Consell de Govern: EL CONSELL DE GOVERN RECLAMA A LA UE UNA POLÍTICA DE COHESIÓ MÉS EFICAÇ I SENSIBLE A LES NECESSITATS DELS TERRITORIS INSULARS CConsell de Govern

\ El document és una mostra que les Balears volen ser part activa de la UE i del seu procés de construcció
\ Les Illes han trobat en la política de cohesió un aliat per impulsar un model de desenvolupament més sostenible

Avui el Consell de Govern ha aprovat un document que proposa introduir canvis en la futura política de cohesió de la Unió Europea per al període 2021-2027 i que inclou deu punts amb mesures per resoldre, des de la política regional, les necessitats de les regions insulars i garantir, al mateix temps, una igualtat d’oportunitats de desenvolupament efectiva en tots els territoris de la Unió.

Entre altres mesures, el Govern de les Illes Balears proposa considerar la insularitat un obstacle físic permanent per al desenvolupament regional i sostenible, incrementar la taxa de cofinançament per a les illes, i reclama flexibilitat per invertir els fons en els àmbits més importants per a les illes, sense condicionar la inviabilitat de respostes adequades als reptes que es plantegen en cada territori.

En definitiva, són modificacions que donen un tracte específic als territoris insulars, que es troben en desavantatge en molts d’aspectes i que presenten més vulnerabilitat que els territoris continentals.

Aquesta proposta del Govern és només una de les accions que ha duit a terme l’executiu en la voluntat de ser part activa de la Unió i participar de manera decidida en el seu procés de construcció. De fet, a través tant dels diferents departaments com de la delegació a Brussel·les, el Govern de les Illes Balears ha participat durant els últims mesos en diferents xarxes i iniciatives europees, en què ha traslladat la seva postura, ha col·laborat en els debats i s’ha adherit a diverses declaracions com la relativa a una política regional forta i renovada per a totes les regions després de 2020.

Així mateix, ha expressat la seva conformitat amb la Nota de posició de les comunitats i ciutats autònomes espanyoles i de la Direcció General de Fons Europeus (MINHAFP) de febrer de 2018. També, juntament amb els governs de Còrsega i Sardenya, el Govern de les Illes Balears ha adoptat una posició comuna respecte a les dificultats polítiques vinculades als desavantatges estructurals de les regions insulars europees no «ultraperifèriques», que s’ha traslladat recentment en una carta conjunta als governs nacionals de França, Itàlia i Espanya.

Les Illes Balears han trobat en la política de cohesió un aliat fonamental per impulsar en els propers anys un model de desenvolupament més sostenible i integrador.

L’aïllament, l’extensió territorial reduïda i la vulnerabilitat són tres característiques inherents a la insularitat que impliquen una sèrie de dificultats que tenen conseqüències sobre la situació de les illes pel que fa a la seva capacitat de creixement i progrés. Cal, no només que es reconegui que les regions insulars es troben en una situació de desavantatge objectiu i més vulnerabilitat, sinó també que se’ls concedeixi un tracte específic.

Per això, proposa introduir els canvis següents a la política de cohesió de la Unió Europea per al període 2021-2027:

1. La consideració del contingut de la declaració «Una política regional forta i renovada per a totes les regions després de 2020», de la Nota de posició de les comunitats i ciutats autònomes espanyoles i de la Direcció General de Fons Europeus (MINHAFP) de febrer de 2018, i de la posició comuna dels governs de Còrsega, Sardenya i de les Illes Balears respecte a les dificultats polítiques vinculades als desavantatges estructurals de les regions insulars europees no «ultraperifèriques».
2. L’adopció d’un enfocament diferenciat que materialitzi plenament l’abast de l’article 174 del Tractat de funcionament de la Unió Europea en relació amb les especificitats de les regions insulars, amb l’objectiu d’oferir una igualtat d’oportunitats de desenvolupament a tots els territoris de la Unió.
3. La inclusió de criteris geoeconòmics, com la perificitat i la insularitat, com a obstacles físics permanents al desenvolupament regional i sostenible, en el sistema d’assignació dels fons de la futura política de cohesió (tal com es fa amb el fenomen de la despoblació), la qual cosa reforçaria encara més el seu objectiu últim de reduir les disparitats territorials.
4. El manteniment de les actuals taxes de cofinançament del FEDER i FSE, així com la seva modulació per a les zones amb desavantatges naturals greus i permanents, per permetre, d’aquesta manera, explotar millor el potencial de les illes.
5. Més flexibilització dels requisits de concentració temàtica, atenent no només els nivells nacionals de desenvolupament, sinó, sobretot, la realitat econòmica, social i territorial en l’àmbit regional, amb l’objecte de facilitar una elecció més adaptada a cada context i de no condicionar la inviabilitat de respostes adequades als reptes que es plantegen en cada territori, en particular en els que pateixen desavantatges estructurals permanents.
6. El caràcter subvencionable de les inversions relacionades amb les infraestructures d’accessibilitat i transport: aeroportuàries, portuàries i terrestres, així com les connexions internes i externes de l’arxipèlag. Per això, és fonamental, a més, la inclusió i el ple accés de les Illes Balears al Mecanisme Connectar Europa, a la xarxa transeuropea de transport i a les autopistes del mar.
7. La necessitat d’impulsar la participació de les Balears en els incentius regionals en atenció a la seva major fragilitat i vulnerabilitat econòmica, ampliant la seva cobertura a tot el territori insular, i millorant les condicions d’accés a aquesta línia de finançament al teixit productiu.
8. El manteniment d’una lògica d’ajudes no reemborsables destinades a reforçar la cohesió econòmica, social i territorial, i la no obligació d’utilitzar instruments financers que, en tot cas, s’han d’adequar a la realitat d’economies fràgils, com són les economies insulars com a mercats reduïts i fragmentats.
9. L’elegibilitat de les regions insulars a totes les components de la cooperació territorial de la Unió Europea i, especialment, a la transfronterera[u1], ateses les majors dificultats que tenen per dur a terme o consolidar relacions de cooperació amb la resta de territoris amb els que comparteixen una mateixa conca marítima.
10. La creació d’un subprograma d’illes de la Mediterrània dins el futur programa Interreg MED 2021-2027. Aquesta constituiria la via més eficaç per treballar amb els recursos comunitaris, evitar duplicitats i aportar els mitjans necessaris per a operacions que, d’una altra manera, només es podrien abordar acudint a múltiples i diferents programes de finançament.

Aquesta proposta està socialment i políticament legitimada i defensa la necessitat d’introduir una sèrie de canvis per resoldre, des de la política regional, les necessitats de les regions insulars i garantir, al mateix temps, una igualtat d’oportunitats de desenvolupament efectiva en tots els territoris de la Unió. [u2]El Govern dels Illes Balears ha llançat una consulta pública sobre el paper de la futura política regional comunitària a les Illes Balears, que s’ha complementat amb l’organització de diverses jornades i debats, en els quals han participat diverses entitats i organitzacions representatives de l’àmbit econòmic i social.