Armengol i March presenten el primer pla de coeducació de les Illes Balears NNota Informativa

Es tracta d'un pla fruit d'unc procés obert i participatiu de la comunitat educativa i col·lectius específics

Més de 8 milions per a polítiques d'igualtat i coeducació durant els 4 anys d'aplicació del Pla

Es preveuen un total de 50 accions específiques a desenvolupar entre 2019 i 2022

183 centres ja compten amb agent de coeducació

Més d’un centenar de representants de la comunitat educativa, de les administracions i diferents col·lectius han participat avui a l’acte de presentació del Pla de Coeducació de les Illes Balears 2019-2022, celebrat al Consolat amb la presència de la presidenta del Govern, Francina Armengol, acompanyada del conseller d’Educació, Universitat i Recerca, Martí March, la directora general de Primera Infància, Innovació i Comunitat Educativa, Amanda Fernández, la directora de Convivèxit, Marta Escoda, i una mestra del CEIP Gabriel Comas Ribas d’Esporles, Francisca Torres.

Armengol ha explicat que es tracta del primer pla d’aquestes característiques i “és el fruit d’un procés obert i participatiu” en el qual han col·laborat diferents agents de la comunitat educativa i que ha comptat amb el suport tècnic de persones expertes en coeducació i igualtat. Després d’un procés d’anàlisi de normativa, de les aportacions de diferents agents de la comunitat i l’Administració educativa, de salut, de serveis socials, i agents sociocomunitaris i de les esmenes aportades es va elaborar l’esborrany que finalment es va presentar als membres del Consell Escolar de les Illes Balears, de l’Institut Balear de la Dona i de la Direcció General de Drets i Diversitat, per fer la redacció final.

La finalitat del Pla de Coeducació de les Illes Balears 2019-2022 és aconseguir que l’acció educativa que es duu a terme als centres educatius de les Illes Balears estigui basada en els principis de la coeducació i de la igualtat d’oportunitats. Aquesta acció educativa requereix un canvi de mirada que permeti revisar l’enfocament dels continguts, els mètodes d’ensenyament i, també, els aspectes organitzatius per avançar en la construcció de models d’identitat no sexista. S’ha d’avançar cap a la igualtat afectivosexual per visibilitzar i donar valor a la diversitat que enriqueix i anar més enllà del sistema binari i heteronormatiu.

El Pla concreta cinc objectius i 50 accions temporalitzades que es desenvolupen amb responsables i indicadors d’avaluació. Finalment, es preveu fer-ne un seguiment i una avaluació. S’acompanya d’una memòria econòmica que facilitarà la previsió dels pressuposts anuals per desenvolupar-ne les accions. En total, la inversió prevista en el període de 2019 a 2022 és de 8.630.253,24 euros.

El Pla té com a principis fonamentals la transversalitat, la visibilitat i apoderament, la inclusió, la interseccionalitat, la paritat, els valors democràtics restauratius i els valors de la cultura de la pau i s’estructura en 5 objectius generals:

1. Sensibilitzar, formar i implicar la comunitat educativa en matèria d’igualtat de gènere i coeducació.
2. Incorporar la perspectiva de gènere a l’educació.
3. Incorporar mesures favorables perquè els centres integrin els models coeducatius.
4. Oferir una educació afectivosexual integral, amb perspectiva de gènere, que atengui la diversitat sexual, les diferents identitats de gènere i la diversitat familiar i promoure l’establiment de relacions positives, saludables i igualitàries.
5. Intervenir en l’àmbit educatiu per prevenir, detectar i actuar davant les violències masclistes i LGTBI-fòbiques.

Un curs per a la coeducació

El curs 2019-20 té com a un dels objectius més destacats la posada en marxa del Pla de Coeducació de les Illes Balears.

Des del curs 2017-2018 s’ha inclòs en les instruccions dels centres una hora de coordinació per a l’agent de coeducació i s’han incorporat elements referents a la violència masclista en el protocol d’assetjament entre iguals, a més d’implementar el programa de formació i transferència als centres educatius «Coeducació als centres educatius». Actualment, 183 centres tenen agent de coeducació.

Per altra banda, les memòries dels centres recullen que en el curs 2018-19 més del 95 % dels centres valoren com a bona o molt bona tant la convivència global com les relacions entre professors i alumnes, les relacions entre l’alumnat, les relacions entre els docents i les relacions amb les famílies. Per tant, la percepció del clima de convivència en la immensa majoria dels centres educatius de les Illes Balears és bona o molt bona.

Els programes preventius per millorar la convivència augmenten cada any; el curs 2018-2019 n’hi ha sobre foment de la cohesió dels grups (240), educació social i emocional (190), programes de mediació (108) i formació de cibermentors (30).

Els centres també disposen de programes específics, especialment per al foment de la igualtat de gènere (233), el respecte a la diversitat sexual i la prevenció de l’homofòbia (128) i la prevenció de l’abús sexual (97).

