superar els 3.340 milions d’euros” en els comptes inicials per a 2021.

I es tracta també d’uns pressuposts plantejats per “ajudar a impulsar la reactivació i la diversificació de la nostra economia i de la nostra societat”. “Amb un augment de les inversions del 14% en el pressupost inicial de la Comunitat, fins els 745 milions d’euros (92 milions més que enguany), i que s'incrementarà amb els nous fons europeus”, ha afegit la consellera.

Els pressuposts per a 2021 es situen inicialment en 5.881,5 milions d’euros. Els comptes inclouen un augment de la despesa destinada a les polítiques públiques de 342,7 milions, fins els 4.726,5 milions, un 7,8 % més respecte del pressupost no financer per a 2020, i se’n preveu un nou increment amb la incorporació de més recursos provinents del nou fons europeu, amb els quals s’estima que el pressupost global superarà els 6.000 milions.

MÉS SANITARIS I DOCENTS I AUGMENT DE LA INVERSIÓ SOCIAL

Durant la seva intervenció, la consellera ha recordat que enguany s’han pres mesures extraordinàries per fer front a la pandèmia i els seus efectes socials i econòmics, i que es reflecteixen també en els nous pressuposts, com la contractació de més de 900 professionals per reforçar el sistema sanitari i de més de 570 professors més per a aquest curs escolar, “amb garanties de seguretat, com s’està veient a la tornada a les escoles”.

El gruix del pressupost es destina a la seguretat i l'assistència sanitària, el reforç necessari del sistema educatiu i la protecció social, com a escut davant l'impacte de la crisi provocada per la Covid-19; i a la reactivació econòmica i social, a través del desplegament eficaç de les mesures contingudes i ja iniciades del Pacte per a la Reactivació i la Diversificació Econòmica i Social de les Illes Balears, acordat pel Govern, la resta d'administracions públiques de les illes, agents socials i econòmics i grups polítics, a fi de mitigar els efectes econòmics i socials de la pandèmia.

Per a 2021, augmenta la despesa social -polítiques de salut, educació, serveis socials, ocupació i habitatge- fins a situar-se inicialment en 3.340,4 milions, la xifra més alta destinada a aquestes àrees, un 8,1 % més (un increment de 249 milions) respecte del pressupost 2020. El major augment per polítiques és el de la sanitat, amb 206,3 milions més, fins a arribar a 1.933,2 milions. El pressupost d'educació creix en 48 milions, fins a 1.053,2; i el de polítiques de protecció social, en 28,5 més, fins els 215,2 milions.

SUPORT A EMPRESES I AUTÒNOMS

La titular d’Hisenda i Relacions Exteriors ha destacat també l’augment de les prestacions socials i les diverses línies d’ajudes econòmiques, tant a famílies com al teixit empresarial. En aquest sentit, per a 2021 es posa en marxa una nova línia de crèdits ISBA per injectar inicialment fins a 100 milions més a petites i mitjanes empreses i autònoms, els quals s’afegeixen als més de 173 milions de finançament aprovat durant 2020 que beneficien a més de 2.000 pimes i autònoms a través de les línies del Govern i ISBA.

La consellera també ha explicat que, a més d’aquesta línia de finançament, el Govern augmenta les transferències a empreses privades, principalment corresponents a ajudes i subvencions adreçades als diversos sectors, en un 23%, fins 40,8 milions en aquesta previsió inicial dels pressuposts 2021, 7,6 milions més que enguany i que representen un 190% més que l’any 2015.

Als comptes 2021, com ja va explicar a la seva presentació, es redueix en un 23% el pressupost financer, el qual recull els recursos destinats al pagament del deute acumulat de la Comunitat, després que per a 2020 s'hagués produït un augment atípic del volum d'amortització del deute pel retorn de 450 milions de dues emissions de deute de legislatures anteriors.

NOU MARC FISCAL I PRESSUPOSTARI PER FER FRONT A LA CRISI

Aquest any, el Govern ha elaborat els pressupostos tenint en compte un altre factor clau de la resposta europea a aquesta crisi: el nou marc fiscal i pressupostari. Per primera vegada, s'han suspès els límits de dèficit, deute i regla de despesa, per 2020 i 2021, a partir de l'activació de la clàusula de salvaguarda del Pacte d'Estabilitat i Creixement de la Unió Europea.

Per això, el Govern ha fet el pressupost per a 2021 d'acord amb la taxa de referència de dèficit plantejada pel Govern d'Espanya a les comunitats, un nivell orientatiu del 2,2 % del PIB, del qual es preveu l'aportació de l'Estat per assumir la meitat (1,1 %), via transferències extraordinàries. D'aquesta manera, el dèficit pressupostari propi màxim previst als pressuposts és de l'1,1 % del PIB, equivalent a uns 295,7 milions d'euros.

El manteniment del nivell de recursos del sistema de finançament autonòmic (2.887 milions), les noves aportacions extraordinàries estatals amb motiu de la COVID-19 (295,7 milions) i la incorporació d’una primera partida preliminar (100 milions) en previsió de l’arribada de nous fons europeus, són els principals factors que permeten compensar la reducció prevista dels ingressos tributaris de la Comunitat per la menor recaptació provocada per la Covid-19, tant dels tributs cedits (-24 %) com dels tributs propis (-34 %) i de les taxes (-13 %) respecte del pressupost 2020.

En aquests nous pressuposts, com ja es va explicar a la presentació, el Govern incorpora en la previsió d’ingressos els primers 100 milions provinents del nou fons europeu, en concret del mecanisme React-EU, destinat a inversions en infraestructures de serveis públics fonamentals i polítiques d’ocupació, i que encara no s’han distribuït entre les conselleries.

Del conjunt del nou fons europeu Next Generation, s’estima l’arribada de més recursos a les Illes Balears el proper any, tal com es preveu al projecte dels nous Pressuposts Generals de l’Estat, ha recordat la consellera, en diversos àmbits, com les polítiques mediambientals i de transició energètica (101 milions), d’habitatge (33 milions) i de turisme (20 milions).

D’altra banda, el nou marc fiscal concedeix major marge financer a totes les administracions per fer front a la crisi i també permet als consells insulars i els ajuntaments fer ús dels romanents dels darrers anys. A través de la llei de pressuposts, a més, el Govern facilita que les transferències als consells el 2021 en concepte de fons de compensació interinsular puguin ser destinades a despesa corrent, i no només inversions, per tal de donar més flexibilitat en l’ús dels seus recursos.