Quant a la coeducació, els centres educatius han mostrat un dinamisme notable. Així:

• 241 centres han visualitzat les dones com a referents en els diferents àmbits de la vida i el coneixement.
• 42 centres han implicat al claustre complet de professors per impartir les assignatures amb perspectiva de gènere.
• 199 han organitzat actes commemoratius (191 el 8 de Març, Dia Internacional de les Dones; 134 el 25 de Novembre, Dia contra la Violència Masclista, i 6 el 23 de Setembre, Dia contra l’Explotació Sexual i el Tràfic de Dones, Nens i Nenes).
• 184 centres han sensibilitzat amb campanyes l’alumnat i 41 les famílies.
• 183 centres han inclòs la coeducació en els objectius curriculars.
• 168 centres disposen de material didàctic amb perspectiva d’igualtat i 105 han detectat i eliminat materials didàctics que no respectaven la igualtat.
• 164 centres han organitzat l’espai del centre des d’una perspectiva igualitària.
• 57 centres han visualitzat els col·lectius LGTBI+ com a referents als diferents àmbits de la vida i del coneixement.

Des del curs 2017-18 el CIFP Son Llebre imparteix el cicle formatiu de grau superior de Promoció de la Igualtat de Gènere, que permet programar, desenvolupar i avaluar intervencions relacionades amb la promoció de la igualtat de tracte i d'oportunitats entre dones i homes aplicant estratègies i tècniques de l'àmbit de la intervenció social, detectant situacions de risc de discriminació per raó de sexe i potenciant la participació social de les dones.

Per altra banda, la Memòria del curs 2018/19 de Convivèxit recull que els centres han posat en marxa 407 protocols per assetjament escolar, dels quals 23 estaven relacionats amb la violència masclista i 16 amb la discriminació LGTBI-fòbica.

Els programes preventius i específics per millorar la convivència i la coeducació augmenten cada any:

Dades violència masclista

Segons el Ministeri de Presidència, Relacions amb les Corts i Igualtat, des del 2003 fins al 23 d’octubre de 2019 s’han comptabilitzat 1.024 dones assassinades per violència de gènere. Cal esmentar, a més, que l’informe de víctimes mortals de la violència de gènere en l’àmbit de la parella o l’exparella entre els anys 2016-2018, elaborat pel Consell General del Poder Judicial, indica que es varen comptabilitzar 151 dones mortes (17 de les quals entre 16 i 25 anys), que van deixar 102 menors orfes, també considerats víctimes de violència masclista. Aquest informe indica que les Illes Balears, amb 7 dones mortes, presenta el doble de casos que la mitjana estatal.

Centres educatius, serveis i entitats que han participat en l’elaboració del Pla

El Pla de Coeducació de les Illes Balears ha estat possible gràcies a les aportacions de nombroses persones i col·lectius:

• Alumnat dels IES Antoni Maura, Politècnic, Binissalem, Josep Font i Trias, Ses Estacions i del CIFP Son Llebre.
• Docents dels IES Bendinat, Son Ferrer, Binissalem, Antoni Maura, La Ribera, Josep Font i Trias, Politècnic, Son Rullan i Ses Estacions; de l’EI Es Pi Gros; del CEIP Inspector Joan Capó, del CIFP Son Llebre, i dels centres Es Liceu i CIDE.
• Feminisme a l’Escola.
• La Conselleria d’Educació, Universitat i Recerca, mitjançant la Direcció General de Primera Infància, Innovació i Comunitat Educativa, l’Institut per la Convivència i l’Èxit Escolar (Convivèxit), l’Institut Educatiu de la Primera Infància (IEPI), el Servei d’Innovació Educativa, el Servei d’Atenció a la Diversitat, el Servei de Normalització Lingüística i Formació, el Departament Inspecció Educativa, la Direcció General de Formació Professional i Ensenyaments Artístics Superiors, la Secretaria General (Departament dels Serveis Jurídics i UGE), la Direcció General de Planificació, Ordenació i Centres i la Secretaria Autonòmica d’Universitat i Recerca, mitjançant la Direcció General de Política Universitària i Recerca.
• La Conselleria de Presidència, Cultura i Igualtat, mitjançant la Direcció General de Drets i Diversitat.
• La Conselleria d’Afers Socials i Cooperació, mitjançant la Direcció General d’Infància, Joventut i Família.
• La Conselleria de Salut i Consum, mitjançant la Direcció General Salut Pública i participació.
• L’Oficina Balear de la Infància i l’Adolescència (OBIA).
• L’Institut Balear de la Dona (IBDona).
• L'Institut de Seguretat Pública de les Illes Balears (ISPIB) a través del Programa de Policia Tutor.
• L’Institut Balear de la Joventut (IBJove).
• Els sindicats UGT, CCOO, STEI, Alternativa, ANPE, USO i UOB.
• Organitzacions i patronals representades al Consell Escolar de les Illes Balears (Escola Catòlica, CECE i Cooperatives d’Ensenyament —UCTAIB—).
• La UIB, mitjançant el Departament de Pedagogia Aplicada i Psicologia de l’Educació, el Departament de Psicologia Social, el grup de recerca d’Estudis de Gènere, el Departament Pedagogia i Didàctiques Específiques i el Grup d’Investigació i Formació Educativa i Social (GIFES).
• L'Ajuntament de Palma a través de l'Àrea de Justícia Social, Feminisme i LGTBI.
• Entitats col·laboradores: Sa Clau de s’Armari, Ben Amics, Mallorca Gay Men Chorus, Baleares Diversa, Dones de Llevant, Homes Transitant, Thakhi-Runa, Transitam i Ses Foneres de Menorca.
• El Consell d’LGTBI de les Illes Balears mitjançant la Comissió d’Educació, Joventut, Esport i Temps Lliure.
• Conselleres i consellers membres del Consell Escolar de les Illes Balears.